Seguir una ruta literària és una manera diferent de viatjar. Et permet visitar indrets, monuments o barris des d’un altre punt de vista: la que deixen els personatges, els autors i les històries que hi han passat o s’hi han inspirat. Les rutes literàries per Catalunya tenen formes molt diverses, des de grans novel·les ambientades a la capital catalana fins a itineraris vinculats a escriptors que van marcar un abans i després a petits pobles rurals. Barcelona, gran escenari literari Barcelona és una de les grans capitals literàries de Catalunya. Els seus carrers, places i barris han inspirat novel·les molt llegides, han acollit escriptors decisius i s’han convertit en escenari d’històries que encara avui transformen la manera de mirar la ciutat. Del Barri Gòtic al Born, de Gràcia al Raval, la literatura hi apareix a cada passa. La Barcelona de “L’ombra del vent” Pocs llibres han contribuït tant a fixar una imatge literària de Barcelona com L’ombra del vent. La novel·la de Carlos Ruiz Zafón converteix la ciutat en un espai de misteri, memòria i boira, amb una atmosfera que convida a perdre’s pels carrers del centre històric. La ruta de L’ombra del vent proposa redescobrir la ciutat sencera, des de l’Avinguda Tibidabo fins al Barri Gòtic, passant per les Rambles i el Born. Una Barcelona d’ombres, llibreries i secrets que continua fascinant lectors d’arreu. “La catedral del mar” i la ciutat medieval Si hi ha una ruta que permet endinsar-se en la Barcelona medieval, és la que gira al voltant de “La catedral del mar”. El barri del Born i l’entorn de Santa Maria del Mar concentren bona part del seu atractiu. Aquí la ciutat es llegeix a través de la pedra, dels antics carrers comercials i de la memòria d’una època que encara es percep en l’urbanisme i en l’ambient del barri. Cervantes i el Quixot a Barcelona Barcelona ocupa un lloc singular dins la literatura universal perquè és una de les poques ciutats reals que apareixen al Quixot, als capítols LXI-LXV. Aquesta connexió fa especialment atractiva una passejada literària que relacioni Cervantes amb el front marítim, la ciutat vella i la idea d’una Barcelona oberta al món. A la novel·la, Cervantes hi escriu: "flor de les belles ciutats del món, honra d'Espanya, temor i espant dels seus veïns i allunyats enemics".