Noguera

La comarca està situada al centre occidental de Catalunya, a la frontera amb l'Aragó, i limita amb les comarques del Pallars Jussà i l'Alt Urgell, al nord, amb una part molt petita del Solsonès i amb la Segarra, a l'est, i amb l'Urgell, el Pla d'Urgell i la Segarra, al sud.

Està situada a la conca del Segre i solcada, a més, pels seus afluents, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana. La comarca reuneix la més gran extensió d'aigües tranquil·les de Catalunya amb els embassaments de Camarasa, Canyelles, Santa Anna, Sant Llorenç de Montgai i Rialb.

El nord, presidit per la serra del Montsec, és muntanyós, mentre que el sud, a la depressió de Balaguer, és pla.

Les marcades diferències geogràfiques entre el nord i el sud de la comarca provoquen que, a la Noguera, es donin dos tipus de clima clarament diferenciats. El sud té un clima mediterrani amb tendència continental, i el nord un clima mediterrani de muntanya. Les èpoques de pluges són la primavera i la tardor, encara que, al nord, també hi sol ploure a l'hivern. Les temperatures són extremes, amb hiverns molt freds, amb gelades i boires freqüents, i estius molt calorosos.

La temperatura mitjana a Balaguer és d'uns 23 graus a l'estiu i de 5 a l'hivern.

El sector primari és la principal font d'ingressos de la comarca. En l'agricultura hi predomina el cultiu de cereals com l'ordi i el blat, encara que també hi ha oliveres i fruiters. La ramaderia és principalment porcina. La silvicultura, o explotació dels boscos per obtenir fusta, també ocupa un lloc rellevant.

Fins a avui s'han descobert unes quinze cavitats que demostren la presència humana a la comarca durant la Prehistòria. A la cova dels Vilasos i a la balma Borrás Viu, a Os de Balaguer, s'han trobat pintures rupestres que pertanyen a l'art llevantí, amb 10.000 anys d'antiguitat, que es caracteritzen per representar imatges de persones i animals. També s'han trobat pintures del període esquemàtic, de fa 6.000 anys, en diverses cavitats com ara la cova del Cogulló, a Vilanova de Meià, o a la cova del Tabac, a Camarasa.

A la fi de l'Edat del Bronze van començar a aparèixer assentaments fora de les coves. S'han trobat vestigis de poblats ibèrics, del segle IV aC, a Antona i Monteró. També els romans van passar per aquestes terres al segle II de la nostra era, organitzant el territori i construint carreteres.

A principis del segle VIII van arribar els musulmans, que s'hi van quedar fins a la Reconquesta cristiana, al segle X. El nord de la comarca va ser, durant molts anys, una frontera entre regnes musulmans i cristians, i encara conserva nombrosos vestigis arquitectònics sarraïns.

Durant l'Edat Mitjana, sota el comtat d'Urgell, es va dur a terme la repoblació i reorganització del territori.

A partir del segle XV, i com a conseqüència de les contínues guerres que va patir el país i a les plagues que van assolar l'agricultura, la comarca va entrar en una llarga època de penúria econòmica. No va ser fins a final del segle XIX i principi del XX, amb la construcció de canals i centrals elèctriques als embassaments, que els habitants van començar a beneficiar-se àmpliament de la riquesa dels seus recursos aqüífers.

El millor de la comarca són els paisatges extrems i els monuments medievals perfectament conservats.

Montsonís va ser un pas important del Camí de Sant Jaume durant l'Edat Mitjana i els pelegrins podien allotjar-se al vell castell de la població, el qual formava part del recinte emmurallat del poble, que va ser atacat i enderrocat parcialment al llarg dels segles. Actualment està obert al públic i es poden visitar moltes de les seves dependències.

L'emblemàtic castell Formós, a Balaguer, es va erigir per reemplaçar l'antiga suda musulmana de final del segle IX i va passar a ser el palau dels comtes d'Urgell a partir del segle XII. La seva situació és estratègica, ja que permet controlar tota la zona de la plana d'Urgell.

Les restes del monestir de Santa Maria de Gualter, a la Baronia de Rialb, acullen una intensa història sota les pedres. El comte Guifré el Pilós va conquerir aquest lloc i el va cedir al monestir de Ripoll per fundar un priorat. El monestir va tenir el suport dels comtes d'Urgell, que van ajudar a incrementar el patrimoni artístic del centre. El 1593 el papa Climent VIII li va treure el rang de monestir i el va degradar a església parroquial, la qual cosa va produir l'abandonament i la deterioració paulatina. Per acabar d'empitjorar les coses, en els últims dies de la Guerra Civil espanyola, l'explosió d'un polvorí va causar grans desperfectes. Tot i així, en la visita es pot gaudir de la bellesa de l'església i del claustre, tots dos d'estil romànic.

Presenta una millor conservació el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a Os de Balaguer. El seu origen es remunta al 1166, quan les comunitats d'ermitans de la zona es van unir sota l'Orde Premonstratenc. Amb el suport d'Ermengol VII i Dolça d'Urgell va arribar a ser el monestir més important d'aquest orde religiós a Catalunya. Es va tancar el 1835, després de la desamortització, però el 1910 va tornar a ser ocupat, aquesta vegada pels germans maristes.

Cal destacar l'església gòtica, que conté les restes dels comtes d'Urgell, i el claustre romànic, que és la part més antiga del monestir. Després de l'edifici monàstic, es va construir una representació de la cova on va viure el fundador del monestir, Joan d'Organyà. Actualment l'antic seminari és un hostal i el complex disposa, a més, d'un centre esportiu i una casa de colònies escolars.

A Àger es pot visitar la col·legiata de Sant Pere, temple construït a principis del segle XI sobre les ruïnes d'un vell castell romà que havia estat en ús fins a l'època musulmana. D'aquesta època és, també, l'església romànica de tres naus i la cripta preromànica. El claustre és d'estil gòtic i es va construir als segles XIV i XV, encara que no es va acabar fins ben entrat el segle XVI.

A Foradada, i sota una espectacular cova perforada a la muntanya, es troba el monestir de la Mare de Déu de Salgar, que va ser un convent fins a la desamortització de Mendizábal.

Diu la llegenda que uns pastors hi van trobar, en una de les coves, una mare de Déu. Sembla ser que cada vegada que la baixaven, la imatge tornava a pujar ella sola a la cova, així que van decidir no moure-la més. Hi ha unes escales que van de la cova principal al recinte on es troba la imatge.

La diversitat d'espais naturals és el marc ideal per als amants dels esports de muntanya. Es pot practicar el vol lliure a Àger, escalada, espeleologia a les coves del Montsec, barranquisme a l'impressionant Forat de Bulí, piragüisme, vela i esquí nàutic als rius i embassaments, i senderisme pels innombrables camins.

De les moltes rutes i excursions que es poden fer a peu per la comarca, una de les més recomanables és la del Congost de Mont-Rebei. Si sortim de l'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, fins a la qual es pot arribar amb cotxe, cal pujar al refugi de Mas de Carlets i seguir pujant fins al Portell del Montsec. A mesura que avança el camí es va estrenyent fins a endinsar-se a la roca. Està perfectament senyalitzat, té passamans en els llocs perillosos i compta amb diversos miradors.

També val la pena apropar-se al congost de Mu, al qual s'hi arriba seguint la pista que surt d'Alòs de Balaguer i, després, el curs del Segre. Cal passar per diverses passarel·les penjants però les vistes de les roques de la Serra Carbonera sobre l'aigua són espectaculars.

El Tren dels Llacs, conduït per la mítica locomotora d'època coneguda com La Garrafeta, efectua un itinerari de gairebé dues hores entre Lleida i la Pobla de Segur, travessant les serres de Mont-roig i Montsec. Passa per 41 túnels i 31 ponts, i circula entre llacs i escarpades parets. Travessa els embassaments de Sant Llorenç de Montgai, Camarassa, Cellers i Sant Antoni, i pels vertiginosos congosts de Mont-Rebei i Terradets.

La climatologia de la comarca és idònia per a l'observació dels estels, motiu pel qual es va instal·lar a Àger un dels dos centres del Parc Astronòmic del Montsec, el Centre d'Observació de l'Univers (COU) .