Convent de Sant Domènec de Girona

Queda reclòs entre la torre Gironella i Sant Martí Sacosta i és un temple monacal fundat el 1253 que presideix l'església gòtica. Ha estat rehabilitat els últims anys per adaptar-lo a les funcions de la Universitat de Girona, que l'ha adherit a l'edifici neoromànic de la Facultat de Lletres.

Situat al punt més elevat del recinte emmurallat, reclòs entre la torre Gironella i Sant Martí Sacosta, s'aixeca el convent de Sant Domènec de Girona, temple monacal fundat el 1253 pel bisbe Berenguer de Castellbisbal.

L'edifici del convent presideix l'església gòtica, que està dedicada a l'Anunciació. Per descobrir-ne l'interior s'ha de pujar l'escalinata de pedra que s'enfila fins a la finestra.

L'església té una única nau de grans dimensions, amb capelles laterals entre els contraforts i sense creuer, característica de les construccions de l'alta edat mitjana, llevat de la triple capçalera absidal. D'altra banda, l'interior i les capelles dels costats van ser guarnides amb vestigis barrocs al segle XVIII.

A l'edifici hi ha dos claustres: el primer és completament gòtic i consta de dos arcs; la galeria inferior està subjecta sobre columnes geminades i la del pis superior té un aire renaixentista (segle XVI). L'altre, romànic i més malmès que l'anterior, està situat al jardí exterior del convent. Al centre hi ha una glorieta que encara manté en peu alguns pilars, columnes i arcs de mig punt.

Entre els religiosos que van residir al convent de Sant Domènec cal esmentar l'inquisidor Nicolau Eimeric (1320-1399) i sant Dalmau Moner (1291-1341).

El convent, declarat Monument Historicoartístic d'Interès Nacional, ha estat rehabilitat els últims anys per adaptar-lo a les funcions de la Universitat de Girona, que l'ha adherit a l'edifici neoromànic de la Facultat de Lletres.