Figueres

Figueres és la capital de la comarca de l’Alt Empordà. Està situada a l’extrem nord-oriental de Catalunya, al nord de Girona. Per la seva situació geogràfica articula un important nus de comunicacions que la converteixen en porta d’entrada i punt de parada obligada dels viatgers i turistes que entren i surten de l’Estat espanyol. La localitat es troba al costat de la serra del Garrigal i la riera de Galligants, una plana entre la Muga al nord i el riu Fluvià al sud.

El clima és mediterrani, temperat i humit, i afavoreix la presència natural d’una vegetació típicament mediterrània. Les temperatures són moderades. La mitjana anual és d’uns 16 °C. De novembre a març hi ha perill de glaçades a causa de les baixes temperatures. L’estiu és l’estació més seca. Els vents tenen una gran importància en el clima de l’Empordà, sobretot la tramuntana, que és un vent fred i fort procedent del nord que bufa principalment a l’hivern. La marinada o garbí és un vent molt freqüent a l’estiu, i és el responsable de la major part de la pluja de l’estació càlida.

El turisme i les empreses de serveis, sobretot el comerç, configuren la part més important de l’economia actual del municipi.

La ciutat és el centre del mercat agrícola i de serveis i el centre de proveïment de l’Alt Empordà.

La indústria s’hi ha desenvolupat últimament impulsada pel turisme i la mecanització de l’agricultura.

Als voltants de l’any 1000 aC es van establir els primers assentaments humans més o menys definitius a la zona, procedents de l’interior d’Europa. Travessada per la influència grega primer i romana després (la Via Augusta transcorria per la part baixa del terme), les notícies de la Figueres medieval comencen l’any 943, en una ubicació diferent a la que tenia originalment: damunt del turó de Sant Pere i presidida per una església romànica que depenia del comtat de Besalú.

Amb el pas dels segles, Figueres va anar estenent la seva influència, primer amb el nomenament de vila reial el 1267 i després fent successives ampliacions entre els segles XIV i XVII.

Al segle XVIII, després del Tractat dels Pirineus, Figueres passava a ser el primer nucli urbà d’importància abans de la frontera amb l’Estat francès.

Figueres visqué un moment d’esplendor en època medieval, gràcies a la seva posició estratègica de cruïlla de camins i a la gran afluència de comerciants que hi freqüentaven els mercats. D’aquesta època n’és el call i l’església parroquial de Sant Pere, antiga possessió del monestir de Santa Maria de Vilabertran, posteriorment ampliada seguint les pautes del gòtic.

El nucli antic de Figueres es trobava protegit per una muralla de la qual gairebé no queden restes. Una excepció n’és la torre Gorgot, reformada per Salvador Dalí, que li donà el vermell característic, la decoració a base de pans i els enormes ous blancs que la coronen, i que rebatejà amb el nom de torre Galatea. Actualment forma part del Museu Dalí, i anys enrere havia estat la residència del pintor. Aquest museu, anomenat Teatre-Museu Gala Salvador Dalí, és un dels atractius de la població i un dels més visitats de tot Catalunya.

Figueres acull dos museus més: el Museu del Joguet, que exposa la col·lecció de joguines antigues més antiga de Catalunya, i el Museu de l’Empordà, dedicat a peces arqueològiques i artístiques de la comarca.

L’antiga riera de Galligants es va cobrir per fer-hi l’actual Rambla (1828-1832), molt concorreguda i cèntrica, que presideix el monument a Narcís Monturiol (1819-1885), un altre fill il·lustre de la vila.

Dins el municipi, cap a l’interior, trobem el castell de Sant Ferran (segle XVIII), en una elevació anomenada la Muntanyeta. Declarat monument historicoartístic, és una fortalesa de grans dimensions.

La vila té prou racons plens d’història per on val la pena de passejar-se. A l’oficina de turisme o al web oficial es poden trobar algunes d’aquestes rutes de descoberta, en què s’indiquen al visitant curiositats i anècdotes de la població, com l’indret on hi ha la casa on nasqué Salvador Dalí, l’11 de maig de 1904.

Aquestes rutes porten també pel call jueu, aïllat de la resta de la població, de tal manera que fins i tot les cases que donaven a l’església no tenien portes ni finestres.

Si l’estada és d’un parell de dies mínim, es pot fer l’anomenat Triangle Dalinià, que es compon d’una visita als museus de Port Lligat (Cadaqués) i de Púbol (Baix Empordà) i al Teatre-Museu de Figueres.

La Rambla és el centre social de Figueres. Ampla i lluminosa, disposa de nombrosos comerços i cafeteries, algunes de ben tradicionals, amb terres enrajolats bellament i taules de marbre.

Figueres compta amb una variada oferta gastronòmica, de la qual l’escriptor Josep Pla n’ha cantat les excel·lències, i amb una vintena de pubs nocturns per arrodonir la jornada, en especial als voltants de la plaça del Sol.

La ciutat compta amb un extens calendari de fires i festes, entre les quals cal parar atenció a la Fira del Brunyol (març) i la Fira del Vi (setembre). Al maig, però, té lloc la celebració més sonada, les Fires i Festes de la Santa Creu, que inclou activitats de tot tipus, com castellers, concurs de roses, concerts, exposicions, cercaviles, etc.