Priorat

Comarca situada al sud de Catalunya, a la Serralada Prelitoral. Limita amb la comarca de la Conca de Barberà pel nord-est, amb les Garrigues pel nord, amb la Ribera d'Ebre per l'oest i el sud-oest, i amb el Baix Camp pel sud-est i l'est. Està flanquejada per la serra del Montsant, al nord, i la Mola de Colldejou, la serra de Llaberia i la serra de Santa Marina, al sud.

La comarca té un clima mediterrani influït per la proximitat del mar, encara que al nord mostra característiques de clima continental. La temperatura mitjana a l'hivern és de 6 graus i a l'estiu de 23. Plou poc i ho fa, especialment, a la tardor. La zona que rep més pluja és la de les muntanyes de Prades.

La indústria enològica és un important motor econòmic per a les comarques de Tarragona. El Parc Tecnològic del Vi de Falset, inaugurat l'any 2009, està dedicat a la recerca de noves tecnologies basant-se en les necessitats dels cellers i els viticultors de tot Catalunya.

La comarca produeix vi amb dues denominacions d'origen: la DOC Priorat i la DOC Montsant. La primera, especialment, és una de les denominacions d'origen més preuades del món i s'exporta als cinc continents.

Amb la creació del Centre d'Interpretació de l'Oli i les Economies Productives es pretén diversificar l'economia de la comarca, fins ara centrada gairebé de forma exclusiva en la producció de vi. La particularitat de l'oli del Priorat resideix en la seva laboriosa elaboració a partir de la diminuta oliva arbequina. Segons els experts, els millors olis són els que produeixen les cooperatives de Cabacés, la Vilella Baixa i Torroja.

Les pintures rupestres de la cova de Margalef demostren la presència d'humans en aquestes terres ja en la Prehistòria i a les mines de Bellmunt s'han trobat indicis constructius que indiquen que van ser explotades en temps de l'Imperi Romà.

El Priorat va estar ocupat pels musulmans fins al segle XII, època de la qual queden les restes d'una fortalesa i una mesquita a Siurana. Amb el regnat de Ramon Berenguer IV i la Reconquesta van aparèixer les primeres esglésies i monestirs. Fundat al segle XII per Alfons el Cast, Scala Dei va procurar el nom de la comarca en estendre els seus dominis sobre set poblacions: la Morera, Poboleda, Porrera, Gratallops, Torroja, Bellmunt i la Vilella. L'esplendor de la cartoixa es va allargar set segles, durant els quals els monjos van poblar els camps, van construir molins i van difondre el cultiu de la vinya.

Durant aquells temps van ser freqüents les disputes entre el priorat i els senyors de Prades, que controlaven la resta del territori. Era seu el castell de Falset, que va acabar en mans dels Medinaceli. De l'època medieval queden nombrosos testimoniatges arquitectònics en les poblacions de la comarca.

Amb la industrialització del país a final del XIX, es van explotar les mines de Bellmunt i es van fundar les cooperatives vinícoles.

Falset, la capital del Priorat, té diversos monuments interessants com el castell, derruït parcialment per ordre de Felip V i després utilitzat com a caserna i presó; l'església de Santa Maria, que va arribar a ser utilitzada com a quadra per les tropes napoleòniques, o el singular edifici modernista de la Cooperativa Agrícola, obra de Cèsar Martinell. A un quilòmetre i mig de la població es troba l'ermita de Sant Gregori, protegida sota una gran roca vermella, curiosament esculpida per l'erosió del vent. Des del seu mirador hi ha unes magnífiques vistes de la vall de Falset.

A la Morera de Montsant es troba la cartoixa de Scala Dei. Al segle XII van arribar a la comarca uns monjos de la Provença francesa per fundar la primera cartoixa del país. Poc abans, un pastor de la zona havia somiat que uns àngels pujaven al cel per una escala, d'aquí el nom que li van posar: Scala Dei, escala de Déu. També el nom del Priorat prové de la fundació de la cartoixa, ja que era el prior qui feia alhora de jutge i governador.

L'any 1835 la desamortització de Mendizábal va provocar el desallotjament de la cartoixa i ràpidament aquesta es va convertir en un munt de ruïnes. Però els set segles de treball en els quals els monjos es van encarregar de difondre la cultura del vi no van ser debades i, amb els anys, la qualitat del vi de la comarca va ser reconeguda arreu. Actualment es poden visitar els claustres, l'església, el refetor i una cel·la completament reconstruïda.

Siurana és un petit poble de cases de pedra enclavat a la part alta d'un cingle. Va ser l'últim reducte de la Catalunya musulmana a ser reconquistat pels cristians. Explica la llegenda que Abdelazia, la reina mora de Siurana, es va llançar al buit amb el seu cavall des dalt de tot per no caure presonera dels cristians, i va deixar a la roca la marca de la ferradura.

Es poden veure les restes del baluard sarraí, l'església romànica, la petjada de la ferradura del cavall de Abdelazia i unes impressionants vistes panoràmiques sobre el pantà de Siurana, el massís del Montsant i les muntanyes de Prades.

Albarca va ser un indret molt important perquè per allí passava el camí ral que anava de Reus a Fraga, però la construcció de la carretera i l'emigració que va seguir al final de la Guerra Civil van fer que la població minvés notablement. En l'actualitat és un afable poble envoltat d'uns paisatges espectaculars. Té un bell temple romànic del segle XI: l'església de Sant Vicenç.

En el Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat es pot baixar a 35 metres de profunditat i recórrer quasi un quilòmetre d'una imponent mina que es remunta al temps dels romans i que va estar oberta fins al 1972. També es pot visitar la colònia en la qual vivien els miners i l'edifici modernista on hi havia la direcció i les oficines.

Puig Roig del Roget, a Masroig, és un jaciment arqueològic de la cultura dels camps d'urnes, en el qual es pot veure com vivien els habitants d'aquesta zona entre els segles IX al VII aC.

A uns dos quilòmetres de la Figuera s'alça l'ermita de Sant Pau, des del mirador de la qual hi ha unes magnífiques vistes de la comarca. A mig quilòmetre de l'ermita es troba el lloc en el qual es va establir la comandància republicana l'any 1938, una trinxera des de la qual s'albiraven els camps de la batalla de l'Ebre.

César Martinell, deixeble de Gaudí, va construir a la comarca dos bells cellers modernistes. Tant el celler de Falset com el de Cornudella de Montsant van ser construïts l'any 1919. En el primer, resultat de l'encàrrec del Sindicat Agrícola i la Caixa Rural de Falset, encara es poden veure algunes de les tines de fusta on es van elaborar els primers vins.

L'acostament a la indústria de l'oli, amb tot el que la uneix al passat de la comarca, té un nou punt d'atracció en el Centre d'Interpretació de l'Oli i les Economies Productives de Montsant, amb la rehabilitació d'un molí d'oli de 1933, que ofereix als visitants un recorregut guiat i didàctic del procés d'elaboració de l'oli d'oliva.

El Priorat aposta per convertir-se en una destinació turística i té a favor el potencial paisatgístic i la presència d'una extensa i variada oferta vinícola i gastronòmica. Els antics camins rurals, així com les rutes del vi i de l'oli, són els punts forts d'una oferta diversificada i atractiva. S'han recuperat més de 100 quilòmetres de camins, molts d'ells històrics, que en part havien desaparegut sota la vegetació.

El Montsant és un conjunt de formacions muntanyenques compactes i de perfils extrems, que han estat esculpides al llarg dels segles per l'aigua i el vent. Durant anys va ser refugi d'ermitans i anacoretes, i actualment és la destinació favorita de molts excursionistes. Trobem al seu interior racons d'una bellesa paisatgística colpidora com el canó de Fra Guerau, entre la Serra de la Plena i la de Montsant; el Toll de l'Ou, al barranc dels Pèlags, o la Roca Corbatera, que és el cim més alt i està sobre el poble de Cornudella de Montsant.

A la cova de la Taverna, a Margalef, no només es pot practicar l'espeleologia sinó que a més compta amb unes de les pintures rupestres més antigues del país.

Al terme municipal de Cornudella de Montsant es troba l'embassament de Siurana, inaugurat l'any 1973. Hi ha la seu del Club Nàutic de Cornudella, que fomenta la pràctica del rem i del piragüisme.