Monestir de Sant Pere de Galligants

Juntament amb l'església de Sant Nicolau que l'acompanya, constitueix un conjunt romànic del segle XII. La façana recorda les grans catedrals romàniques i el claustre, també del segle XII, és un dels més interessants de l'art romànic a Catalunya.

El pas del riu Galligants per Girona dóna nom a una antiga abadia benedictina, Sant Pere de Galligants. Aquest monestir, juntament amb l'església de Sant Nicolau que l'acompanya, constitueix un esvelt conjunt romànic del segle XII, declarat Monument Historicoartístic d'Interès Nacional.

L'església actual, fruit de la reconstrucció del 1131, consta d'una planta de tres naus i un creuer acabat en quatre absis, elements que aporten al monestir l'aspecte d'un castell.

Aquest edifici, antigament inclòs dins del recinte emmurallat, és un bon testimoni històric del creixement econòmic i social dels ordes religiosos durant l'edat mitjana. La façana, sòbria i amb pocs guarniments, recorda les grans catedrals romàniques. Només hi destaquen la rosassa i el campanar, de tres pisos.

Encara que la torre és de planta octogonal, la suavitat de les arestes li atribueixen un perfil circular si s'observa de lluny. Va ser restaurada als anys seixanta, i està formada per dos frisos de finestres dobles amb arcs llombards.

El claustre és del segle XII i, malgrat les dimensions reduïdes, és un dels més interessants de l'art romànic a Catalunya. Dels seus capitells brolla un bell repertori escultòric, on es poden llegir escenes del Nou Testament i capítols de la infantesa de Jesús amb icones vegetals i animals.

L'església de Sant Pere acull, des del 1870, el Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona.

Visita virtual