Vilassar de Dalt

El turisme i les empreses de serveis configuren la part més important de l’economia actual del municipi.

L'agricultura tradicional —vinya, cereals, garrofers i farratge, al secà i regadiu, amb l’aigua de pous, dedicat a patates, hortalisses i floricultura— es troba en regressió.

Documentat des del segle X, Vilassar conserva vestigis antics, com el dolmen prehistòric de la roca d’en Toni, les cambres sepulcrals de la cova d’en Pau i la cova de la Granota. Alguns rastres de poblats ibèrics i de vil·les romanes completen el conjunt de restes deixades per les civilitzacions antigues que van poblar la zona.

Coneguda també amb el nom de Sant Genís de Vilassar, la població actual es va originar amb el conjunt de masos dispersos que van envoltar el castell i la parròquia per obtenir-ne la protecció. L’església parroquial, coneguda al segle XI, va ser reconstruïda al XVI. D’aquests orígens medievals en donen mostra els carrers estrets que formen el centre antic.

El 1875 Vilassar de Mar es va escindir i es va constituir com a municipi independent. Ja al segle XX, durant la Guerra Civil es va cremar l’església parroquial de Vilassar de Dalt, reconstruïda més tard per Antoni Fisas.

L’activitat agrícola i la tèxtil han estat tradicionalment els dos sectors base de l’economia d’aquest indret, tot i que durant els darrers anys han perdut molt terreny enfront de la creixent ocupació de població, basada en la proliferació de les urbanitzacions i les noves zones residencials.

L'església parroquial de Sant Genís, reconstruïda el 1943 després de ser incendiada a la Guerra Civil, és obra d'Antoni Fisas, tot i que la construcció original data del segle XI. Amb formes noucentistes i classicistes, l'estructura conserva certs elements de l'edifici original.

El 1880 es va construir el teatre del Centre Vilassanès, un edifici de planta circular i cobert amb una cúpula plana. D'altres edificis amb pinzellades modernistes són l'Institut Torremar, la torre Mar i Cel o les Quatre Torres.

L'ermita de Sant Salvador (segle XI) i el castell de Vilassar són les obres d’aquest passat romànic més importants de la població. L'ermita, adossada a la masia de Can Boquet, consta d'una nau amb un absis rectangular d'origen preromànic, únic a la península Ibèrica. La vista que s’obté des d’aquest enclavament cobreix tot el pla del litoral amb els dos Vilassars. El paisatge urbà costaner contrasta amb la visió natural de la serra, un panorama digne de ser contemplat.

També a Can Boquet, en aquest cas al jaciment, es van trobar ceràmiques del neolític que són una mostra de la riquesa prehistòrica del municipi. Molt a prop d'aquí hi ha les cambres sepulcrals de la cova d'en Pau, la d'en Joan i la de la Granota, testimonis dels rituals funeraris dels primers humans que habitaven la zona. Una mica més recents són les restes del poblat ibèric del turó d'en Rumpons i alguns vestigis d'antigues vil·les romanes prop del lloc per on passava la històrica Via Augusta.

Al terme es conserven antigues masies, com la de Cal Notari (segle XVII), Can Sabater (segle XIII) o Can Banús (segle XIII), a més de la fortificada de Can Maians (segles XVI-XVII), entre d’altres. Can Banús és la seu del Museu-Arxiu Municipal, la col·lecció del qual està integrada per peces prehistòriques, ibèriques i romanes, així com maquinària tèxtil i objectes tradicionals i populars.

Una de les rutes a peu per la serralada Litoral porta a la font Freda i a la roca d’en Toni, també coneguda com a dolmen de Can Boquet. Aquest trajecte es pot fer des de Cabrils o des de Vilassar. La segona opció passa per la parròquia de Sant Genís, s’endinsa a la serra i arriba a la masia abandonada de Can Boquet, una de les més grans i amb més història de la població. Adossada a l’edifici hi ha l’ermita de Sant Salvador, del segle XI. La part final del recorregut inclou la visita al dolmen i, abans d’arribar a la font, el pas per un petit cementiri medieval.

La Festa Major de San Genís se celebra el 25 d’agost, amb la tradicional penjada de l’ase (un ninot) del campanar de l’església. Però les festes més populars són les dels Sants Màrtirs, de finals d’abril a principis de maig. De les bèsties de foc que hi participen, el més emblemàtic és l'Anarka, un enorme drac negre que escup foc per la boca i les ungles.

Al municipi també hi ha el parc aquàtic Illa Fantasia, un important centre lúdic amb àmplies zones de jardí.