Allunyada de les rutes massificades i sota el refugi protector de les imponents cingleres de les serres de Montsant i de Llaberia, la comarca del Priorat presenta un territori abrupte de turons esculpits i mosaic agroforestal on conviuen vinyes, oliveres centenàries, ametllers i avellaners. És l’espai compartit per dues denominacions d’origen amb identitat pròpia: la llegendària DOQ Priorat (l’única denominació d’origen qualificada de Catalunya) i la DO Montsant, la revelació consolidada i aplaudida del panorama vinícola mundial. Recórrer la Ruta del vi DOQ Priorat / DO Montsant: una comarca, dues DO és endinsar-se en l'ànima del vi, en un territori de sòls diversos, vinyes velles de garnatxa i carinyena, silenci profund i una llum que sembla feta de temps concentrat. Vine a descobrir-lo i a gaudir-lo. Una història antiquíssima La història del vi a la comarca del Priorat és antiquíssima: fenicis i romans ja s’hi interessaven, però el gran impuls va arribar de la mà dels monjos cartoixans que, al segle XII, van fundar la Cartoixa d’Escaladei, la primera de la península ibèrica. Segons la llegenda, un pastor va somiar amb uns àngels que pujaven i baixaven del cel per una escala recolzada en un pi monumental; en aquell mateix punt, va ser on es va construir el monestir. Ells van estendre el cultiu de la vinya. Un passeig silenciós a través del conjunt monumental de la Cartoixa d'Escaladei és fer un viatge d'extrema emotivitat, descobrint com el saber monàstic de l'edat mitjana va fixar les regles d'aquestes terres. A principis del segle XX, després dels estralls de la fil·loxera, la resistència i compromís dels pagesos es va vehicular a través del cooperativisme, donant lloc a edificis que avui són autèntics monuments de la història arquitectònica del país: les “catedrals del vi” dissenyades per Cèsar Martinell (l'arquitecte deixeble directe de Gaudí). Visites de primer nivell arquitectònic com les de la Cooperativa Falset Marçà o la Cooperativa de Cornudella de Montsant mostren com el modernisme va saber adaptar les seves voltes parabòliques a les necessitats tècniques del vi. A finals dels anys vuitanta, una nova fornada de viticultors aposta per la renovació d’un territori que havia quedat pràcticament abandonat fins a posicionar la comarca com a elaboradora de grans vins.