Deltebre

Deltebre es troba al sud de la ciutat de Tarragona, prop de Tortosa. Se situa a l’extrem nord-est del delta de l’Ebre. El límit sud és resseguit pel riu, que inclou l’illa de Gràcia; el límit nord-est és format per la costa mediterrània, des de la gola de Llevant o de Tramuntana fins a la punta i port del Fangar. El paisatge és totalment pla i horitzontal i està format per un conjunt de sèquies, canals i basses que serveixen als cultius d’arròs, a part de camps d’hortalisses. Al litoral dominen les dunes de sorra i petites maresmes. Entre els espais interessants destaca la bassa de l’Estella, el Garxal, el canal Vell i les dunes del Muntell de les Verges.

El clima presenta hiverns suaus, sense freds exagerats i poc plujosos. Només al gener la temperatura mitjana és lleugerament inferior als 10 ºC. L’estiu és calorós, amb temperatures subtropicals, calmes atmosfèriques, sequera àrdua i aires humits del sud i sud-est. La pluja és escassa i cau de manera irregular. Tendeix a concentrar-se a les estacions de transició. Els vents de llevant són humits i temperats i acostumen a portar pluja.

L’activitat econòmica més important del municipi és el conreu de l’arròs. Aquesta activitat es complementa amb granges bovines i avícoles. La pesca es practica a les basses i goles del riu (llissa, llop, anguila), però també al port del Fangar, on es pesca marisc i hi ha vivers de musclos.

El sector industrial està representat per fusteries, tallers mecànics i empreses de la construcció.

Hi ha poques dades històriques sobre el terme, però sembla que van ser els moriscos els primers que s’hi van instal·lar. A mitjan segle XVIII existien alguns assentaments temporals al Delta.

El 1818 es va construir l'església de Sant Miquel de la Cava, al voltant de la qual la població es va començar a organitzar. El municipi es va formar al segle XX en segregar-se de Tortosa.

Una bona manera d’iniciar la visita és precisament el passeig fluvial, costejant l’Ebre i veient les cases enjardinades de Jesús i Maria, que aproparà el visitant a la part més antiga de Deltebre.

És recomanable, abans de començar qualsevol activitat al parc natural, visitar l’Ecomuseu del Delta, per tenir una primera impressió de l’entorn i conèixer tots els mitjans que es troben a l’abast per endinsar-s’hi.

La desembocadura del riu està envoltada d’una superfície de gran valor ecològic: l’illa de Buda, la de Sant Antoni i el Garxal, on es troba el punt més alt del Delta (cinc metres), una duna que funciona com a observatori.

Deltebre té totes les infraestructures necessàries per fer qualsevol activitat a l’entorn del Parc Natural del Delta de l’Ebre.

Per als amants del sol i dels esports aquàtics, compta amb platges de sorra fina com la Marquesa, Riumar, Bassa de l’Arena o el Fangar, amb zones per als naturistes. Val la pena aprofitar les vies perfectament senyalitzades per fer-hi excursions a peu, amb bicicleta o a cavall i gaudir de l’observació de les aus en els observatoris preparats per al visitant.

Un passeig amb barca per les costes i la desembocadura de l’Ebre convidaran, sens dubte, a tornar a aquestes terres de llum mediterrània.

La gastronomia ha estat sempre lligada al riu i al seu contacte amb el mar. Amb arrossos, ostres i musclos amb denominació d’origen, la taula de Deltebre és molt àmplia: angules, anguiles, arròs a banda, rossejat, arròs negre, cuixes de granota, peixos o pastissos artesanals.

Les dues fires gastronòmiques anuals, una al juliol i l’altra al novembre, corroboren la importància de la cuina al municipi. I és que el cultiu d’arròs és un dels motors de l’economia de la població, i les festes de Deltebre rememoren les antigues tradicions al voltant seu, matèria primera de molts plats de la zona. Per això la plantada, la sega i sobretot la birbada (juliol) són motiu de celebració.

Una caminada per la punta del Fangar ens obrirà el mar a la dreta i la badia del Fangar a l’esquerra, amb la possibilitat de veure esplugabous, xatracs, gavines i fins i tot algun corb marí i els vistosos flamencs, entre d’altres aus. Vivers de musclos i ostres també pintaran el paisatge. Per la planor del terreny i la forta radiació solar, pot ser habitual observar el fenomen dels miratges.

- Sant Jaume d’Enveja.

- La ruta dels ocells i l’arròs de la llacuna de les Olles, a l’Ampolla.

- Amposta.