Aquest peix de la família "Xiphiidae" posseeix un cos allargat, comprimit pels costats, amb una característica que el defineix: la prolongació dels ossos de la mandíbula superior formant un bec aplanat molt semblant a una espasa que utilitza tant per a defendre's com per atacar les seves preses.La seva longitud oscil·la entre els 1,8 i 3,5 metres i la talla mínima per pescar-lo a Catalunya és de 120 cm. Acostuma a estar entre els 0 i 550 metres de profunditat i s'alimenta principalment de peixos, tot i que els crustacis i els calamars també formen part de la seva dieta. Malgrat que aquesta espècie no consta com a amenaçada globalment, a les poblacions del Mediterrani es consideren sobreexplotades. A Catalunya, és habitual trobar-lo a la llotja de Vilanova i la Geltrú.És un peix que es ven durant tot l'any, però la millor època per comprar-ne fresc al mercat són els mesos compresos entre abril i novembre, la seva temporada de pesca, i es pot trobar en rodanxes o filets, degut principalment a la seva gran grandària. Per a triar una bona peça fresca s'ha de comprovar que la seva pell aparegui brillant i amb aspecte humit.El peix espasa conté prop de 4 g de greix per cada 100 g, i es considera un peix semi gras. És un aliment càrdio-saludable que conté molta fibra, és ric en vitamines A i B, i és un dels peixos amb més fòsfor i magnesi. Tot i això, els nutricionistes recomanen un consum moderat pels elevats nivells de mercuri que conté la seva carn.La seva carn clara, magra, delicada i molt gustosa dona molt de joc gastronòmicament. És deliciós a la graella, a la planxa, arrebossat o guisat a la cassola, fins i tot, per fer suquet.