Alt Penedès

L'Alt Penedès és una comarca d'interior que, juntament amb el Baix Penedès (a l'oest) i el Garraf (al sud), formen la regió natural del Penedès. Limita també amb les comarques de l'Anoia, pel nord, i el Baix Llobregat, per l'est. Els rius Foix i Anoia reguen la vasta plana que forma la comarca i que està envoltada de les muntanyes de les serralades Prelitoral i Litoral (massís del Garraf i serres d'Ordal).

La seva climatologia és suau, gràcies a la Serralada Prelitoral que protegeix la comarca dels efectes d'una climatologia continental més rigorosa. També és important la influència de la Mediterrània, que arriba a la comarca per la limitada altura de les muntanyes de la Serralada Litoral.

El cultiu de la vinya és l'activitat agrícola més important de la comarca. Vilafranca i els seus voltants tenen una indústria diversificada, tot i que principalment deriven de l'agricultura i en destaquen les destinades a l'elaboració de vins, caves i licors.

El territori que actualment es denomina Alt Penedès ha estat poblat al llarg de totes les èpoques. Del Neolític són algunes restes de ceràmica trobades que correspondrien a diversos assentaments en coves repartides per la comarca. Segles més endavant, durant el període ibèric, el Penedès era una regió poblada, sobretot a indrets que actualment pertanyen als municipis de Subirats, Vilafranca del Penedès, Olèrdola, Pontons o Font-rubí, entre d'altres. 

Amb l'arribada dels romans (any 218 aC) s'estima que la comarca deuria anar adquirint la mateixa fisonomia (en demografia i comunicacions) que tindria fins al segle XVI. Un fet reforçat pel pas de la Via Augusta.

A partir del segle X comença a haver-hi documents històrics com el que designa el nom de la regió com a 'territorio Penetense', denominació que algunes fonts creuen que pot derivar de 'pinna' o 'penna', es a dir, 'penya'. Des de la meitat d'aquest segle, el Penedès passa a formar part del comtat de Barcelona i del seu bisbat.

La fundació de l'actual capital, Vilafranca del Penedès, data del segle XII, període a partir del qual la comarca va experimentar un considerable augment de la demografia, tot i que es veuria reduïda per la fam i les epidèmies durant els segles XIV i XV.

Després de la Guerra del Francès, el conreu vitícola va experimentar un espectacular creixement que va enriquir tota la comarca. Però la fil·loxera, a final del segle XIX, va arrasar les vinyes i va provocar una crisi econòmica i un descens demogràfic.

Abans d'encetar el segle XX, el sector vitícola s'havia començat a recuperar, consolidant la personalitat agrícola de la comarca. Després de l'estancament originat per la Guerra Civil, a partir dels anys cinquanta l'Alt Penedès, i especialment la seva capital, va reviure una època d'expansió cap al sector industrial sense perdre la privilegiada relació amb el vi.

Com a conseqüència de la forta tradició vitivinícola de la comarca, bona part de les celebracions giren entorn d'aquesta temàtica, com la Festa del Most de Santa Margarida i els Monjos. Pel que fa a les tradicions, cal ressaltar també la castellera, ja que Vilafranca, juntament amb Valls, és una de les ciutats on ha arrelat més aquesta manifestació cultural catalana, reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

L'Alt Penedès ha estat poblada durant gairebé totes les èpoques històriques, com ho demostra el ric conjunt arqueològic que es troba a l'Espai Natural Protegit d'Olèrdola i on destaca el castell d'Olèrdola, una fortificació feta pels ibers i que va esdevenir lloc estratègic durant l'Edat Mitjana.

A aquesta època pertany un dels conjunts monumentals més ben conservats del romànic català i un dels principals atractius patrimonials de la comarca. Es tracta de l'església de Santa Maria i el castell de Sant Martí, que s'imposen des del capdamunt del turó de la Roca, a Sant Martí Sarroca.

En aquest sentit, també cal ressaltar el castell de Penyafort de Santa Margarida i els Monjos, que va ser construït al segle XII, originàriament com a torre de defensa dependent del castell d'Olèrdola.

El Modernisme també va deixar petjada al territori, tal i com mostren les diverses rutes dedicades a aquest estil arquitectònic organitzades a Vilafranca del Penedès, Gelida i Sant Sadurní d'Anoia, població que acull les caves modernistes de l'empresa Codorniu, construïdes per Josep Puig i Cadafalch.

La forta tradició vitivinícola de la comarca, amb Sant Sadurní d'Anoia com a capital del cava, posa a l'abast del visitant un ampli ventall d'activitats enoturístiques. Des de rutes a cavall, en bicicleta de muntanya, en cotxe o a peu per recórrer el territori i anar parant als diversos cellers fins a degustacions de vins i visites guiades ofertes pels propis enòlegs. En aquest sentit, cal esmentar el VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, situat a Vilafranca del Penedès.

El vi també és present en bona part de les celebracions de la comarca com la Festa del Most de Santa Margarida dels Monjos, el Cavatast a Sant Sadurní d'Anoia o el Vijazz a Vilafranca del Penedès. Ara bé, pel que fa a tradicions, la castellera és una de les més arrelades i viscudes pels penedesencs. És molt recomanable participar en una diada com la de Sant Fèlix o la de la Festa Major de Vilafranca del Penedès.