Agramunt

Guia de Municipis

Agramunt traspua per tots els racons la condició de vila del torró i de la xocolata a la pedra, els productes artesanals que hi donen una gran rellevància.

Situada a la ribera del Sió, a la confluència entre l’Urgell, la Segarra i la Noguera, l’economia del municipi es reparteix entre un teixit industrial i de serveis creixent, una important ramaderia i la tradicional activitat agrícola.

La plaça de l’Església en particular i el nucli antic en general són els indrets més característics d’Agramunt, on també es pot visitar el Museu del Torró i la Xocolata. Als afores destaquen el castell de Montclar i el Pilar d’Almenara, d’on s’obtenen unes vistes inigualables de l’Urgell.

Imprescindibles

- Visitar el Museu del Torró i la Xocolata i degustar els productes tradicionals de la vila.

- Passejar pel nucli antic i arribar-se a la plaça de l’Església.

- Anar fins al castell de Montclar i gaudir del seu encant medieval i renaixentista.

- Contemplar les vistes de la plana d’Urgell que ofereix el Pilar d’Almenara.

Suggeriments

Comarca: Urgell
Província: Lleida
Localitat: Agramunt, Almenara Alta, Donzell d'Urgell, Puelles, les, Mafet, Montclar
Extensió: 80
Habitants: 5459

Entitat de promoció: Ajuntament d'Agramunt

Situació geogràfica

Agramunt és la capital de la subcomarca de la Ribera de Sió, al vèrtex de les comarques de la Segarra, la Noguera i l'Urgell, a la qual pertany. La serra d'Almenara, articulada d'est a oest i amb altures mitjanes que no sobrepassen els 500 metres, divideix en dues parts el seu territori: al nord, la ribera del riu Sió; i, al sud, la plana d'Urgell, travessada pel canal.

Clima

El clima és mediterrani, caracteritzat per la continentalitat tèrmica i la sequera pluviomètrica. Així, els hiverns són freds i els estius molt càlids i assolellats, amb una marcada amplitud tèrmica. Les boires són habituals a l'hivern, mentre que les glaçades són més puntuals.

Activitats econòmiques

La fama dels torrons d'Agramunt dinamitza el sector serveis, sobretot en l'època nadalenca.

La tradició manufacturera del municipi es remunta a l'edat mitjana. El sector econòmic principal del municipi és diversificat: els materials per a la construcció, el tèxtil, el moble i la indústria agroalimentària (xocolata, torrons d'avellana o ametlla i mel).

L'activitat agrícola principal és el conreu de cereals, com ara el blat i l'ordi.

Història

La història d’Agramunt es remunta al 1070, quan va ser ocupada pel comte d’Urgell Ermengol IV, que la va fortificar per fer front als àrabs.

Un cop foragitats els musulmans al segle XII, la vila va créixer amb puixança gràcies als privilegis atorgats per fomentar-hi la repoblació. Va arribar a ser durant un temps capital del comtat d’Urgell, i fins i tot s’hi encunyava la moneda oficial, el sou agramuntí.

Amb la caiguda de la casa d’Urgell, a principis del segle XV, Agramunt se situa com a cap de demarcació territorial, cosa que n’afavoreix el creixement posterior.

Al segle XVIII, la bonança econòmica general arriba a Agramunt, que es desenvolupa i creix. Al segle XIX la vila comença a ampliar-se més enllà de les muralles i queda poc afectada pels conflictes bèl·lics de l’època. En aquest segle destaca la construcció del canal d’Urgell, el 1862, que va obrir noves expectatives per a l’agricultura.

La Guerra Civil va provocar una gran destrucció a Agramunt, que va patir intensos bombardejos aeris el 1938. Aquella vila arrasada va haver de ser reconstruïda en bona mesura.

Què veure-hi

La plaça de l’Església concentra dos dels edificis més destacats de la població. D’una banda, hi ha l’església de Santa Maria, que es va començar a construir durant la segona meitat del segle XII, quan Ermengol VII va atorgar la carta de població a Agramunt.

L’absis va servir de muralla de la vila fins al segle XVIII. Consta d’una planta de tres naus amb voltes de canó apuntades. És especialment remarcable la portalada de ponent, formada per vuit arquivoltes magníficament decorades i una escultura de la mare de Déu i l’Infant al centre. El conjunt va ser declarat Monument Historicoartístic el 1931.

A l’altra banda de la plaça hi ha l’ajuntament, edifici bastit a la segona meitat del segle XVIII en estil barroc. Destaca pels porxos de l’entrada, una llarga balconada i l’escut de la vila esculpit en pedra.

La cultura també té el seu lloc a Agramunt, amb dues institucions força interessants. A l’Espai Guinovart s’exposen obres de l’artista Josep Guinovart, especialment paisatges agramuntins de la seva infantesa. I a la Casa Museu Lo Pardal, la Fundació Guillem Viladot recull la poesia visual que practicava aquest poeta local.

Fora de la vila, cap al nord, hi ha el castell de Montclar, declarat Monument Historicoartístic Nacional. Documentat des del 981, l’edifici actual va ser construït sobre les restes d’una antiga torre romana entre els segles XVI i XVII. La recent restauració mostra una elegant arquitectura del Renaixement català.

En direcció a Tornabous, set quilòmetres al sud-oest d’Agramunt, trobem el Pilar d’Almenara, una torre de defensa de catorze metres d’alçada erigida al segle XI, des d’on es pot observar una vista fantàstica de la plana d’Urgell.

Què fer-hi

Els productes artesanals tradicionals a Agramunt, el torró i la xocolata a la pedra, són també els protagonistes de les activitats més populars de la vila.

Entre el setembre i el desembre hom es pot arribar a alguna de les fàbriques torronaires del municipi i, sobretot, fer-hi una degustació i comprar-hi alguns productes. També es pot fer coincidir la visita amb la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra, que té lloc a mitjan octubre. El torró d’Agramunt té forma rodona i s’elabora amb avellana i pa d’àngel com a embolcall.

Per Agramunt passen també alguns trams senyalitzats dels senders PR (C 55 i C 72) i GR3, així com algunes rutes pel canal d’Urgell.