Xerta

L’activitat econòmica més rellevant del municipi és el conreu d’hortalisses, farratge i arbres fruiters; de fet, ha guanyat molta importància el conreu dels tarongers, mandariners i llimoners.

Els darrers anys s’hi han instal·lat diverses granges avícoles i porcines. A més de la cooperativa, hi ha una Comunitat General de Regants de la Dreta de l'Ebre i petites factories.

Inicialment anomenada Osiquerda, Xerta té l’origen a l'època iberoromana. Aquest nom es relaciona amb l'antiga ciutat romana d'Osicerda, que encunyava moneda i que es creu que estava situada a la dreta de l'Ebre, entre Catalunya i Aragó.

La primera referència documental de la població és del 1149, a la carta de franqueses que el comte Ramon Berenguer IV va atorgar als jueus de Tortosa. Els conflictes entre les dues poblacions es van allargar fins que Xerta va aconseguir separar-se de Tortosa.

La vila va patir amb intensitat les conseqüències de la Guerra dels Segadors (1640- 1652), quan va ser saquejada en diverses ocasions, i de la Guerra del Francès (1808- 1814). La situació estratègica a la vora de l’Ebre explica la principal causa dels continus saqueigs que ha patit la població.

Xerta encara conserva cases senyorials, com la casa Pau, on destaca la gran biga de fusta treballada en forma de cap de drac, del qual surt una llengua de ferro en forma de punta de fletxa, o la casa Ceremines, que té un interior modernista, amb una vitrina policromada al rebedor.

També mereixen una visita les capelles de Sant Cristòfol i l’oratori de la casa de Joan Sentís (fill de Xerta, bisbe de Barcelona i lloctinent de Felip IV de Castella a Catalunya).

Fora del nucli urbà hi ha la Villa Retiro, coneguda popularment com la torre del Milionari, edifici d’estil modernista colonial de finals del segle XIX feta per l’arquitecte Josep Fontserè i Mestre, mestre de Gaudí. Actualment acull un hotel de cinc estrelles.

El liminògraf de rajoles, situat a la façana principal de l’església parroquial (1690), és un limnímetre que mostra els nivells d’aigua que han deixat les diverses riuades de l’Ebre i les inundacions del poble. La més forta, el 1787, va arribar a superar els deu metres.

També val la pena d’anar al Museu d’Eines de la Pagesia, amb estris utilitzats durant moltes generacions per conrear els camps, tant de l’horta com de secà.

Al marge dret del riu destaca l'important molí fariner de regolf, d'estil renaixentista, que fou construït per la ciutat de Tortosa el 1575. És de les poques construccions industrials renaixentistes conservades a Catalunya.

Però el monument més important de Xerta és l’assut, d’uns 370 metres de llargada. L’obra és una construcció hidràulica començada pels sarraïns que eleva el nivell de les aigües del riu i permet el reg dels cultius d’arròs del Delta. Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, es troba situat a tres quilòmetres riu amunt de la vila.

Una de les formes de gaudir del riu al municipi és pescant silurs, llogant una embarcació per navegar o acampant a la zona de les Moreres, situada vora el riu, amb els serveis necessaris per a tota la família.

D’altra banda, la via verda ofereix una ruta turística pels camins, túnels, viaductes i rius que aprofita l’antic traçat de la via de tren al seu pas pel municipi, d’una forma saludable i en contacte amb la natura.

En l’apartat gastronòmic cal esmentar els plats amb arròs i carn de caça, a més de la fogasseta, un pa de pagès amb truita que es prepara per Dijous Jarder (Gras), quan les famílies es reuneixen per berenar al camp. Els dolços més típics són les casquetes, els ametllats, la coca de maçana i, sobretot, el torró (triangular o rodó).

Les taronges del terme, i en concret el seu abundant suc, fan que els turistes marxin sovint carregats amb quilos d’aquesta fruita. D’altra banda, els dissabtes hi ha un animat mercat a la plaça Major.