Vallès Occidental

La comarca del Vallès Occidental ocupa el sector de la Depressió Prelitoral catalana, que correspondria a la meitat occidental de la fossa tectònica del Vallès, situada entre la Serralada Litoral i la Prelitoral.

El Vallès Occidental gaudeix d'un clima suau amb absència d'un autèntic hivern climàtic. Les precipitacions varien molt entre un any i l'altre, i l'estiu se sol veure afectat per les sequeres estiuenques pròpies de la zona mediterrània. El territori que està en contacte amb el massís de Sant Llorenç del Munt i el sector nord de la comarca, però, tenen un volum de pluges més gran.

L'economia vallesana mostra un canvi ràpid i intens cap al sector dels serveis. Això suposa una variació en el motor econòmic de la comarca, el desenvolupament de la qual s'havia basat sempre en la indústria. Es tracta d'una ràpida terciarització de l'economia, que segueix l'evolució pròpia de les societats i dels territoris més avançats. Malgrat tot, el pes de la indústria encara és molt important a la comarca.

Els primers vestigis de pobladors del Vallès Occidental corresponen a la primera Època dels Metalls, i consten de diverses coves sepulcrals col·lectives trobades a Sant Llorenç del Munt, Sabadell i Sant Cugat del Vallès, entre altres municipis. El pas cap a l'Edat del Ferro es manifesta amb les necròpolis hallstàttiques de Can Missert, a Terrassa, i de Can Roqueta, a Sabadell.

Alguns dels poblats ibèrics continuaren durant la romanització; en destaca Terrassa, que va convertir-se municipi romà l'any 73 i que es coneixia amb el nom de Municipium Flavium Egara. Segons els indicis, el poblament romà va ser molt intens i dispers, amb vil·les petites i poc monumentals, fet que mostra una economia basada en l'agricultura mitjana o petita. Amb tot, la comarca era travessada per la Via Augusta, que passava per Arraona (Sabadell) i era lloc de pas de mercaderies. Durant els segles I i III, la vinya va esdevenir un conreu important que va afavorir l'exportació de vi.

Els orígens recents del Vallès Occidental no van tenir lloc fins a la creació dels partits judicials, el 1834. El partit judicial de Terrassa va ser la primera demarcació que va tenir la comarca, però sense Montcada i Reixac, que pertanyia a Barcelona, i, en canvi, incloïa Olesa de Montserrat, avui dia del Baix Llobregat. El 1960 es va crear el partit judicial de Sabadell, amb tots els municipis de la conca del Besòs excepte Sant Llorenç Savall, que va restar al de Terrassa, i, en canvi, incorporava Montcada i Reixac. La nova divisió territorial que es va dur a terme l'any 1936 no va mantenir aquesta dualitat, sinó que va establir Sabadell com a capital d'una comarca que comprenia els partits judicials de Sabadell i Terrassa (sense Olesa aquesta vegada), a més de la vila de Caldes. L'any 1989 el Parlament a aprovar la cocapitalitat Terrassa-Sabadell i va separar Caldes de Montbui, que es va annexionar al Vallès Oriental.

Quant a tradicions, la festa dels Tres Tombs per Sant Antoni Abad, al gener, té una importància molt arrelada a la comarca. Durant la celebració, cavalleries i carros ornamentats desfilen amb els traginers pels carrers de les poblacions, tot fent un homenatge a les tradicions passades, quan les mercaderies eren distribuïdes pels carrers dels municipis mitjançant aquest sistema. A més de la desfilada d'animals, se celebren dinars populars i repartiment de coques i mistela. Mereixen un especial esment els Tres Tombs de Ripollet, ja que van ser declarats Festa Local d'Interès Turístic.

La riquesa patrimonial de la comarca fa patent la petjada del Romànic sobre el territori. A Terrassa s'ubica l'exemple més destacable: les esglésies de Sant Pere, un conjunt monumental que va constituir la seu del bisbat d'Egara, entre els segles V i VIII, i un dels exemples més destacables de l'època medieval catalana.

Altres atractius del Vallès Occidental es poden trobar a Sabadell, on la petjada del passat industrial queda plasmada en les múltiples xemeneies que decoren el nucli. Part del ric patrimoni de la ciutat són el Vapor Buxeda Vell, antic vapor tèxtil de segle XIX i avui seu del Museu de la Indústria Tèxtil Llanera, i la Casa Duran, edifici renaixentista declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

No tot el patrimoni es concentra a les capitals. A Palau Solità i Plegamans pot trobar-se el famós castell, fortalesa declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Val la pena visitar-lo a la primavera, quan tenen lloc el Mercat Medieval i Artesanal, una demostració d'oficis antics, espectacles i música medievals.

El patrimoni museístic de la comarca inclou centres de temàtica variada repartits pels diferents nuclis municipals. A Sabadell poden trobar-se el Museu d'Història i el Museu d'Art, entre d'altres; a Terrassa, per la seva banda, el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya constitueixen visites indispensables per entendre el passat industrial de la zona.

Si es prefereix gaudir de la història en espais oberts, la comarca organitza el Cap de Setmana Ibèric amb motiu de la ruta dels Ibers, que troba el seu lloc a Cerdanyola del Vallès, al poblat ibèric de Ca n'Oliver. El municipi conté joies arqueològiques de la tribu dels laietans que permeten entendre la vida quotidiana entre els segles VI i I aC.

El Vallès Occidental és també un espai on respirar aire pur i gaudir de la natura. Ho fan possible infinitat d'espais verds on practicar esports d'aventura, senderisme i BTT. De fet, el Consorci de Turisme del Vallès Occidental organitza la ruta dels Tres Monts, un recorregut de 106 kilòmetres pels espais naturals del Montseny, Sant Llorenç de Munt i l'Obac i Montserrat.