Catedral de Santa Maria de Tarragona

Es tracta d'un edifici de transició del romànic al gòtic que anteriorment havia estat un temple romà, una basílica cristiana i una mesquita. En destaquen el claustre, que condueix al Museu Diocesà; la façana principal, i, a l'interior, el retaule major, del segle XV.

La catedral de Tarragona, també coneguda com la Seu, és un edifici de transició del romànic al gòtic. Dedicada a Santa Maria, va ser edificada en un emplaçament ple d'història on amb anterioritat hi havia hagut una mesquita del segle X, una basílica cristiana d'època visigòtica i un temple romà.

Les obres van començar el 1171, i malgrat que la catedral va ser consagrada el 1331, no es va poder acabar pels estralls causats per la pesta negra. Té planta basilical i consta de tres naus i creuer, sobre el qual s'aixeca una cúpula octogonal; cadascuna de les tres naus acaba en un absis circular.

Entre els seus elements principals hem de destacar el claustre, que ens porta al Museu Diocesà, i la façana principal, on sobresurten la gran portalada i la rosassa.

A l'interior la peça més important és el retaule major, del segle XV, fet per l'escultor tarragoní Pere Joan; es tracta d'una obra d'alabastre policromat en què destaquen les escultures de santa Tecla, santa Maria i sant Pau. També cal mencionar el sepulcre del Bisbe i la capella de Santa Maria, ambdós d'estil gòtic.

A més de les celebracions litúrgiques, obertes a tothom, la catedral es pot visitar per lliure o amb visita guiada.