Viver i Serrateix

L'agricultura és exclusivament de secà i la ramaderia comprèn principalment bestiar oví i cabrú, i també bestiar boví.

També hi ha força cases rurals que ofereixen allotjament.

L'agricultura és exclusivament de secà i la ramaderia comprèn, principalment, bestiar oví, cabrú i boví.

També disposen de cases rurals que ofereixen allotjament, fet que complementa l’economia del municipi.

Els primers pobladors de l’actual terme de Viver i Serrateix van establir-s’hi durant el neolític. L’ocupació de la zona es va intensificar durant les èpoques ibèrica i romana.

El poble de Serrateix, cap del municipi, va néixer al voltant del monestir de Santa Maria de Serrateix, una abadia benedictina del segle X. Sota la protecció dels comtes de Cerdanya-Besalú, el cenobi va créixer administrant unes possessions que incloïen l’actual terme, entre d’altres. El monestir de Serrateix es va mantenir en funcionament fins a l’exclaustració del 1835.

Pel que fa al terme, se sap que al segle IX ja hi havia diversos molins habitats al llarg de la riera de Merola. Les masies van configurar-hi al llarg dels segles una estructura de població dispersa, dedicada majoritàriament a l’agricultura.

D’altra banda, el castell de Viver, documentat des del segle X, va ser la seu de la baronia homònima. La família Viver va tenir-ne la possessió fins al segle XIV, quan va passar als Rajadell. Al segle XVII, aquests la van vendre al senyor de Balsareny, i encara més endavant va passar per les mans de diverses famílies. El castell va ser transformat en masia i actualment està enrunat.

El cereal va ser el principal conreu de Viver i Serrateix fins al segle XVIII, quan la vinya va agafar una gran importància. A mitjan segle XIX es registra el màxim demogràfic del municipi. També en aquest segle s’efectua la unió dels municipis de Viver i de Serrateix, completant l’actual terme municipal.

La població comença a davallar amb la industrialització del Llobregat, que porta nombroses famílies a traslladar-s’hi. La tendència a la despoblació encara augmenta les últimes dècades del segle XX, a causa de l’aïllament viari.

El monestir de Santa Maria de Serrateix és el patrimoni arquitectònic més important del terme. El cap del municipi també acull l'antiga església de Sant Pere, un edifici preromànic (segle IX) de tres naus, del qual encara es poden veure els arcs dels absis. Al segle XIX va ser transformada en habitatge i va perdre l’aparença religiosa, i actualment és la seu de l’Ajuntament.

El nucli de Viver conserva un impressionant testimoni de poblament dels segles IX i X, en la forma d’una pedra arrodonida de més de vuit metres coneguda com el Castellot. Conserva uns forats que servien d’encaixos per a les bigues d’una antiga fortificació. Als seus peus s’han trobat diverses tombes antropomorfes excavades a la roca.

L'església de Sant Miquel de Viver és una obra romànica que va ser reformada entre els segles XV i XVIII. De les tres naus, la central és la més llarga i l'única que té una decoració classicista; les laterals estan cobertes amb voltes de creueria. També a Viver es troba la casa Vilanova, construïda el 1917 en estil modernista i hereva de l’antic castell de la població.

Al nord-oest del terme municipal s'alça l'antiga quadra de Sant Martí de Balaguer, que comprenia una església romànica, de la qual tan sols resta l'absis (segle XI) i la porta.

L'església de Sant Joan de Montdarn es troba a la capçalera de la riera de Merola, al sector nord-occidental del municipi. Consta d'una nau capçada per un absis semicircular. S’hi conserva una creu processional i una talla de la Mare de Déu del Roser, ambdues probablement del segle XVIII. A la roca, arran de l'absis, també s’hi troben tombes antropomorfes (segles IX-X).

Molt a prop hi ha l'anomenat Roc de Sant Joan, una gran roca amb un petit nínxol excavat format per tres arcs de mig punt, en degradació, un dintre l'altre, de forma similar a les nines russes.

El sòl ondulat i boscós, amb grans zones de conreus, configura un entorn rural on resideix una mínima població. Aquest fet afavoreix la passejada pels diversos indrets d’interès natural del municipi, entre els quals destaca l’accidentat espai protegit de la riera de Navel. Nombrosos masos avui abandonats són el reflex arquitectònic d’un passat amb una població bastant superior a l’actual.

Els boscos de Viver i Serrateix es troben en procés de recuperació dels incendis forestals que van afectar la comarca el 1994. Alzinars i rouredes s’obren pas amb vitalitat i emmarquen les fabuloses vistes que s’obtenen del Cadí, al nord, i de Montserrat, al sud.

Travessat per nombroses rieres que moren al Llobregat o al Cardener, la pesca és una de les activitats de lleure amb més adeptes al municipi. Viver i Serrateix és també un bon escenari per a les rutes a cavall o amb bicicleta de muntanya.