Un itinerari de cine des de Montserrat fins al Cadí

Els paisatges de la Catalunya central han quedat immortalitzats al cinema. Aquesta ruta permet veure'ls al natural i gaudir de la natura i patrimoni de la zona.

La ruta s'inicia en els contraforts de Montserrat, l'emblemàtic perfil de la qual té més d'un segle de presència en el cel·luloide des que, el 1908, es va rodar el documental Excursió a Montserrat, obra del realitzador barceloní Fructuós Gelabert, un dels grans precursors del setè art a Espanya. Des de finals del segle XIX, va posar en pràctica la seva passió cinematogràfica amb l'ajut d'una de les càmeres inventades pels germans Lumière. A partir d'aquest moment i fins al 1927, va realitzar nombrosos documentals i reportatges en escenaris de Catalunya. A ell se li atribueix també la primera pel·lícula de ficció realitzada a Espanya, Riña en un café, que va rodar l'any 1897.

La següent parada en aquesta ruta des de Montserrat és la localitat de Terrassa, seu del Parc Audiovisual de Catalunya. Aquest complex de grans dimensions, destinat a allotjar platós i estudis de filmació, està ubicat als afores de la població, al costat de l'antic Hospital del Tòrax. Justament aquesta colossal edificació, integrada per dues grans ales dividides per un gran pati central, ha servit d'escenari per a diverses pel·lícules que han tret partit de la seva atmosfera inquietant. Brad Anderson, director d'El maquinista, va utilitzar els interiors de l'hospital per al rodatge d'algunes seqüències d'aquest film claustrofòbic protagonitzat per Christian Bale.

Jaume Balagueró també va aprofitar les sales del complex sanitari per a dues de les seves pel·lícules més conegudes: Fràgils, amb un repartiment encapçalat per Calista Flockhart, la inoblidable protagonista d'Ally McBeal, i Els sense nom, on va utilitzar l'hospital per rodar la seqüència d'una autòpsia.

Una altra de les històries que es va alimentar d'aquest ambient esgarrifós i oníric va ser Ouija, una pellícula de terror realitzada el 2003 i que va tenir una excel·lent acollida al Festival de Sitges.

L'Hospital del Tòrax també va aparèixer en algunes seqüències de Lo mejor que le puede pasar a un cruasán, pel·lícula basada en el llibre del mateix títol. L'esbojarrada trama va ser protagonitzada per Pablo Carbonell i dirigida per Paco Mir, un dels components del Tricicle.

Un cop es reprèn la ruta, cap al nord, cal aturar-se uns instants a Sant Vicenç de Castellet, tranquil·la població que va servir d'escenari a les primeres seqüències de Les vides de Cèlia, rodades en una revetlla local. La pel·lícula, realitzada el 2006 per Antonio Chavarrías, tenia com a protagonistes Najwa Nimri, Luis Tosar, Aida Folch i Àlex Casanovas.

Des de Sant Vicenç, val la pena agafar la carretera que s'endinsa pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i en una de les seves poblacions més emblemàtiques, Mura. En aquesta localitat es van ambientar escenes d'El año del diluvio, realitzada el 2004 per Jaime Chávarri a partir de la novel·la d'Eduardo Mendoza. Aquest film, protagonitzat per l'actriu francesa Fanny Ardant i per Darío Grandinetti, aprofita l'estampa atemporal d'aquest poble de cases de pedra i carrers costeruts per il·lustrar aquest drama de postguerra.

El trajecte cinematogràfic continua fins a Manresa, escenari d'una de les pel·lícules mítiques dels anys del franquisme: Plácido. Aquest film va ser dirigit el 1960 i presentava un guió del propi Berlanga i de Rafael Azcona. La història de Plácido, impregnada del característic humor àcid del director, era una sàtira inspirada en la campanya "Segui un pobre a la taula de casa seva" i es va rodar en exteriors de Manresa i amb la participació de bastants veïns de la localitat.

L'empremta de Plácido va quedar recollida el 2004 per un documental que recorda aquell rodatge, titulat La ciutat de Plácido i dirigit per Joan Soler, amb testimonis d'alguns dels actors que van participar-hi, com Manuel Alexandre, Elvira Quintillá o José Luis López Vázquez.

Des de 1999, Manresa és, a més, la seu del Festival Internacional de Cinema Negre, que reuneix les millors produccions del gènere i cada any concedeix un guardó que duu justament el nom de Premis Plácido.

Dins del centre històric de Manresa, destaca la basílica de Santa Maria, un monumental edifici gòtic que corona el nucli antic de la vila i que és conegut popularment com la Seu. L'any 2007, aquest temple es va convertir en la catedral de Madrid durant la filmació d'El Greco, sota la direcció del grec Iannis Smaragdis. El repartiment incloïa Laia Marull i Juan Diego Botto, en el paper d'un intransigent inquisidor.

Des de Manresa, val la pena fer una escapada a Sant Fruitós del Bages i al proper monestir de Sant Benet, integrat en un vast complex que inclou, a més, velles fàbriques, un modern hotel, una botiga de productes gastronòmics i altres edificis d'interès.

El propi monestir, d'origen medieval, gira al voltant d'un deliciós claustre romànic, en el qual s'encreuen històries cinematogràfiques molt diferents. Una d'elles és Romasanta, de 2004, protagonitzada per Julian Sands, en la qual apareixen algunes escenes on surt el preciós claustre. Un any abans, Peter Greenaway havia utilitzat el recinte del monestir per al rodatge d'alguna seqüència de Les maletes de Tulse Luper, que comptava amb l'actor Jordi Mollà. I El año del diluvio també va recórrer a la casa Lídia, un dels edificis que integren el complex monacal, per rodar algunes escenes de la pel·lícula.

Novament a Manresa, es pot seguir fins a l'extrem nord-oest de la comarca del Bages, on hi ha Cardona, presidida pel seu castell monumental convertit en parador de turisme. L'any 1965, aquesta fortalesa, aleshores mig enrunada, va servir per al rodatge de Campanades a medianoche, la pel·lícula d'Orson Welles sobre una obra de William Shakespeare. El castell va contribuir a crear el clima medieval de la seva història, interpretada pel propi Welles i un repartiment que incloïa John Gielgud, Jeanne Moreau, Marina Vlady i l'espanyol Fernando Rey. Més de 500 veïns de Cardona i dels voltants van participar en aquest rodatge, que es va convertir en un esdeveniment local.

Pocs anys després, la tradició de la vila va servir per ambientar una altra història llegendària, El arquero de Sherwood, que recreava la figura de Robin Hood en una versió hispano-italiana protagonitzada per Giuliano Gemma.

El 1988, Cardona apareix una altra vegada en el cinema a través de Daniya, jardín del harén, una pel·lícula de Carles Mira que descriu el contrast entre l'hedonisme dels àrabs i l'ascetisme dels cristians en plena Edat Mitjana.

Un aspecte molt diferent és el que ofereixen el mateix castell i les mines de sal de Cardona quan es van transformar, el 2002, en l'escenari per a una comèdia musical, Seeing double, que gira al voltant de les peripècies del grup britànic S Club.

Des de Cardona, la ruta passa a través del paisatge del Solsonès, esquitxat de masies aïllades i zones poc poblades que van servir com a escenari privilegiat per a Arnau, la sèrie de TV3 consagrada al mític personatge del Comte Arnau.

Ja a Solsona, on també van tenir lloc algunes escenes d'El Greco, és possible planificar una escapada al paisatge prepirinenc del Berguedà, on es troba el nucli de Castellar de n'Hug. Aquest poblet, d'aire bucòlic i conegut per ser l'escenari del famós Concurs Internacional de Gossos d'Atura, va ser elegit per al rodatge d'algunes seqüències de Paintball. Es tracta d'un film de suspens al voltant d'un grup de joves que pretén participar en el popular joc, que es converteix al llarg de la trama en un malson.

També des de Berga, la darrera escapada d'aquesta ruta duu fins a la serra del Cadí, on es troba Gósol, un poblet situat al peu d'un turó i coronat per un castell. Aquesta localitat està associada a la figura de Picasso, que hi va passar una temporada de convalescència el 1906. La tranquil·litat de l'enclavament es va veure alterada l'any 2001 amb l'arribada dels equips de rodatge de Pau i el seu germà. La pel·lícula, dirigida per Marc Recha i protagonitzada per David Selvas, Nathalie Boutefeu i Marieta Orozco, narra la història d'unes persones que han elegit formes de vida allunyades del tràfec urbà. El paisatge muntanyós i gairebé despoblat de Gósol i del nucli proper de Josa de Cadí, es van convertir en un protagonista més d'aquest film, que va tenir una bona acollida en el Festival de Cannes.