ESPAI NATURAL PROTEGIT DE LA SERRA MITJANA

Espai Natural Protegit de la Serra Mitjana

Espai Natural Protegit, Xarxa Natura 2000: Zones Especials de Conservació (ZEC), Xarxa Natura 2000: Zones Especials de Protecció per a les Aus (ZEPA)

La serra Mitjana es troba a la capçalera del riu Rialb i acull una notable diversitat d'ecosistemes forestals representatius del Prepirineu central. Exerceix, juntament amb les serres del Montsec i d'Aubenç, un paper de límit meridional de diverses comunitats vegetals que aquí es troben molt ben conservades.

L'Espai Natural Protegit de la Serra Mitjana té com a centre la serra que li dona nom, però arriba més enllà del que és estrictament aquest relleu. De les seves 1.562 hectàrees d'extensió, 1.415 es troben dins del terme d'Isona i Conca Dellà, en territori del poble de Siall.

La serra Mitjana està situada a la capçalera del riu Rialb, que fa de pont, per una banda, entre el perllongament vers llevant de la serra del Montsec i, per altra, la serra d'Aubenç. És per això que, tot i la seva singularitat, participa de moltes de les característiques comunes d'aquests espais. La serra Mitjana presenta l'interès d'acollir en poca extensió una bona representació dels ecosistemes forestals d'aquest territori prepirinenc.

A part d'això, cal considerar el bon estat de conservació d'algunes de les seves comunitats vegetals. L'espai també presenta l'interès biogeogràfic de constituir, junt amb l'alineació Montsec-Mitjana-Aubenç, un dels límits meridionals de distribució per a moltes espècies de la flora (faig, pi negre, etc.) i de la fauna (pigot negre, gall fer, etc.).

El seu extrem nord-oriental i alhora cim més elevat és l'Estadella, de 1.474 metres. La serra acull l'important bosc del Cimadal, a més de dues formacions rocoses destacades: el Roc del Roser i el Roc del Violí, propers entre ells. També hi ha nombroses fonts: font dels Barrons, font dels Bullidors, font de Caps, font Lledó, font del Tros, font de les Basses, etc.

Any declaració: 1992
Normativa: Llei 12/1985, de 13 de juny i Decret 328/1992, de 14 de desembre.
Superfície: 1562
Municipi: Abella de la Conca; Isona i Conca Dellà.
Centres d’interpretació: N

Tancament anual: Obert tot l'any.
Com arribar-hi: L'únic accés amb vehicle és per la pista que surt de Siall i es dirigeix cap a l'obac de Biscarri. Pel vessant oposat hi ha una altra pista que va de nord a sud, des de la Rua i el coll d'Espina fins el punt quilomètric 82 de la C-74.
Idiomes: Català, Castellà

Flora

A més de faig i pi negre, cal remarcar la presència de la fageda amb boix (Buxo-Fagetum), molt rica, però amb un nucli important d'espècies acidòfiles,Vaccinium myrtillus, Veronica officinalis, etc. A les obagues humides, la fageda alterna amb pinedes de pi roig secundàries, mentre les pinedes boreals amb boixerola (Deschampisio-Pinion) ocupen una part important dels nivells culminants. A les clarianes d'aquests boscos tenen una significació especial les brolles muntanyenques i silicícoles d'estepes i brucs (Cistion laurifolii), rares en el conjunt del país.

Fauna

Pigot negre (Dryocopus martius) i gall fer (Tetrao urogallus), a més d'altres espècies molt interessants tant pel que fa a l'herpetofauna, com per les comunitats de passeriformes i determinats arvicòlids i sorícids.