Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols, el municipi més gran del Baix Empordà, es troba situat arran de mar, a la Costa Brava. S’estén al sud de la vall d'Aro i es veu accidentat pels contraforts de la serra de les Cadiretes o serra de Sant Grau. El seu litoral s'inicia a l'extrem de la platja de Sant Pol i continua per la punta del Molar. La costa de Sant Feliu és plena de contrastos, amb penya-segats, cales petites i badies de sorra fina. Drenen el terme la riera del Monestir, la de Tueda i la de Sant Pol.

És gairebé segur que el topònim de Guíxols remet a orígens ibers i designaria alguna mena de fortí o lloc de salvament. De fet, a aquesta civilització pertanyen els primers assentaments humans localitzats a la zona (segle IV aC).

Després de la romanització, s’establí a Sant Feliu el monestir benedictí, que posseí la senyoria feudal del terme fins a ben entrat el segle XIX (1835), coincidint amb la davallada del sistema polític de l’Antic Règim.

En aquest interval, Sant Feliu de Guíxols va despuntar en el terreny marítim i pesquer. Eren força reconegudes les seves indústries artesanals de salaons, així com les de teixidura de xarxes i construcció de vaixells, especialment entre els segles XVI i XVII. La indústria del suro, encara avui dia activa, es començà a desenvolupar al segle XVIII.

Durant el segle XIX la puixança d’aquesta indústria, juntament amb el que van obtenir els guixolencs que cercaren fortuna a les Amèriques (els indians), contribuïren a mantenir la riquesa i prosperitat del municipi, que des de mig segle passat ha tingut com a protagonista el turisme.

A Sant Feliu de Guíxols hi ha un munt d'edificis de gran interès històric i arquitectònic, testimonis del Modernisme i de l'arquitectura indiana de finals del segle XIX. Visitar-los ens permetrà confeccionar una apassionant ruta cultural.

D'aquests edificis, la majoria civils, podem destacar la casa Casas (1914-1916), la casa Lloret (1909), la casa Maynegre (1898), la casa Maruny (1909) o el casino de la Constància (1888), construcció singular que incorpora reminiscències àrabs a la decoració i que és la seu de l'entitat que du el mateix nom. També és remarcable l'edifici que acull l'Ajuntament, una elegant construcció del segle XVI de tonalitats cremoses i estil tardorenaixentista.

El conjunt arquitectònic més important de la ciutat és el monestir de Sant Feliu, documentat des del segle X i que va acollir una comunitat benedictina. L'edifici barroc del monestir data del segle XVIII, però el recinte emmurallat ofereix exemples constructius de totes les èpoques des dels segles IX-X (com la Porta Ferrada). Actualment, acull el Museu d'Història de la Ciutat, que ofereix exposicions, tant temporals com permanents, de les més diverses temàtiques i èpoques històriques: des de la vida dels primers pobladors fins a mostres de la quotidianitat del municipi durant el segle passat.

L'ermita de Sant Elm, per la seva banda, és un temple del segle XVII construït damunt del terreny on molt temps abans, al segle XIII, s'erigia una fortificació i dos segles més tard, el 1452, una capella dedicada a sant Elm. L'edifici actual, de 1723, permet gaudir d'unes impressionants vistes de Tossa a Begur.

Sant Feliu també disposa de dos importants i curiosos museus. El Museu d'Història de la Joguina, situat a la rambla Vidal, presenta una col·lecció de més de 3.500 valuoses joguines antigues d'entre els anys 1875 i 1975, recollides per Tomàs Pla.

El Museu de Plaques de Cava i Champagne, per la seva banda, exposa 22.000 peces de la col·lecció de la família de Josep Albó i Juncà, la més important del món, formada per 42.000 peces en total, moltes de les quals úniques i excepcionals.

El litoral de Sant Feliu de Guíxols és ric en platges per a tots els gustos. Juntament amb les platges de sorra més fina i aigües més càlides, molt reclamades pels visitants any rere any (com les de Sant Pol, Sant Feliu o Canyerets), el paisatge costaner ofereix també multitud de petites cales envoltades d'un entorn natural privilegiat on predominen els pinars.

Algunes d'aquestes cales acollidores, ideals per cercar un bany de tranquil·litat, són la de Sa Caleta, la cala del Vigatà, la cala Jonca o la cala Ametller. A més, a la majoria de cales s'hi pot accedir fàcilment, fins i tot a peu.

Una altra manera de gaudir del mar és practicant alguna activitat nàutica. En aquest sentit, el Port de Sant Feliu de Guíxols és un punt de referència.

Lligada també amb l'entorn natural, una altra bona opció és seguir les rutes que travessen els paisatges del municipi i adjacents. Són itineraris que permeten descobrir racons allunyats de la línia litoral i gaudir de magnífiques vistes, com la del collet de la Mare de Déu o la de Pedralta. La Ruta Literària dels Miradors amb Oficis Femenins és una curiosa proposta que enllaça nou miradors que porten per nom oficis tradicionals com el de peixateres, modistes o pageses.

Altrament, l'antiga via del carrilet, per la qual passava un tren de via estreta que feia la ruta des de Girona, està actualment adaptada com a via verda, ideal per als amants del cicloturisme.

Al setembre Sant Feliu de Guíxols es converteix en un paradís de firaires i curiosos, amb tot un conjunt de fires aplegades sota el nom de Sant Feliu s'Enfira, que ofereixen mostres ben curioses i variades: la Fira Jocantic (de joguines antigues), la Fira Autocasió (de vehicles d'ocasió), la Fira Patchwork o la Fira Mercadisc (de discos de vinil).

Per als amants de la cultura i dels espectacles en viu, Sant Feliu ofereix, entre els mesos de juliol i agost, el Festival Internacional de Música de la Porta Ferrada, un certamen que es consolida any rere any com una de les grans ofertes estiuenques del gènere, i que aplega grans noms de la cançó d'autor, el jazz, la música clàssica o les músiques del món.

A l'agost també se celebra el festival de música independent Sant Feliu Fest.