Selva

La comarca de la Selva s'estén entre la Serralada Transversal i la Costa Brava, al quadrant nord-est de Catalunya. Limita al nord amb el Baix Empordà, el Gironès i la Garrotxa; a l'oest amb Osona i el Vallès Oriental, i al sud amb el Maresme. El límit oriental el marca la mar Mediterrània.

La seva orografia és força variada, des de les muntanyes de l'extrem més occidental, corresponents als massissos del Montseny i les Guilleries, fins a les cales i les platges de la Costa Brava a l'altre extrem. Una extensa plana interior ocupa l'espai central.

El clima és mediterrani temperat i humit, amb precipitacions anuals que van des dels 700 mm a la línia de la costa fins als més de 1.000 mm a les muntanyes de l'interior. A aquesta elevada humitat contribueix decisivament la marinada, un vent humit que bufa especialment a l'estiu de mar a terra. Cal matisar que les zones elevades del Montseny i les Guilleries presenten un clima més aviat atlàntic, tot i que amb una influència mediterrània més o menys marcada, amb temperatures inferiors i unes precipitacions més irregulars.

La indústria és la principal activitat econòmica de la Selva. Els sectors més desenvolupats són el tèxtil, en diverses poblacions de l'interior, i el químic, especialment a la vall de la Tordera.

El primer sector no té una importància força destacada. La ramaderia bovina i el conreu de farratges associats i de cereals són les activitats més rellevants. També cal esmentar l'aprofitament de boscos, que té una tradició molt arrelada a la comarca.

Finalment, cal destacar l'auge del sector turístic, especialment a la zona litoral de la comarca, al voltant dels nuclis de Lloret de Mar, Blanes i Tossa de Mar.

Els poblaments més antics de la Selva daten de l'època ibèrica, quan hi havia poblats a la costa de Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar, així com en alguna altra localització d'interior, com Caldes de Malavella. Aquest últim va evolucionar posteriorment com a municipi romà sota el nom d'Aquis Voconis. També Blanes (Blandae) va tenir certa importància en aquells temps, en què la població de la comarca era més aviat dispersa i organitzada en vil·les.

Durant l'Edat Mitjana, els castells i les muralles van proliferar en les poblacions de la Selva. El territori de la comarca va quedar inscrit sota l'advocació del bisbat de Girona, excepte la part més occidental, que corresponia al bisbat de Vic. Els vescomtes de Cabrera van regir bona part de la comarca des del castell de Montsoriu (Arbúcies).

La divisió actual de la comarca no es va acabar de configurar fins al segle XX.

La història ha deixat un ric patrimoni arquitectònic a la comarca de la Selva, on es pot gaudir d'interessants monuments des de l'època romana. D'aquells temps es conserven els banys romans de Caldes de Malavella, construïts a mitjan segle I aC.

Bona part de les construccions històriques més emblemàtiques de la comarca corresponen a l'Edat Mitjana. És el cas del castell de Montsoriu (s. XI), a Arbúcies, del recinte emmurallat (segle XII) de Tossa de Mar o del palau dels vescomtes de Cabrera i l'església parroquial de Santa Maria (segle XIV), a Blanes. Diverses viles presenten nuclis històrics perfectament conservats, on es respira una atmosfera medieval, com el nucli antic de Breda.

D'una època sensiblement posterior (segle XVIII) són les espectaculars muralles i castell d'Hostalric, així com l'edifici de l'Hospital de Sant Miquel, a Tossa de Mar.

Per gaudir de la vista, però també de l'esperit, cal fixar-se en el jardí botànic Mar i Murtra de Blanes, un dels més importants d'Europa, i els jardins de Santa Clotilde, a Lloret de Mar, d'estil noucentista.

La Selva disposa també d'una variada oferta museogràfica que respon al caràcter de mar i muntanya de la comarca. Precisament, a Lloret es pot visitar el Museu del Mar, que ofereix un recorregut històric a través de la íntima relació entre aquesta població i el mar. A l'altre extrem, Sant Hilari Sacalm i Arbúcies donen a conèixer la natura de les Guilleries i el Montseny, respectivament, al Museu de les Guilleries i al Museu Etnològic del Montseny La Gabella. Finalment, convé no deixar-se perdre la rica col·lecció d'art contemporani del Museu Municipal de Tossa de Mar, un dels més antics de l'Estat espanyol.

Les platges i cales de la Costa Brava són un reclam indispensable per a tot visitant de la Selva, especialment durant l'estiu. Les activitats nàutiques són una de les principals raons per les quals aquest territori hagi estat considerat la comarca de l'aigua. A més de les platges de Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar, també es pot gaudir del mar a partir dels ports esportius de Blanes i de Cala Canyelles, a Lloret.

Seguint el fil argumental de l'aigua, el territori interior de la comarca reserva una magnífica oferta balneària, basada en una llarga tradició que es remunta a l'imperi Romà. Caldes de Malavella, Sant Hilari Sacalm i Santa Coloma de Farners són poblacions històriques pel que fa als balnearis que acullen, alguns de tan famosos com el Balneari Prats o el Vichy Catalán.

Els amants de les sensacions més intenses poden realitzar les rutes en BTT que proposa el Centre BTT La Selva, repartides per tota la comarca. També els senderistes poden gaudir d'una extensa oferta de rutes i camins senyalitzats de tots els nivells de dificultat, bona part dels quals agrupats sota la denominació de Grans Camins de l'Aigua.

Els límits de la Selva inclouen parts importants de diversos espais naturals, com el sector més oriental del Parc Natural del Montseny, el nord del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, el sud del Massís de les Cadiretes i bona part de les Guilleries i el Collsacabra, així com el pantà de Susqueda.

Finalment, la tradició d'aquestes contrades es posa de manifest en un intens calendari festiu, on destaquen celebracions històriques com el Via Crucis Vivent de Sant Hilari Sacalm o festes majors amb solera com la d'Amer. D'altra banda, la Selva celebra nombroses fires i festes gastronòmiques, en les quals es pot descobrir i degustar el magnífic ventall de productes típics tant de l'interior com de la costa.