Garraf

Aquesta és la segona comarca més petita de Catalunya, després del Barcelonès. Està situada entre el mar i el massís del Garraf, aproximadament a la meitat de la franja costanera catalana. Limita amb el Baix Llobregat pel nord, amb l'Alt Penedès per l'oest i amb el Baix Penedès pel sud.

La comarca gaudeix d'un agradable clima mediterrani, influït per la proximitat al mar i per l'abric que li ofereix el massís del Garraf. Les temperatures són suaus durant tot l'any, i la mitjana anual oscil·la entre els 15 i els 16 graus. La proximitat del mar afavoreix un alt nivell d'humitat, però les precipitacions són escasses i solen concentrar-se a la tardor.

Vilanova i la Geltrú, capital de la comarca, ha estat al llarg de la història un gran nucli industrial i comercial, i roman com a eix urbà aglutinador, a més de ser un important nucli pesquer i esportiu. Al segle XIX van tenir gran importància la indústria tèxtil i alimentària i, més tard, la metal·lúrgica i la química, amb la fàbrica Pirelli al capdavant.

La pesca és una de les activitats econòmiques tradicionals de la comarca que segueix impregnant tota la cultura, tant gastronòmica com festiva. L'agricultura és de secà, i els cultius principals són els cereals, la vinya i els garrofers. En l'actualitat és un sector residual, amb Sant Pere de Ribes com el municipi amb més terreny dedicat als cultius.

Una de les principals fonts d'ingressos és el turisme cultural i de platja. Des que es van construir els túnels, que travessen el massís del Garraf, són molts els barcelonins que s'escapen a menjar o sopar a un dels abundants i bons restaurants de Sitges o Vilanova, o a passar un relaxant dia de platja. Totes dues poblacions compten, també, amb importants ports esportius.

A Sitges, que disposa d'unes sis mil places hoteleres, se celebren a més nombrosos festivals i convencions, entre els quals destaca el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

Encara que escassos, s'han trobat vestigis que confirmen que la comarca va ser habitada durant el Neolític i que fenicis i romans van recalar-hi. Les restes arqueològiques més importants són les del poblat iberoromà d'Adarró, a Vilanova i la Geltrú, que data del segle V aC fins al VI. De l'Edat Mitjana es conserven el castell d'Olivella, del segle X; el de Mirallpeix, a Sitges, del segle XI; la fortalesa de Vilanova i la Geltrú, del segle XI, i el castell de Canyelles, del segle XV.

L'Edat Mitjana a Catalunya va ser seguida d'una època de decadència, en la qual guerres i plagues van condemnar a la misèria els habitants del país, que es dedicaven, majoritàriament, a l'agricultura. El ressorgiment va arribar durant el segle XIX, quan molts catalans es van aventurar a fer fortuna a Amèrica (els famosos indians) i van tornar amb diners suficients com per edificar cases precioses i invertir en la incipient indústria.

Fins al segle XIX, la població de la comarca es distribuïa principalment pels pobles d'interior i no va ser fins a final del segle XIX, moment en què es va fer la carretera de la costa (1880) i es va construir la línia ferroviària (1881), quan van començar a créixer els pobles del litoral. La millora de les comunicacions, el desenvolupament de la indústria a Vilanova i la Geltrú i l'auge del turisme a Sitges van proporcionar l'ímpetu necessari a la comarca, que ja en ple segle XX va passar a ser una de les més pròsperes del país.

El patrimoni arquitectònic i museístic del Garraf té el seu màxim exponent en el Cau Ferrat, museu situat en un preciós palauet en el qual residia a l'estiu el polifacètic artista Santiago Rusiñol. Està construït sobre un penya-segat al casc antic de Sitges i allotja una important col·lecció de pintura de Rusiñol, Casas, Utrillo, Clarasó, Mes i Fondevila, Regoyos, Zuloaga, Picasso, Pitchot i Anglada Camarasa. També custodia la col·lecció particular del pintor, en la qual hi ha interessants peces de forja, ceràmica, vidre, fusta i altres curiosos objectes.

Si hom vol conèixer com vivien les classes adinerades del segle XIX, es poden visitar dos interessants museus dedicats al període del Romanticisme: el Museu Romàntic Can Llopis, a Sitges, i el Museu Romàntic Can Papiol, a Vilanova i la Geltrú. Tots dos estan situats en cases senyorials del segle XIX, perfectament conservades.

En el petit i tranquil poble del Garraf es pot visitar l'edifici dels Cellers Güell, encarregat el 1882 per l'industrial, polític i mecenes Eusebi Güell a Antoni Gaudí. La construcció, completament recoberta de pedra i amb bonics treballs de forja, s'assembla a un estilitzat castell medieval i està impregnada de l'atmosfera onírica de totes les obres de Gaudí. A l'agradable platja de la població es poden veure unes boniques casetes de platja construïdes a final dels anys vint del segle passat.

El litoral de la comarca compta amb nombroses platges en les quals es pot gaudir del sol i el mar. Moltes estan flanquejades per passeigs marítims, sempre molt concorreguts i animats i amb nombrosos bars i restaurants en els quals ens podem aturar a fer el vermut o menjar un bon arròs.

A l'interior, el Parc Natural del Garraf ofereix interessants paratges i visites molt enriquidores. A la masia de la Pleta està situat el Centre d'Interpretació del Parc. A més de l'interès artístic del mateix edifici, construït per l'arquitecte modernista Francesc Berenguer i Mestres el 1894, el centre facilita tot tipus d'informació sobre el parc, programa exposicions i projecta interessants audiovisuals.

En el terme municipal d'Olivella es troba l'Observatori Astronòmic del Garraf, en el qual, a més de poder contemplar el firmament, es pot assistir a interessants conferències o exposicions relacionades amb l'astronomia. Les condicions atmosfèriques del parc del Garraf i l'escassa contaminació lumínica el converteixen en un lloc privilegiat per a l'observació d'astres.

Però si per alguna cosa és coneguda la comarca i, concretament, la localitat de Sitges, és per la seva variada oferta d'oci. Són famosos els seus carnestoltes, els seus focs artificials i la seva animada vida nocturna, que des de fa dècades atreu el públic gai. El carrer Dos de Maig, popularment conegut com a carrer del pecat, és un bon lloc per conèixer l'atmosfera festiva de la localitat, especialment a l'estiu. Es tracta d'un petit i estret carrer ple de bars amb terrassa en els quals la gent s'asseu no tan sols a prendre una copa, sinó també a mirar el curiós personal que s'hi passeja.