A Catalunya solament es cultiva a dues comarques, a la Garrotxa i al Pla de l'Estany, pel seu particular clima d'estius plujosos i la riquesa mineral del sòl volcànic. En aquestes comarques, és un cultiu tradicional i típic, que té varietats pròpies, anomenades pota de gall i arrancada. És una planta de 30 a 80 cm d'alçada amb fulles amb forma de sageta i flors hermafrodites blanques o rosades disposades en un raïm curt. El gra té una forma piramidal, de color gris negrós, de 2 a 3 mm de llargada i amb una textura farinosa.Antigament, s'utilitzava com a pinso per al bestiar i també per a fer farina per a pa en èpoques de carestia. Ara, però, és un fruit especialment popular entre els vegetarians pel seu altíssim contingut nutritiu, i té gran importància a la cuina volcànica, pròpia de la Garrotxa. Ho demostra la varietat de plats elaborats amb fajol, com ara cruixent de fajol amb escuma de ratafia, escudella de fajol amb bolets i botifarra negra o crustillons de fajol amb crema catalana.Amb el fajol s'elaboren també unes postres típiques, les farinetes de fajol: farina de fajol fregida en llesques, recobertes amb sucre o mel.A la ciutat d'Olot s'hi celebra a mitjans febrer una fira dedicada al fajol, amb demostracions de l'art de batre, ventar i moldre el fajol, i una degustació de plats elaborats amb aquest fruit.