Qui va ser Antoni Gaudí? Antoni Gaudí i Cornet va ser i és una de les figures més singulars i admirades de l’arquitectura catalana. La seva obra, inconfusible i plena de personalitat, va transformar l’skyline de Barcelona i va projectar el modernisme català arreu del món. Amb una mirada creativa profundament vinculada a la natura, a la llum i al simbolisme, Gaudí va concebre espais que encara avui sorprenen per la seva bellesa, originalitat i capacitat d’emocionar. La seva trajectòria va estar estretament vinculada a Barcelona i al seu entorn, tot i que el seu llenguatge arquitectònic va anar molt més enllà. Avui dia, el nom d’Antoni Gaudí s’associa a una arquitectura viva, orgànica i profundament personal, capaç de convertir edificis en experiències. Primers anys de vida d’Antoni Gaudí: una infantesa marcada per l’observació i la sensibilitat Antoni Gaudí va néixer a Reus el 25 de juny de 1852, fill de Francesc Gaudí i Serra i d’Antònia Cornet i Bertran. Des dels primers anys, va créixer entre els paisatges del Baix Camp i un entorn familiar estretament vinculat als oficis. La seva infantesa va estar marcada per una salut delicada, que el va portar a passar llargues estones observant el paisatge, les formes de les plantes i els ritmes de la natura al Mas de la Calderera, una masia de la família situada a Riudoms. Aquesta mirada atenta, pacient i curiosa va influir profundament en la seva sensibilitat artística i en la manera com, anys més tard, entendria l’arquitectura. Gaudí també va créixer en un ambient on el treball artesanal tenia una presència quotidiana. El seu pare era calderer, i aquest contacte proper amb els materials, les formes i l’ofici ajuda a entendre per què, en la seva obra madura, l’arquitectura no es deslliga mai de la matèria, del detall ni del saber fer manual. Formació i inici de la seva trajectòria com a arquitecte Amb 17 anys, Gaudí es va traslladar a Barcelona per estudiar arquitectura, en una ciutat que vivia un moment d’efervescència cultural i urbana. Va cursar els estudis a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona i es va titular el 1878, en un context en què la capital catalana començava a projectar una nova imatge moderna i ambiciosa. D’aquest moment en destaca la famosa frase atribuïda al director de l'Escola d’Arquitectura, Elies Rogent: “Hem donat el títol a un boig o a un geni, el temps ho dirà”. Durant l’etapa de formació, Gaudí va combinar l’aprenentatge acadèmic amb el contacte amb tallers, artesans i professionals que li van permetre entendre l’arquitectura com una suma de disciplines. Anys de maduresa d’Antoni Gaudí: austeritat, reconeixement i dedicació absoluta Durant els anys de maduresa, Antoni Gaudí es va anar convertint en una figura cada vegada més singular, tant per la seva manera d’entendre l’arquitectura com pel seu estil de vida. Era un home auster i reservat, que dedicava bona part del seu temps a la feina, a la família i a un cercle d’amistats més aviat reduït. Els qui el van conèixer en destaquen una personalitat forta, una gran intel·ligència, amb molta sensibilitat i dedicat al treball. Aquesta etapa també reflecteix un Gaudí cada vegada més auster i recollit. El 1906 va comprar una casa al Park Güell, on es va instal·lar amb el seu pare i la seva neboda. Aquell mateix any va morir el seu progenitor i, el 1912 la seva neboda, Rosa Egea Gaudí. Aquestes pèrdues personals van accentuar encara més una vida ja molt centrada en la feina i en una progressiva retirada de la vida social. En aquests moments la seva fama era internacional. El 1910 es va organitzar una exposició dedicada a la seva obra al Saló de la Société des Beaux-Arts de París, una mostra clara del reconeixement internacional que començava a assolir.