Barcelonès

El Barcelonès està situat a la part central de Catalunya, entre la serralada de Collserola i el mar Mediterrani. Està emmarcada pels dos rius principals de la zona, el Llobregat i el Besòs, tot i que els límits comarcals sobrepassen aquest últim per englobar els municipis de Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Adrià del Besòs.

Al nord limita amb el Maresme i amb el Vallès Oriental, a l'oest amb el Vallès Occidental i al sud amb el Baix Llobregat.

El Barcelonès té un clima mediterrani litoral, és a dir, calorós a l'estiu i temperat a l'hivern, tot i que les temperatures divergeixen segons la població. La protecció que ofereixen les muntanyes de Collserola evita ventades fortes, menys les de Llevant; el Mediterrani atenua la temperatura a l'hivern. La proximitat del mar ajuda a augmentar la humitat de l'ambient, la qual cosa provoca una sensació de calor molt alta a l'estiu.

La tardor és l'estació més plujosa malgrat que, en general, el règim de pluges de la comarca és escàs i irregular.

El turisme, la indústria, la tecnologia, el disseny, la moda, la gastronomia... qualsevol activitat es desenvolupa en aquesta zona. No en va és el principal motor econòmic del país. Barcelona, com a capital, aporta un nom imprescindible per al desenvolupament d'empreses i és un pol d'atracció constant per a la creació de noves i la implantació de les principals companyies mundials, sobretot en matèria de serveis. La resta de municipis, en canvi, aporten les fàbriques subsidiàries de la capital.

La comarca del Barcelonès estava habitada en temps dels ibers, com ho demostren les restes trobades tant a Santa Coloma de Gramenet com a Badalona. A Barcelona s'han trobat alguns jaciments de l'època però els romans van construir la ciutat de Barcino just a sobre. Al Museu de Badalona es conserven les restes de la ciutat de Baetulo i les termes.

Durant el segle V, Barcelona va ser ocupada pels visigots, però la ràpida incursió del món andalusí els va ofegar. Les guerres entre cristians i musulmans van causar estralls a la comarca; per exemple, al segle XII, gairebé tota la ciutat de Sant Adrià va ser arrasada. Això va fer que el comte de Barcelona ordenés ampliar les muralles de la ciutat, que començava a quedar-se petita, tant per la població que l'ocupava com pel pes econòmic que començava a tenir. I és que la ciutat es va beneficiar del comerç dels mercaders medievals: catalans, genovesos, venecians, alemanys, mallorquins i jueus.

L'epidèmia de la pesta negra va deixar tota la comarca molt tocada i es va perdre molta població. Ho va notar especialment Barcelona, però a Badalona també va ser mortífera. El segle XV va ser una època de crisi per a tothom; el comerç americà, al qual els catalans no podien accedir, i la pèrdua dels recursos econòmics de la comunitat jueva, que va ser expulsada en massa, va provocar un estancament econòmic que, juntament amb un llarg període de guerres (Guerra dels Segadors, Guerra de Successió i Guerra del Francès), va durar diversos segles. Tot i així, l'esperit emprenedor de la gent va ser fonamental perquè a Barcelona, primer, i per extensió a Badalona i l'Hospitalet després, es produís la Revolució Industrial.

L'èxit de les indústries barcelonines va atreure onades migratòries de persones que es van establir en les ciutats veïnes i les van fer créixer fins a convertir-se en les més grans ciutats del país.

El Barcelonès és una comarca habitada des dels pobles ibers. Pràcticament en tots els seus municipis en queden restes. En trobem als jaciments de Puig Castellar, a la serralada de Marina, en el nucli de Santa Coloma de Gramenet, i al poblat ibèric de Baitolo, a Badalona.

A Barcelona està documentada l'existència dels poblats laietans, tot i que els romans van fundar Barcino sobre la ciutat ibèrica. El punt més elevat era el Mons Taber, molt a prop de la plaça de Sant Jaume. Els romans també van deixar una petjada molt forta a Badalona, on se'n conserven encara les termes i una casa romana.

Fora d'aquesta període hi ha nombrosos edificis de totes les èpoques, alguns dels quals la torre medieval de l'Atalaya i les cases senyorials de Can Rigalt i Pubilla Cases de l'Hospitalet de Llobregat i l'arc adrianenc del segle XIII de Sant Adrià del Besòs, de l'Hospitalet.

El renaixement va ser molt important a la comarca i va deixar edificis com la Torre Pallaresa de Santa Coloma de Gramenet, la Casa de l'Harmonia i la Casa d'Espanya de l'Hospitalet de Llobregat.

Ara bé, si un estil marca el territori català, i en especial el Barcelonès, aquest és el Modernisme. Es pot seguir la seva petjada al barri de Montsolís de Sant Adrià del Besòs, a la Torre Baldovina de Santa Coloma de Gramenet, a la Casa Agustí o la Casa de Pavillard de Badalona. I, a Barcelona, en espais emblemàtics com l'Hospital de Sant Pau, el Palau de la Música, la Casa Milà-La Pedrera, la Casa Batlló o la Casa Ametller, entre d'altres.

Els museus principals d'aquestes ciutats complementen el repàs per la seva història. A Santa Coloma hi ha el Museu Torre Balldovina, el d'Història a l'Hospitalet, el de Badalona o el Museu d'Història de Barcelona, ciutat que també acull l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

Precisament, la capital catalana concentra una oferta cultural de renom internacional amb alguns dels centres museístics més importants del país com el MACBA o el MNAC. En aquest sentit, també destaquen el Museu Picasso i la Fundació Joan Miró.

A l'Hospitalet es troba el Centre Cultural Metropolità Tecla Sala, també dedicat a l'art.

Ja en un altre àmbit destaca el Museu d'Història de la Immigració de Catalunya, que es troba a Sant Adrià del Besòs.

Les esglésies són un patrimoni cabdal en qualsevol municipi. Cal ressaltar el monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona, l'església major i la de Sant Josep Oriol de Santa Coloma de Gramenet, l'església romànica de Santa Eulàlia de Provençana a l'Hospitalet, la Catedral de Barcelona, la de Santa Maria del Mar o la basílica de la Sagrada Família.

A banda d'això hi ha altres edificis dignes de ser visitats, com els que es troben al carrer dels Xiprerets de l'Hospitalet, l'auditori de Can Roig de Santa Coloma de Gramanet, el Pont dels Passadors i la Central Tèrmica de Sant Adrià, la fàbrica d'Anís del Mono de Badalona o la Torre Agbar de Barcelona.

Les platges del Barcelonès tenen una bona acceptació, tant entre els seus habitants com entre els turistes. Les més importants són la platja del Parc del Litoral de Sant Adrià del Besòs, la de la Barceloneta i la Nova Icària de Barcelona, o la platja dels Pescadors i del pont del Petroli de Badalona.

Seguint amb els paratges naturals, el Parc Natural de Collserola és un lloc habitual per anar-hi a córrer i fer-hi bicicleta de muntanya, però també acull el Parc d'Atraccions del Tibidabo i la Torre de Collserola, que compta amb un mirador a 115 metres d'alçària.

Un altre indret de gran atractiu per practicar esport és la muntanya de Montjuïc, on hi ha un dels espais més coneguts per fer escalada, el Rocòdrom de Montjuïc. Aquí també està ubicada l'Anella Olímpica, que es va construir amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992; la conformen el Palau Sant Jordi i l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Finalment, el Parc Fluvial del Besòs és un espai molt habitual per passejar en bicicleta.

L'esport està molt present en aquesta comarca però és el futbol el principal focus d'atenció gràcies al Futbol Club Barcelona i el RCD Espanyol.

Amb la Penya, el bàsquet es va fer un forat al país: el CB Badalona va ser, durant molts anys, tant per èxits esportius com per simpatia, el principal club de Catalunya.

Atletisme, ciclisme, tennis, vela, handbol, waterpolo... pràcticament qualsevol esport té una competició de màxim nivell a la comarca.

El Barcelonès té un paisatge majoritàriament urbà, per això tenen gran importància els parcs i els espais verds repartits per totes les ciutats, que es poden recórrer tant a peu com en bicicleta. Així, trobem els parcs de Can Zam i d'Europa a Santa Coloma de Gramenet, el de Can Boixeres a l'Hospitalet, el Parc Güell i el Parc de la Ciutadella de Barcelona o el de Ca l'Arnús de Badalona.

A la ciutat de Barcelona és imprescindible fer un recorregut pel Barri Gòtic, i passejar per la Rambla, on es pot visitar el mercat de la Boqueria i arribar fins a la plaça de Sant Jaume, on es troben els edificis de l'Ajuntament i el Palau de la Generalitat. Més amunt, a la plaça de Catalunya, comença el passeig de Gràcia, la via comercial més important del país, amb les botigues de les grans marques de la moda.

Les festes populars són un atractiu indispensable per a la comarca i pràcticament cada barri dels municipis té la seva festa major. Entre els grans endeveniments destaquen la Cremada del Dimoni de Badalona, la processó laica de l'Hospitalet i les festes de la Mercè de Barcelona amb els correfocs i el piromusical que es fa des de les fonts de Montjuïc.

Els teatres del Paral·lel, el Gran Teatre del Liceu i els grans festivals de teatre, com el Grec, i de música, com el Primavera Sound i el Sónar, completen una oferta única a la capital.