Són ben coneguts alguns dolços tradicionals, com ara les ametlles garapinyades (cobertes de sucre cremat), el torró i els panellets. També certes begudes, com les ratafies, els ametllats i la llet o l'orxata d'ametlles, que fan les delícies dels més llaminers.L'ametlla, la llavor comestible del fruit de l'ametller dolç, de color blanc brillant embolicada amb una coberta marró vermellosa, es pot menjar de moltes maneres: crua, salada, fregida o torrada.Ja a la cuina medieval es feia a Catalunya llet o sopa d'ametlles i no era gens estrany prendre-les a les postres, sobretot entre la gent del camp o els pescadors.L'ametller floreix a l'hivern i els fruits es cullen al voltant del mes de setembre, tot i que actualment hi ha varietats primerenques que es recullen a l'agost. La producció es concentra a Lleida i a Tarragona. A la comarca del Bages, terra de fruits secs, es prepara un dolç típic conegut com a "ametlles de la llum", i a Banyoles, un altre de ben curiós, els "poquibons".Al Priorat creix una varietat específica d'ametlla anomenada "rofa" i, a més, en aquesta zona hi ha la possibilitat de fer-hi una mica d'agroturisme. Les rutes s'obren a l'agost i al setembre, i permeten veure i fins i tot participar en la collita i l'assecada.També hi ha ametlles amargues. Aquestes no es consumeixen com a fruita seca, però d'elles s'extreuen olis o essències que s'utilitzen en perfumeria i cosmètica, i també com a condiment en algunes receptes.