La pràctica d’aquest esport requereix valentia, sang freda i grans dosis de paciència per volar com els ocells. La resta consisteix a planejar aprofitant els corrents d’aire naturals i gaudir d’unes vistes immillorables. Una ala delta es basa en una aeronau construïda amb tubs i tela, que vola sense motor i s’enlaira a peu, sense necessitat de rodes, des d’una muntanya o remolcada amb un cable. El pilot viatja amb un arnés de seguretat, subjectat a una barra que pot tenir davant o als costats, i comanda el conjunt desplaçant-ne el centre de gravetat. Els vols poden fer-se de manera individual o en parella gràcies a l’existència de models biplaça. Malgrat les seves dimensions, l’ala delta és fàcil de conduir. Un cop plegada, queda reduïda a un paquet d’entre quatre i sis metres de llarg i uns trenta centímetres de diàmetre que no costa gens de transportar. Per tal d’iniciar-se de la forma més adequada i assolir la llicència de pilot, només cal anar a alguna de les múltiples escoles que hi ha a Catalunya. Tot i que la llei no exigeix aquesta llicència, no s’hauria de volar sense una assegurança d’accidents i de responsabilitat civil, a més d’una llicència federativa al dia. L’escola Volager, a Bellpuig, Lleida, està oberta tot l’any i programa cursos en funció de la demanda. El poden practicar persones de totes les edats, tot i que l’edat mínima, segons la Federació Espanyola d’Esports Aeris, són els catorze anys. El moment més determinant és l’enlairament, ja que requereix córrer suportant el pes d’una ala d’escola, d’entre 20 i 25 quilos. El vol, però, no resulta gens cansat. De fet, es pot mantenir durant hores, tot i que al principi difícilment es pot perllongar més de vint minuts. Als Pirineus, si es practica en condicions meteorològiques favorables, es pot arribar als 3.000 o 3.500 metres d’alçada o, fins i tot, als 4.000.