Artesa de Segre

Artesa de Segre està situada al Prepirineu, al nord-est de la ciutat de Lleida. El municipi s'estén a banda i banda del Segre i el seu canal, entre les comarques naturals del Segre Mitjà, al sud, i la Conca del Meià, al nord. El municipi està envoltat de tot un conjunt de serres Prepirinenques, com la serra de Comiols, al nord; la serra Mosquera, la serra Pelada i la serra Boada, a l’oest, o la serra de Comes i serra del Mas Vell, al sud del municipi. Entre les principals cotes altimètriques destaquen el coll de Comiols, que comunica amb Isona (1.102 metres) i el Montmagastre (764 metres).

L’agricultura és l'activitat econòmica més important. Els principals conreus de regadiu són les hortalisses, els melons i els arbres fruiters. Al secà s’hi conrea blat, olivera, vinya i civada. Disposen d’una cooperativa agrícola que permet l’elaboració d’oli i vi.

La ramaderia se centra principalment en el bestiar porcí. Les activitats industrials comprenen la destil·lació d'alcohol, la fabricació de farina i la indústria de la fusta.

Possiblement, el nucli de l’actual terme es va originar al neolític. Després van poblar aquesta contrada la tribu ibèrica dels ilergets, els romans, els visigots i els sarraïns.

La conquesta cristiana va ser complicada, i va necessitar que les tropes s’imposessin dues vegades en un període de quinze anys el segon quart del segle XI: primer el comte Berenguer Ramon I de Barcelona va conquerir la vila i la va lliurar al comte Ermengol II d’Urgell, i més endavant els comtes d’Urgell la van haver de reconquerir per integrar-la definitivament als seus dominis.

Al segle XVI, la població va passar a mans dels abats de Montserrat fins a la desamortització de Mendizábal. Durant la primera guerra carlina, el castell d'Artesa va ser enderrocat per construir-hi el fortí de Sant Jordi i emmurallar tota la vila.

La plaça de l’Ajuntament és un punt de partida immillorable per visitar el nucli d’Artesa de Segre. A partir d’aquí es recomana pujar al cim del Castellot, un turó que s’eleva al sud-est de la població i que encara conserva una torre circular pertanyent al castell andalusí que hi va haver.

També val la pena visitar el Museu del Montsec, situat en un edifici del nucli antic del 1560. Fundat als anys setanta, exposa una extensa col·lecció de troballes arqueològiques del terme municipal.

Per acabar, cal veure l’edifici de la Granja, d’estil plateresc. Es va construir durant el segle XVI i durant la primera guerra carlina es va utilitzar com a fortificació.

Els diversos nuclis agregats d’Artesa de Segre també disposen d’atractius que mereixen una visita. Baldomar acull el Museu Paleontològic i Arqueològic, amb restes i ous fossilitzats de dinosaure, entre altres materials prehistòrics.

Al nucli de Seró hi ha l’església romànica de Santa Maria, reformada als segles XVIII i XIX, i el modern Espai Transmissor del Túmul, on es poden contemplar set esteles funeràries, descobertes el 2007, amb uns 5.000 anys d'antiguitat. A l’esquerra, la capella de Sant Ramon de Penyafort conté el retaule que representa aquest sant viatjant de Mallorca a Barcelona.

Al Pont d’Alentorn podem veure l’edifici de la Fàbrica, una colònia fabril construïda el 1906. I al nucli d’Alentorn podem visitar les dues esglésies consagrades a sant Salvador: una dins el poble i l’altra en una cova dels voltants.

Altres indrets d’interès són Vall-llebrerola, amb l’església romànica de Sant Serni (segle XI); Montargull, amb les tombes medievals de la finca Les Pletes; Montmagastre i les pintures murals de l'església i el castell, o Vernet, amb les restes del poblat ibèric d’Antona.

La gran quantitat de petits nuclis i poblets que formen Artesa de Segre afavoreix l’existència d’una xarxa de camins i petites carreteres molt aptes per practicar-hi el senderisme i el cicloturisme o per fer-hi rutes a cavall.

Qualsevol d’aquestes alternatives permet descobrir la riquesa patrimonial i paisatgística del terme, des de les planes de secà del sud fins als boscos muntanyosos del nord, passant pels cursos del riu Segre i el canal d’Urgell, que reguen una horta fèrtil.

La gastronomia és un dels grans actius del municipi. Bona part dels habitants es dediquen a l’agricultura o a la ramaderia, i hi ha una potent cooperativa agrícola. En aquest sentit, destaca la celebració anual de la Fira del Meló el cap de setmana més proper al 24 d’agost, dia de sant Bartomeu.

A la fira, també destaca la mostra de vins de la Denominació d’Origen Costers del Segre, que compta amb tres cellers al mateix municipi: Celler del Montsec-Cooperativa d’Artesa (Artesa), Vinya l’Hereu (Seró) i Vall de Baldomar (Baldomar).

Per acabar, al nucli de la Clua s’ha engegat una petita iniciativa artesanal que es dedica a elaborar formatge de llet de cabra. Val la pena visitar-la i tastar-ne els productes.