Monestir de Sant Feliu

El conjunt monumental del monestir de Sant Feliu de Guíxols és una construcció amb diversos estils arquitectònics, ja que s'ha anat ampliant o adaptant a antigues construccions. Destaquen des de l'església, amb elements romànics i gòtics, fins a les dependències monacals del segle XVIII, passant per torres de defensa de diferents èpoques.

El conjunt arquitectònic del monestir de Sant Feliu, a Sant Feliu de Guíxols, és la joia patrimonial d'aquesta població. És un conjunt monumental declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

La primera vegada que apareix documentat és l'any 968, tot i que es creu que el monestir ja existia l'any 947. De fet, el poble de Sant Feliu de Guíxols creix a redós d'aquesta construcció.

Com que el conjunt actual ha sorgit de diversos moments constructius, presenta diferents aspectes segons l'espai. A la part occidental, el transsepte i els absis són d'estil gòtic, del segle XIV, i coberts amb volta de creueria. En canvi, la part frontal és d'origen romànic, força restaurada, i hi destaca la porta Ferrada, separada més de tres metres de l'entrada. Es creu que podria ser d'una construcció anterior, dels segles XI o XII. De fet, entre els segles X i XI hi havia una església romànica, de la qual es conserven pocs elements.

L'església d'aquest monestir consta d'una façana romànica, amb tres obertures verticals i una porta del gòtic tardà. La nau amb creuer i tres absis poligonals és del segle XI, d'estil romànic llombard, amb arcs de mig punt i uns finestrals a l'absis major, d'arc apuntat, que també són gòtics. Les estances del monestir són de tres pisos, amb obertures rectangulars i una porta principal de pedra treballada.

Al costat de l'església hi destaquen la torre del Fum, de planta semicircular, que formava part d'un edifici del segle V, acabada amb merlets, i la torre del Corn, de planta quadrada, que podria haver format part de l'antic castell de l'Abric, romà. Aquesta darrera presenta a la part baixa una línia de carreus escairats grans, d'època tardoromana o visigòtica. Més tard, per ordre del rei Pere el Cerimoniós, tot el monestir es va fortificar, amb cinc torres, d'estil gòtic, comunicades per un pas de ronda. Actualment, la més ben conservada és la dels Reis o de Tramuntana, que acaba amb un conjunt de merlets i consta de petites obertures.

Al sud hi ha un edifici del segle XVIII, que són les dependències monacals, i a l'oest hi ha l'arc de Sant Benet, també d'aquesta època, que era l'entrada d'aquest clos.

El monestir ha passat per diverses mans i ha depès de diverses abadies. Actualment és la seu del Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols, obert cada dia de la setmana i que ofereix diverses exposicions que varien al llarg de l'any. El 2008 es va arribar a un acord perquè acollís una part del Museu Thyssen per acollir art català dels segles XIX i XX.