Església de Sant Feliu de Girona

Dins la Girona antiga trobem l'església de Sant Feliu, la primera amb funcions catedralícies de la ciutat, alçada sobre un antic martyrium o església paleocristiana en honor a sant Feliu i declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. El temple mostra diversos estils arquitectónics a causa de les reconstruccions que ha anat patint al llarg dels segles.

L'església de Sant Feliu, que va rebre el títol de basílica menor al 2011, va ser el principal temple de Girona abans de la construcció de l'actual catedral de Santa Maria. Malgrat que presenta els seus orígens en l'època inicial del cristianisme i es troba documentada des de l'any 882, l'edifici que es pot contemplar actualment correspon sobretot a la construcció gòtica del segle XIV. La basílica es va aixecar al damunt del martyrium (temple martirial) paleocristià construït al lloc on hauria mort o s'hauria enterrat el màrtir sant Feliu, i va esdevenir un important centre de peregrinació a la Península.

Construïda extramurs, la basílica va ser subjecte de nombrosos atacs procedents tant del sud (musulmans) com del nord (francesos), per la qual cosa mostra diferents estils arquitectònics de les diverses reconstruccions que ha patit al llarg dels segles: la planta original de tres naus és romànica (segles XII-XIII), la coberta amb volta és gòtica (segles XIV-XV) i la façana és barroca (segle XVI-XVII). A més d'aquests canvis, la col·legiata va ser fortificada més d'una vegada a causa de les guerres que van sacsejar la ciutat.

Va ser durant l'ocupació musulmana de la ciutat l'any 717 quan l'església va tenir funcions catedralícies, fent a Feliu el sant més venerat a Girona fins els segles IX-X, i es va constituir la seva diada com exempt de guerra (pau i treva), privilegi del qual no en va gaudir cap altre màrtir ni sant. Tot i així, poc després va sorgir un nou culte a Girona, el de sant Narcís, bisbe de la ciutat, les relíquies incorruptes del qual es custodiaven a la basílica, substituint a sant Feliu com a protector i patró de la ciutat l'any 1387.

La planta està composta per tres naus i quatre arcs formers amb robustos pilars, molt característics del romànic. Les naus laterals acullen diverses capelles, com la barroca del patró sant Narcís, amb les parets de marbre i jaspi en forma el·líptica, que recorda a l'arquitectura de Borromini. La torre, que confereix personalitat a tot el temple, és una de les siluetes més conegudes del barri antic gironí. A la part baixa del campanar, trobem la cara estreta de l'edifici, que conserva la rosassa i altres elements gòtics del frontís.

Sota la col·legiata hi ha un cementiri cristià primitiu anterior a les persecucions de l'emperador Dioclecià. Les excavacions han revelat l'existència de vuit sarcòfags romans, que es poden veure a l'interior del temple. Als dos sepulcres més antics, datats del segle II, hi ha dibuixades escenes mitològiques: el rapte de Prosèrpina i la caça de lleons.

Altres tresors valuosos que guarda són el sarcòfag de sant Narcís, el retaule gòtic de la Verge Maria a l'altar major i el Crist jacent, una peça gòtica d'alabastre. Va ser declarada Bé Cultural d'Interés Nacional.

L'església es pot visitar cada dia de la setmana. La visita inclou la nau, el tresor, el claustre i la basílica de Sant Feliu.