Sant Pere Pescador

Es troba al nord-est de Girona i sud-est de Figueres, al centre de la badia de Roses, entre la desembocadura actual del Fluvià i l’antiga. El territori és totalment pla i correspon a l’antic estany dessecat de Sant Pere. El tram de la costa s’estén des de la desembocadura del Fluvià, al nord, fins al grauet d’Empúries o vella desembocadura del mateix riu: el Riuet o actual canal, frontera natural amb els termes de l’Escala i l’Armentera.

El terme disposa de càmpings, apartaments, un barri turístic a la vora del mar i establiments hotelers. Posseeix, per tant, un sector serveis molt dinàmic.

Els conreus principals són els farratges, les hortalisses i els arbres fruiters. Hi destaquen la ramaderia bovina i les activitats derivades de l’agricultura. El cultiu de l’arròs i la pesca han desaparegut, en gran part, a causa del turisme.

En una epístola de Benet IV de l’any 974 es menciona el terme com a part de les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes, integrat dins el comtat d’Empúries. Del segle XIV al XIX el castell de Sant Pere, propietat de la família Caramany, va ser el centre neuràlgic del municipi. En els fets ocorreguts entre 1466 i 1467, en ple conflicte entre les forces de la Generalitat i Joan II, s’hi instal·là provisionalment el Parlament de Catalunya.

La vila va viure una segona etapa daurada com a conseqüència del dessecament dels aiguamolls, que van dur durant els segles XVII i XVIII un considerable repartiment de terres i un augment de la població.

L’església parroquial de Sant Pere és un edifici de grans dimensions del segle XVII. Es va enderrocar l’antic temple romànic que hi havia i al seu lloc es va erigir l’església, d’un estil barroc molt senzill. Va ser guarnida amb objectes de culte i obres d’art, però malauradament durant la Guerra Civil el temple va patir una destrucció absoluta, i bona part d’aquests objectes van ser cremats.

Al terme també es troba la capella de Sant Sebastià, aixecada el segle XVI en honor a aquest sant per protegir els habitants del poble de la pesta i de les malalties infeccioses.

El terme ofereix un ventall molt ampli d'activitats esportives adequades a diferents edats i interessos, de dificultat variable i per a tota mena d'economies. Els sis quilòmetres de platja i les aigües del riu Fluvià permeten practicar-hi esports aquàtics com el surf de vela, el surf d'estel, el caiac, l'esquí nàutic, l'esquí-surf i la vela.

Les passejades a peu o amb bicicleta també són populars en uns terrenys suaus de gran bellesa, gràcies a la platja (amb les seves dunes), el riu i el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.

Es recomana fer senderisme pel camí de Mig de Dos Rius, que està senyalitzat i té un punt d'informació al costat del pont. El camí de gran recorregut GR-92, que segueix la costa catalana de Portbou fins a Ulldecona (Montsià), passa per aquesta localitat.

S'hi pot practicar ciclisme, futbol, botxes, golf i esports d'aire, com vols en globus i en ultralleuger o paracaigudisme, entre d'altres.