Calaf

Calaf és un municipi de la comarca de l'Anoia, al sector septentrional de la comarca, conegut com l’Alta Segarra. Se situa en un altiplà o plataforma calcària d'uns 680 metres sobre el nivell del mar dins de la Depressió Central. Resten, a l’oest, les conques de l'Ebre amb els rius Riubregós i Sió i, a l’est, el Llobregat.

El clima és d’interior, molt sec i amb temperatures extremes. Tant la primavera com la tardor són dues estacions molt curtes. Hi ha força diferència de temperatures entre el dia i la nit, principalment a l’estiu. La tardor és l’estació de l’any més plujosa. Les boires baixes, en especial la coneguda com a boira gebradora, són característiques d’aquest territori.

L'agricultura i la ramaderia són activitats residuals dedicades al cultiu de cereals i la cria porcina.

En època romana hi hagué a la zona un primer assentament, conegut amb el nom de Sigarrensis. Durant l’edat mitjana la localitat tingué un important paper econòmic i social: al segle XI encunyà la moneda del vescomtat de Cardona i al segle XIII ja era coneguda pel seu mercat.

La població esdevingué un important centre cerealístic i ramader des del XVII per la seva localització en una cruïlla de camins. El comerç local es va expandir fins a terres d’Orient i d’Amèrica

Durant el segle XIX la vida de Calaf es va veure notablement modificada per factors com l’explotació de la mineria, l’arribada del ferrocarril Barcelona-Lleida (1861) o la fil·loxera.

El punt central del nucli antic de Calaf és la plaça Gran, amb els característics porxos i arcs, on es feia antigament el mercat. Molt a prop hi ha l’església parroquial de Sant Jaume. És d’un gòtic tardà i té un dels campanars més alts de Catalunya (52 metres). Als voltants se situen diverses cases senyorials, com la Casa Cortadellas, d’estil neoclàssic, la Casa Mensa o Cal Nadal.

Fora del nucli antic tenim altres espais interessants: davant de l’estació del ferrocarril es troben les restes del convent de les Llagues de Sant Francesc (1715-1729). A la part alta de la població hi ha les muralles del castell, construït al segle XI, i al seu voltant l’hospital (segle XVI), ara ocupat per dependències culturals municipals.

Per últim, al turó de Sant Sebastià fou erigida l’ermita del mateix nom, com a agraïment al sant per haver lliurat la població de la pesta, fet que es rememora cada primer de maig en un aplec tradicional i festiu.

Calaf es pot recórrer de punta a punta buscant les seves vint-i-cinc escultures distribuïdes per tot el municipi fruit de quatre anys de trobades internacionals d’escultors (1993-1996). Hi ha un plànol d’ubicació que ens permet veure peces com Dual de Federico Gómez, davant de l’ajuntament; Maternitat de Ferran Alejandre, a la plaça dels Arbres; Carregador, a la plaça de les Eres; Escala de la vida, de Beate Honsell-Weiss, al carrer Viena, o El penell, de Ramon Sala, al carrer del Carme.

El dissabte és el dia del mercat setmanal, famós perquè se celebra des de l’any 1226 a la plaça dels Arbres i al raval de Sant Jaume. Té quasi un centenar de parades, des de sabates fins a embotits artesans.

L’últim cap de setmana de juny té lloc el Festival de Música Tradicional, i durant la festa major d'estiu es fa la Fira de l’Eix, on s’arreplega una bona mostra dels productes dels pobles de la zona, tant alimentaris com de brocanters.

A la Fira de Tots Sants hi ha degustació de castanyes, moniatos i mistela, un concurs de dolços de tardor i una mostra teatral.