No et perdis els monuments declarats Patrimoni de la Humanitat a Catalunya Fent un salt en el temps fins a l’època de l’home prehistòric, trobem el conjunt de l’Art rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península, un conjunt de set-cents cinquanta-set jaciments, reconegut per la Unesco. A Catalunya pots trobar-ne uns quants, entre els quals destaquen les pintures dels abrics d’ermites de la Serra de la Pietat (Ulldecona), la Roca dels Moros (Cogul) i la Cova dels Vilasos o dels Vilars (Os de Balaguer), entre d'altres. Avancem una mica en el temps, fins a l’època de l’Imperi romà a Catalunya. La Unesco també ha reconegut el conjunt arqueològic de Tàrraco, un dels més grans i més ben conservats d’Europa. És un testimoni excepcional del que va ser unes de les ciutats més importants de la península Ibèrica durant l’Imperi romà. Ens endinsem en l’edat mitjana als Pirineus de Catalunya. A la Vall de Boí trobem el conjunt romànic de vuit esglésies i una ermita, també reconegut com a patrimoni de la Unesco. Són Sant Climent de Taüll, Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, l’Assumpció de Cóll i l’ermita de Sant Quirc de Durro. Totes aquestes construccions són d’un romànic molt sobri, amb grans pintures murals –com alguns dels absis que es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya– i escultures romàniques originals. També d’origen medieval és el monestir de Santa Maria de Poblet. Es caracteritza per la seva combinació d'estils arquitectònics: romànic, gòtic, renaixentista i barroc. És un dels grans monestirs cistercencs catalans, que juntament amb Santes Creus i Vallbona de les Monges conformen la Ruta del Cister. Saltem uns quants segles endavant i visitem la capital catalana, exponent dels edificis modernistes més destacats. Un dels conjunts de la Unesco més coneguts i populars internacionalment és el de les set obres que l’arquitecte Antoni Gaudí va crear a Barcelona: el Park i el Palau Güell, la Casa Milà, la Casa Vicenç, la façana de la Nativitat i la cripta de la Sagrada Família, la Casa Batlló i la cripta de la Colònia Güell. Aquestes obres representen la contribució excepcional de Gaudí a l’arquitectura modernista. També a Barcelona, la Unesco ha reconegut dues obres de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner: el Palau de la Música Catalana i l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. Són dues icones del modernisme a la capital catalana, construïdes a principis del segle XX. Aquests edificis públics fusionen tradició i innovació, i representen una important renovació arquitectònica i un moviment ideològic de modernització i identitat cultural. Patrimoni Immaterial català Entre les festes i tradicions que la Unesco ha reconegut a Catalunya com a Patrimoni Immaterial hi ha La Patum. És una festa tradicional única que se celebra gairebé sense interrupció des del segle XV a Berga. Té el seu origen als entremesos que formaven part de les processons medievals del Corpus. Els principals personatges són, entre d’altres, la guita, l’àliga, els gegants i els nans que ballen al ritme de la gralla i el tabal. De nit, la plaça Major es converteix en un infern de foc amb els plens. Els castellers formen part de qualsevol celebració i festa popular a Catalunya i són un dels símbols més reconeguts de la cultura catalana. Són un model de participació social, transmesa de generació en generació reconeguda per la Unesco. Aquestes torres humanes desafien l’altura i es caracteritzen pel treball en equip, l’esforç i l’esperit de superació. La dieta mediterrània, compartida per ibers, celtes, grecs, romans, bàrbars i àrabs, és un model d’alimentació que ha estat reconegut com el patró alimentari més saludable i equilibrat del món. És una combinació d’aliments senzilla, variada i equilibrada a la qual la Unesco ha reconegut el seu valor. Les festes del foc dels Pirineus de Catalunya tenen lloc al voltant del solstici d’estiu. Les torxes enceses baixen des de les muntanyes formant una serp de foc fins a la plaça dels pobles, on fan una sola foguera amb totes les falles. Aquestes festes reuneixen pobles i valls dels Pirineus catalans en una gran celebració transfronterera, que la Unesco també ha volgut reconèixer. Coneixies les tradicions catalanes que s’han convertit en patrimoni de la Unesco? Coneixes l’art de la pedra seca? Es calcula que hi ha més de 19.000 edificacions construïdes amb aquesta tècnica per tot el territori català. Serveixen per guardar eines del camp, crear separacions entre finques, subjectar els bancals, etc. La Unesco ha reconegut aquesta tècnica que aixeca construccions amb pedres de l’entorn immediat sense cap material de cohesió. La Unesco també ha reconegut l’ofici del raier. Els joves de la Pobla de Segur, Coll de Nargó i Pont de Claverol construïen una embarcació amb fustes, els rais, per baixar els travessers de roure i les redortes de bedoll a les terres planes del litoral. El so de les campanes ha estat, durant molts segles, la manera de comunicar-se dels pobles, fet que ha generat una identitat col·lectiva. A Os de Balaguer han conservat aquest ofici i l’ensenyen als més joves. La Unesco ha reconegut el toc manual de campanes de les Terres de Lleida que cada any concentra campaners de tot el món. Vine i descobreix la gran riquesa cultural del país i el compromís amb la seva conservació i protecció.