La truita comuna ("Salmo trutta fario"), que pertany a la família dels salmònids, és la varietat autòctona de Catalunya. Es tracta d'un peix de forma allargada, amb un color verdós amb punts vermells i negres, molt sensible a la qualitat de les aigües on viu i, especialment, on pon els ous.A principi dels anys 70 del segle passat va patir una greu regressió. El mal estat dels rius i la contaminació dels seus hàbitats va posar-la en perill d'extinció. La població de truites autòctones va quedar reduïda a les capçaleres d'alguns rius pirinencs com el Llobregat, el Ter i especialment el Segre i les Nogueres Pallaresa i Ribagorçana. Aquesta situació s'ha anat revertint els darrers anys. S'han anat fent diferents repoblacions en tots els trams on tradicionalment havia viscut la truita del país amb exemplars de truita comuna. La temporada principal de pesca s'estén entre els mesos de març i agost.Paral·lelament s'ha potenciat el consum de la truita de piscifactoria. De fet, el 80 % de les truites que es consumeixen actualment són de viver i la majoria d'elles, de la varietat arc iris ("Oncorhynchus mikiss"), procedent del continent americà.Aquesta situació, paradoxalment, ha propiciat la revaloració de la seva cuina. Els exemplars de piscifactoria tenen un sabor una mica menys intens que els exemplars del país que viuen en llibertat. Per això, els cuiners s'han trobat davant el repte i la necessitat de buscar noves maneres d'elaborar i presentar la truita de riu amb l'objectiu de realçar-ne les virtuts gastronòmiques.