Vic

Guia de Municipis

No es pot parlar de Vic sense fer referència al mercat: el mercat dels dissabtes, el mercat dels sentits, el mercat medieval... Vic ha fet de la seva oferta comercial un gran potencial complementat per una rica oferta gastronòmica, i s'ha convertit en un referent més enllà de la zona d'influència. El visitant troba una ciutat acollidora i viva, una ciutat de serveis i de contrastos, on la modernitat i les últimes tendències conviuen en harmonia amb grans arxius i edificis històrics i espais com el Museu Episcopal de Vic, que ofereix una magnífica col·lecció d'art medieval, amb pintura i escultura del romànic i del gòtic català, a més de col·leccions d'orfebreria i art litúrgic.



Imprescindibles

- Tastar els embotits, especialment el fuet de Vic
- Visitar la catedral de Sant Pere.
- Veure els casals dels voltants de la plaça Major.
- Fer la ruta del pintor Sert.
- Visitar el Museu Episcopal de Vic.

Suggeriments

A Vic es poden conèixer els secrets de l'embotit, prèvia reserva, al taller Botifarres de Mil Sabors, o bé gaudir d'una sortida en bicicleta pel sender PR C-40 fins al monestir de Sant Pere de Casserres, i recuperar energia en una pastisseria amb el típic pa de pessic. Pels més curiosos, no pot faltar el temple romà del segle I i les restes del castell dels Montcada, així com visualitzar el patrimoni de la ciutat a través del mòbil amb Vic Invisible.

  • Comarca: Osona
  • Província: Barcelona
  • Localitat: Sentfores, Vic
  • Extensió: 31
  • Habitants: 38747
Es troba adherit a: Ciutats amb caràcter
Es troba adherit a: Ciutats amb caràcter

Situació geogràfica

Vic és la capital de la comarca d’Osona i centre de la plana de Vic, a la confluència del Mèder i el Gurri. El territori té com a base les margues blavoses que ressurten en petits turons testimoni (puig d’en Planes, puig dels Jueus, Sant Miquel Xic, puig de l’Osoneta).

Clima

El clima és mediterrani de muntanya mitjana, amb tendència continental i abundants precipitacions, sobretot en el sector oriental i septentrional. Els hiverns són freds i, a la plana de Vic, els fenòmens d'inversió tèrmica són freqüents i provoquen temperatures extremes i boires que poden persistir durant dies. Els estius són generalment frescos a les muntanyes i relativament càlids a la plana.

Activitats econòmiques

L’activitat comercial és l’eix de l’economia del municipi, de fet, Vic ha estat definida com a ciutat de botiguers. Hi conflueixen radialment les carreteres de tota la comarca, i és un actiu centre de comerç i mercat: és important el dels dimarts i, especialment, el dels dissabtes. Destaquen també el de Tots Sants, el de Nadal i el de començament de la Quaresma, però sobretot, el Mercat del Ram, que ha esdevingut una petita fira de mostres.

Història

Dita en temps dels romans Ausa Iberica (entre els segles III a.C. i I d.C.), Vic ha anat creixent en anelles concèntriques al voltant de la plaça porxada, centre del nucli medieval, on es conserva un temple romà del segle II.

Ocupada pels musulmans l’any 718 i repoblada per Guifré el Pilós al segle X, les donacions d’aquest darrer dividiren l’administració i el poder de la vila en dos sectors diferenciats: el nobiliari, representat pel llinatge dels Montcada, i l’eclesiàstic, per al qual havia manat construir una nova catedral després que els musulmans derroquessin l’original. El poder eclesiàstic acabà controlant tota la vila amb la creació del comtat d’Osona el 1356.

Després d’un període d’estancament provocat pel bandolerisme i les difícils collites, així com l’enderrocament dels ravals durant la Guerra dels Segadors (1655), al segle XVIII la ciutat fou un dels primers focus de rebel·lió catalana contra Felip V.

Al segle XIX aconseguí obrir-se al mercat exterior amb noves vies de comunicació i l’arribada del ferrocarril, fet que va compensar el relatiu aïllament que havia patit antigament, ja que no disposava d’un canal que portés aigua del Ter.

L’arribada de la indústria a la dècada del 1920 i el fenomen de la immigració van acabar consolidant el creixement de la capital osonenca.

La ciutat compta amb nombrosos fills il·lustres, entre el quals destaca el filòsof i teòleg Jaume Balmes (1810-1848), un dels pensadors del segle XIX més influents a la Península.

Què veure-hi

L’edifici més antic del nucli històric és el temple romà, que es va construir a principis del segle II d.C. Formava part del castell dels Montcada i per això no va ser descobert fins al 1882 en fer-hi obres. Es compon d’una cel·la que s’alça sobre l’estilobat del pedestal, amb l’escalinata d’accés i la façana vers llevant. Té un pòrtic amb sis columnes i capitells corintis sobre base jònica.

D’altra banda, la catedral de Sant Pere ha sofert nombroses transformacions, que l’han configurat com un mostrari de diferents estils arquitectònics. De la catedral romànica original, consagrada el 1038, en resten la cripta i la torre del campanar, de set pisos i 46 metres d’alçada. El claustre és del segle XIV, i destaca per les columnes i els capitells, d’un gòtic molt marcat, i el retaule major. La capella de Sant Bernat és barroca. L’actual aspecte neoclàssic és obra de Josep Moretó i s’acabà el 1803. La catedral actual està decorada pel pintor Josep Maria Sert amb grans relleus contrastats. Dins s’hi conserva un retaule d’alabastre policromat de 1420.

Al voltant de la catedral trobem tota una sèrie d’edificis, com el palau Episcopal (segle XVII), amb una gran façana coronada per dues torres amb galeries; l’antiga Escrivania (reconstruïda al segle XVIII), i el carrer de l’Albergueria, on hi ha restes de l’antic hospital de pelegrins.

La ruta del romànic passa pel Museu Episcopal, que acull una de les millors col·leccions de pintura i escultura medieval d’Europa; el Pont de Queralt (segle XI), que marca l’antic camí de Barcelona; el castell dels Montcada (segle XI), i l’església de Sant Sixt, al camí de Vic a Gironella.

A Vic també destaquen les grans cases senyorials, propietat d’importants llinatges com els Cortada, Bru de Sala o Rocafiguera, construïdes al llarg dels segles. La casa Beuló, a la plaça Major, conserva alguns elements gòtics, i les cases Moixó i Costa tenen finestrals d’arcs conopials i detalls renaixentistes. La casa Galadies (1588) té a la façana mitges columnes estriades amb capitells de tipus jònic.

Dels segles XVII i XVIII destaquen les cases amb grans salons decorats, portals amples amb gran entrada per als carruatges i també grans balcons. Així són les cases Parrella, Prat, Plantalamor o Bojons, convertida en Casa de Cultura.

Els casals fets a principis del segle XX tenen un estil modernista. Sobresurten la casa Comella, començada el 1909 al carrer de Verdaguer, i la casa Colomer, obra de Josep M. Pericas.

Quant a museus, a part de l'Episcopal, és molt recomanable visitar el Museu de l'Art de la Pell, on descansa la col·lecció d'objectes elaborats en pell i recopilats per 'industrial vigatà Andreu Colomer i Munmany durant cinquanta anys.

Què fer-hi

Diverses rutes conviden a descobrir Vic. Una recorre el centre històric, de carrers estrets i tortuosos, pavimentats amb llambordes i amb desnivells pronunciats. Es pot començar a la plaça Major, on les façanes són un compendi de tots els estils arquitectònics de la ciutat, i anar enllaçant els edificis més destacats. Durant el passeig es recorren els carrers més comercials de la vila, com el dels Argenters, la Riera, Sant Cristòfol o la plaça del Pes.

D'altra banda, la ruta de Josep Maria Sert (1874-1945) permet descobrir l'obra d'aquest pintor, el muralista peninsular més important del primer terç del segle XX, escampada al llarg de la ciutat. Hi ha 22 composicions seves a les parets de la Catedral, més exemples a la capella de la Pietat, reproduccions dels originals de l'hotel Waldorf Astoria de Nova York a l'edifici del Sucre, i diverses teles més a la Casa de la Ciutat.

Finalment, la ruta del romànic aplega diversos punts d'interès de la localitat al voltant d'aquest estil arquitectònic.

Entre d'altres activitats, també es poden fer vols amb globus per la plana de Vic, i rutes amb quads o cavalls.

Quant a la gastronomia, Vic es caracteritza pels embotits de carn de porc, on destaca molt especialment la llonganissa de Vic, més coneguda com a fuet i que ha estat inscrita al Registre Europeu de Denominacions d'Origen Protegides. El pa de pessic també compta amb un gran reconeixement per part dels amants dels dolços.

A més, la ciutat celebra diverses fires relacionades amb el menjar: a l'abril, la fira del formatge, la mel i el mató; i a la tòfona, un bolet molt preuat que creix sota terra, se li dedica tota una setmana durant l'hivern.

També hi ha dos cops per setmana el mercat setmanal, i un cop al mes el mercat d'antiguitats i el de pintura.

Quant a les fires, la més tradicional és el Mercat del Ram, una fira agrícola i ramadera amb exposicions i concursos de bestiar i de maquinària, que té lloc el dissabte anterior al Diumenge de Rams des de l'any 875.

També hi ha el Mercat Medieval al desembre, un mercat d'antiguitats a la plaça dels Sants Màrtirs (el primer dissabte de cada mes) i un mercat de dibuix, pintura i escultura a la plaça Major (el segon dissabte de cada mes).

D'altra banda, des del 1989 s'organitza anualment, a mitjan setembre, el Mercat de la Música Viva, una de les fires de música més importants de Catalunya, on molts grups fan coincidir la presentació dels seus nous treballs amb l'esdeveniment. En aquest sentit, cal ressaltar també el Festival de Jazz, que se celebra al maig.

Voltants

- Castell de Sentfores.
- Casa Museu Mossèn Cinto Verdaguer, a Folgueroles.
- Església parroquial de Santa Eugènia de Berga.
- Parador i pantà de Sau.
Es troba adherit a: Ciutats amb caràcter
Es troba adherit a: Ciutats amb caràcter
QUÈ HI HA AL VOLTANT?
Vic
  • Vic

  • Vic
  • Vic

També et pot interessar
#CatalunyaExperience nº3
Revista #CatalunyaExperience nº3
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf
Revista #CatalunyaExperience Nª2
Revista #CatalunyaExperience Nª2
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf
#CatalunyaExperience nº1
Revista #CatalunyaExperience nº1
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf