Tortosa

L’economia del municipi està molt diversificada. Al sector primari, hi destaquen els cultius de regadiu (flors i plantes ornamentals, hortalisses, arròs i patates) però principalment els arbres fruiters, com els cítrics. Dels cultius de secà, en destaquen l’olivera i el garrofer. De la ramaderia, en destaca la porcina, a part de l´avicultura que suposa un trenta per cent de la producció comarcal.

El sector industrial està molt lligat a la transformació agrària, com passa amb la producció d’olis, l’arròs i els cítrics, a més de la indústria química, del plàstic, òptica i del paper.

Finalment, el sector serveis i comerç té molt de dinamisme per ser la principal ciutat de les Terres de l´Ebre, on se celebren esdevenimens com la Fira de l’Oli o la Fira Autoparc, entre d’altres.

Durant l’època romana la colònia Augusta Dertosa va encunyar moneda pròpia. Més tard, els àrabs la van convertir en una de les ciutats més estratègiques de la Mediterrània occidental i en un important centre d’operacions del comerç fluvial. I és que, des de principis del segle VIII i fins al 1148, Tortosa va estar sota domini andalusí.

Amb la conquesta cristiana del segle XII es va redactar un document significatiu per conèixer com convivien sota un sol poder la comunitat musulmana, l’hebrea i la cristiana: El llibre de les costums escrites de la ciutat de Tortosa.

La transformació de l'economia menestral en economia plenament industrial a Tortosa va tenir lloc a final del segle XVIII. L'expansió de la ciutat a finals del XIX i la creació de les fàbriques de ciment i de pedra artificial, a més dels telers i les farineres, van impulsar una ciutat en ple creixement.

El primer que crida l'atenció de la ciutat és el castell àrab de la Suda, situat sobre un pujol. El visitant s'hi pot allotjar, ja que s'ha convertit en Reials Col·legis de Sant Lluís i Sant Domènec (fundats per Carles V el 1564 per a l'educació dels moriscos), amb un pati d'estil renaixentista.

A finals del segle XIX, quan la ciutat necessità espai per créixer, es projectaren zones verdes com el Parc Municipal Teodor González, dins la línia dels jardins romàntics amb trets modernistes i una gran varietat botànica. A l'interior, la llotja medieval, on antigament s'establia el preu del blat per a tota la conca occidental del Mediterrani, tot un símbol del poder tortosí durant l'edat mitjana.

També es pot gaudir de mostres d'arquitectura modernistes, com el mercat municipal (d'estructura metàl·lica), la casa Bau i la casa Greco.

Finalment, al barri de Remolins trobem l'antic barri jueu i el carrer dels Gentilhomes, que mostra un passat encara ben viu.

Tortosa ofereix un gran nombre de festivals i festes que conviden el visitant a passar-hi uns dies. La segona quinzena de juliol celebra la Festa del Renaixement, on tothom es trasllada al segle XVI, un dels moments més interessants de la història de la ciutat.

La primera setmana de setembre arriba la Festa Major, dedicada a la patrona dels tortosins, la Mare de Déu de la Cinta. Les Festes de la Cinta s'allarguen durant nou dies amb processons, ofrenes, concerts, circ, teatre i diversió per a tota la família.

Al juliol se celebra la Mostra de Jazz de Tortosa, una convocatòria que s'inclou dins de la programació musical estable de la ciutat i que s'ha convertit en un referent entre els amants d'aquesta música al territori.

Per als aficionats al senderisme i l'excursionisme, el Parc Natural dels Ports resulta una bona recomanació. Poden arribar fins al cim del mont Caro o, senzillament, passejar per la reserva de cabra hispànica més important de l'Estat. D'altra banda, l'Ebre ofereix la possibilitat de practicar-hi esports fluvials com el piragüisme, la pesca esportiva o el rem.

D'altra banda, el passat cultural de Tortosa és molt ric i el municipi ofereix les rutes culturals de l'al-Ándalus, el barri jueu del segle VI o la ciutat cristiana de l'època medieval.

A l'hora de menjar, la ciutat disposa de plats mediterranis a base d'arròs, com l'arròs a banda, arròs negre o la paella, sense oblidar el peix i el marisc, així com les postres de tradició familiar: els pastissets, les garrofetes del papa o els tortosins.