Olesa de Montserrat

Olesa de Montserrat és un municipi del nord de la comarca del Baix Llobregat, al nord-oest de la ciutat de Barcelona. S'estén a la riba esquerra del Llobregat, el seu límit occidental, fins al torrent de Sant Jaume (afluent del Llobregat) que en forma el límit oriental. El municipi s’estén als vessants meridionals de les serres de Sant Salvador de les Espases (413 metres) i de Puigventós (594 metres), és a dir, al peu del Parc Natural de Montserrat, fins la plana fluvial meridional, on trobem el nucli d’Olesa de Montserrat.

El clima és mediterrani litoral amb una certa tendència continental. A l'estiu, els anticiclons subtropicals provoquen una situació força estable de temps assolellat i molt sec que s’allarga fins a la tardor, quan comencen a aparèixer les típiques tempestes de tardor. Les precipitacions són molt irregulars. Durant la tardor i la primavera és quan plou més. El gener és el mes més fred de l’any, amb possibilitat de glaçades.

Com a conseqüència d’una orografia molt accidentada, la superfície apta per a l'agricultura és molt escassa. El conreu predominant és la vinya, tot i que també hi ha cultius de lleguminoses, tubercles, farratge, hortalisses i arbres fruiters.

A la vora del riu hi ha diverses indústries: tèxtil, química, metal·lúrgica o d’alimentació.

La proximitat a l’Espai d’Interès Natural de Montserrat anima el sector serveis i turístic.

Les troballes al turó de Sant Pere demostren la presència d’assentaments humans als territoris d’Olesa des del segle VI aC.

El primer nucli urbà es va formar a mitjan segle x al voltant del castell de Sacama i de l’església de Santa Maria (que el 1002 era una de les més antigues del bisbat), situats dalt d’un petit turó i envoltats d’una muralla defensiva.

El 1359 el rei Pere III el Cerimoniós va vendre la jurisdicció civil i criminal del terme al priorat de Montserrat, que ja havia rebut anteriorment (el 1264) la vila i el castell de mans de Bernat de Centelles.

Amb el pas dels segles la vila es va anar expandint. Tot i així, fins al 1898 no se’n va aprovar l'eixample, un projecte inspirat en el pla Cerdà de Barcelona, que consisteix en el disseny de la ciutat en quadrícula, i que va engrandir la vila cap al sud. El 1922 hi va arribar la línia de trens de Barcelona-Manresa.

Al nucli antic d’Olesa es troba la torre del Rellotge, una edificació defensiva feta en maçoneria que es va acabar de construir al principi del segle XVI i que està adossada a l’edifici de l’església. Pels voltants hi ha el portal de Santa Oliva, construït el 1548 per donar accés al camí vell a Vacarisses, a sobre del qual es pot veure una capella des del 1675.

El convent de les monges escolàpies, que acull les restes de santa Paula Montal, fundadora de l’orde de les escolàpies, acull una altra capella, que consisteix en una antiga casa pairal del segle XIV reformada. A la plaça de les Fonts, envoltada d’edificis majoritàriament del segle XIX, hi ha la font de la Bareia, de la qual ja es tenia notícia l’any 1693.

Una part del patrimoni d’Olesa és als turons i a les valls, fora del nucli antic de la vila. En un dels turons hi ha l’ermita gòtica de Sant Salvador de les Espases, que es va construir a partir dels fonaments d’un castell original de Guifré el Pilós, i que inclou un característic campanar de cadireta.

Pels voltants hi ha el Mas Vilar, una masia que va estar en actiu durant els segles XI-XIV, en la qual s’han dut a terme interessants troballes arqueològiques, com el cos d’un home que sembla haver estat assassinat.

L’altra ermita important és la de Sant Pere Sacama, al recinte de les restes del castell del mateix nom, que es va construir el segle X en pedra neta. Consta d’una sola nau i un absis semicircular preromànic. Tot i que es va restaurar el 1986, encara hi ha restes visigòtiques sobre les quals es va construir l’ermita.

Olesa està estretament lligada a la Passió que es representa cada any per Setmana Santa. Es tracta d’un espectacle grandiós on participen prop d’un miler de persones. Se’n tenen notícies documentades des de l’any 1538 i va ser declarada d’Utilitat Pública pel Ministeri de l’Interior el 1999. Des del 1987 se celebra al nou Teatre de la Passió, un edifici creat especialment per acollir aquesta peça, obra de l’arquitecte Joan Baca.

Voltant pels boscos amb bicicleta o a peu es poden trobar monuments i restes patrimonials importants i una varietat notable d’ocells.

Entre les rutes que s’hi poden fer destaca l’excursió a Ribes Blaves, que permet conèixer la història geològica de Catalunya i veure una falla fruit del contacte entre la serralada Prelitoral i la depressió del Vallès. Una part de la falla s’ha fossilitzat i ha donat lloc a formacions de roques estranyes. A prop d’aquest punt hi ha la masia i les restes de la capella de Sant Jaume.

Una altra excursió interessant és la que porta fins a l’ermita gòtica de Sant Salvador de les Espases, documentada des de l’any 985. En el trajecte es poden veure els terrenys de l’antic balneari de la Puda. Un tercer recorregut interessant és el del camí que du de Can Llimona a Can Puigventós, on hi ha les ruïnes d’un antic mas del 1386 anomenat Coll d’Oriol.

Els productes típics d’Olesa, coneguts per la bona qualitat, són l’oli d’oliva i el tèxtil.

Quant a les festes, n’hi ha dos d’importants i històriques: el 10 de juny, Santa Oliva, la patrona de la vila, en què es posen llànties d’oli als balcons i a les finestres de les cases, i el 24 de juny, Sant Joan, la festa major, des del 1366, que es caracteritza pel foc, els petards i les lluminàries.

- Muntanya i monestir de Montserrat.

- Passió d’Esparreguera.

- Parc Natural del Montseny.