La bruixa de la Catedral de Girona Els carrers empedrats de Girona, amb les seves façanes històriques i els seus racons secrets, són testimonis d’algunes d’aquestes llegendes. Històries que es mesclen amb la realitat, com el record de les bruixes que un dia van caminar per aquests mateixos carrers. Diu la llegenda que una bruixa es dedicava a tirar pedres a tots els símbols religiosos. Un dia, Déu la castigà i la convertí en pedra. Els sacerdots la van col·locar a la part més alta del temple perquè de la seva boca no en sortissin malediccions sinó aigua pura caiguda dels núvols. De bruixa a gàrgola per gràcia divina. Bruixes i dolços per Tots Sants 1 de novembre, Tots Sants. El dia de record als morts i als avantpassats a Catalunya. Al voltant d’aquesta festa religiosa sorgeixen moltes de les llegendes i tradicions lligades també a les bruixes i les bèsties. La nit del 31 d’octubre, per exemple, Viladrau celebra el Ball de Bruixes, i també a Sant Feliu Sasserra hi té lloc la Fira de les Bruixes. Ambdues festes recorden les dones del poble que van ser penjades en la primera meitat del segle XVII acusades de bruixeria. Aquesta mateixa data també té una tradició molt dolça arrelada arreu del territori: els panellets. Una massa feta de farina d’ametlla i ou, semblant al massapà, que es recobreix amb pinyons, codonyat, coco o, fins i tot, xocolata. Una tradició a l’entorn d’aquest dolç és la Rifa de la Confitura a Reus, que se celebra des del 1926. Els guanyadors s’emporten lots d’ampolles de moscatell i safates de confitures i panellets. El bestiari festiu i popular de Catalunya El bestiari, conjunt de figures que representen animals reals i fantàstics, és un altre element que va molt lligat a les festes tradicionals catalanes. Forma part de l’imaginari col·lectiu de qualsevol societat i els catalans en tenen una col·lecció diversa i molt particular. A Catalunya, aquestes figures són un element imprescindible en cercaviles (festes al carrer amb capgrossos, gegants i música tradicional), els correfocs (espectacle al carrer amb pirotècnia) o en celebracions populars com la Patum de Berga i les festes majors. Entre els animals reals més típics hi trobem l’àguila, el gall, el bou, el lleó, el porc, el camell o el ratpenat. Entre els fantàstics no hi poden faltar el basilisc (mig gall, mig serp), la cucafera (híbrid entre tortuga gegant i cocodril), el griu (cos de lleó i cap d’àguila) i, com no, el drac. Descobreix com ballen i espurnegen! Llegendes i mites catalans que perduren fins a l'actualitat Tot aquest imaginari també es trasllada a l’arquitectura i als monuments. Un bon exemple el trobaràs a Girona. Allà hi ha una escultura de pedra calcària del segle XII d’una lleona. També coneguda com “el cul de la lleona”, perquè la tradició diu que “només podràs tornar a Girona si has fet un petó al cul de la lleona” o “no pot ser veí de Girona qui no ha fet un petó al cul de la lleona”. Moltes de les llegendes que han esdevingut festes i celebracions tenen un important rerefons religiós, com és el cas de la Festa de la Llum, que se celebra cada 21 de febrer a Manresa. Segons la tradició, en aquesta mateixa data del 1345 una misteriosa llum procedent de Montserrat va entrar pels vitralls de l’església del Carme i es va dividir en tres sota l’absis. Aquest esdeveniment, vist com una manifestació divina, va posar fi al desacord entre la ciutat i el bisbat sobre les obres del canal de la Sèquia, que havia de dur aigua per acabar amb la sequera que la ciutat va patir durant més d’una dècada. Totes aquestes tradicions i narracions formen part de la cultura catalana. Siguis on siguis, podràs descobrir una llegenda única i pròpia de cada barri, poble o ciutat que estàs coneixent. Vine i endinsa’t en les històries més curioses que formen part de la vibrant cultura popular catalana.