Aquest licor s'elabora a partir de nous tendres mesclades amb diverses plantes aromàtiques amb combinacions infinites: menta, marialluïsa, sàlvia, farigola, alfàbrega, espígol, brioda, sajolida, etc. A banda de les herbes, a la mescla s'hi poden afegir també un nombre indeterminat d'espècies, essent les més freqüents la canyella i la nou moscada, però sempre com a mínim ha d'incloure marialluïsa, canyella, clau i nou moscada. La mescla macera durant almenys dos mesos; després es decanta el líquid resultant, i s'hi afegeix sucre, alcohol i aigua, per envellir en botes de fusta tres mesos més. El resultat final és una beguda alcohòlica amb una graduació propera a trenta graus, de coloració de caramel, de gust dolç, però amb un toc lleugerament amargant. La ratafia es pren com a aperitiu i digestiu. S'acostuma a beure molt freda, directament del congelador. És ideal per acompanyar tota mena de postres, especialment els gelats. Entre les ratafies més emblemàtiques de Catalunya hi ha la Ratafia Bosch, elaborada per la destil·leria Bosch des de l'any 1892 al poble de Sant Quirze de Besora, i la Ratafia Russet, la més coneguda de la comarca de la Garrotxa. La composició exacta d'aquesta última és un secret guardat per la família Russet durant cinc generacions. A la ratafia se li dediquen unes quantes festes. Una se celebra al poble de Santa Coloma de Farners a principis del mes de novembre, i inclou una mostra de totes les ratafies que es fan a Catalunya, a més d'un concurs. Una altra es fa a Besalú, el primer diumenge de desembre; també inclou un concurs d'elaboració de ratafia, però restringit als besaluencs. Finalment, la fira de Centelles, que se sol fer el primer cap de setmana de juny, guarda també un lloc a aquest licor d'antuvi.