Vilanova i la Geltrú

El rei Jaume I va atorgar la carta de poblament a Vilanova el 1274. Tanmateix, els fets que van donar origen al sorgiment d'un assentament urbà estable són força curiosos: la marxa de molts habitants del terme de la Geltrú a la zona costanera, que fugien de la imposició del senyor feudal, que obligava les dones que es casaven a passar la primera nit amb ell (el que popularment es coneix com a dret de cuixa). En aquella època s’anomenava Vilanova de Cubelles.

Vilanova va viure un moment d’especial efervescència quan, al segle XVIII, Carles III va autoritzar el seu port a establir trajectes comercials amb Amèrica. L’impuls social, econòmic i cultural que aquest fet va comportar fou indubtable. Al creixement de la riquesa es va afegir el sorgiment de les primeres entitats culturals, recreatives i d’esbarjo.

La profusió de jardins on aquestes associacions es reunien i l’ambient que s’hi creava van fer que la vila fos coneguda, a principis del segle XIX, com l’Havana Xica.

Aquest mateix segle la ciutat va veure néixer alguns personatges crucials per a la història contemporània de Catalunya com Francesc Macià (1859-1933).

Vilanova va viure la febre de les riqueses americanes protagonitzada pels famosos indians, ciutadans que en tornar de les colònies van invertir la fortuna atresorada en magnífiques cases senyorials i palauets, avui integrants del patrimoni del municipi.

D’altra banda, la ciutat té una oferta museística molt considerable. Disposa de mitja dotzena d’espais expositius, d’entre els quals destaca el Museu del Ferrocarril, que disposa de la col·lecció de locomotores de vapor més important d’Europa.

També és rellevant el fons de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, que aplega una important pinacoteca d’art català dels segles XIX i XX i una mostra etnogràfica amb testimonis de cultures de l’Orient i de l’Amèrica precolombina.

A aquesta oferta s’hi afegeix el Museu Romàntic Can Papiol, que serveix com a guia didàctica de la vida benestant d’aquesta època. El centre obre al visitant les portes d’una finca privada, on es poden observar amb tot detall els usos i costums domèstics i culturals del romanticisme.

Altres atractius de la ciutat són la fortificació medieval o torre de Sant Joan, i el jaciment ibèric d’Adarró.

El perímetre costaner acull tres quilòmetres i mig de platges que sempre es mantenen en un alt grau de catalogació. Destaquen especialment la de Ribes Roges, la de la Farola i la Llarga.

No és aquest però l’únic al·licient que el mar ofereix a Vilanova. El seu paisatge marítim ofereix múltiples maneres de gaudir-ne, com ara les que desplega el seu port nàutic, entre les que s’inclouen cursos de submarinisme i pràctiques com la pesca esportiva, la vela, el caiac, el piragüisme...

Per als qui prefereixin tenir els peus damunt de terra, també s’oferten altres modalitats esportives, de les que destaca el golf: l’escola Portal del Roc ofereix cursos per a tots els nivells i unes excel·lents instal·lacions.

Endinsant-nos a l’interior del terme, més enllà del nucli urbà, podem gaudir de diverses rutes que permeten descobrir els paratges menys evidents de Vilanova: la Ruta de la Talaia, la de Mas Gros o la Ruta de les Masies ens posen en contacte amb un patrimoni que resisteix esplèndidament el pas del temps.

Prop del mar, a qualsevol dels locals de restauració escampats a la línia de la costa, es pot gaudir de les especialitats gastronòmiques de la zona. Sens dubte, la més cèlebre és el xató, una amanida feta amb escarola, bacallà, anxoves i la coneguda salsa del xató, variant del romesco que dóna nom i personalitat al plat. El xató vilanoví és tan conegut que ha situat el muncipi dins la Ruta del Xató que abasta bona part de Catalunya.

Però hi ha altres delícies autòctones que no poden passar-se per alt: especialment productes específics de la mar, com les gambes o els cargols punxencs o cargols de mar. Per als amants de la gastronomia marítima, cal recordar que una opció inel·ludible és fer una visita a la llotja del peix de Vilanova, oberta de dilluns a divendres i que és una de les més concorregudes del Mediterrani.

La capital del Garraf també és coneguda i reconeguda per les activitats lúdiques i populars. D’aquestes en destaquen especialment dues. L’una la Festa dels Tres Tombs, que se cel·lebra cada any per la diada de Sant Antoni (el 17 de gener), quan Vilanova s’omple de carros engalanats i animals de companyia llestos per ser beneïts pel seu patró.

L’altra és, sens dubte, el Carnaval. Des del Dijous Gras fins al Dimecres de Cendra, la vila es guarneix amb les millors i més insòlites vestimentes per acollir aquesta festa, que combina la participació ciutadana amb la disbauxa. Les comparses i els personatges emblemàtics del municipi, com el Vidalot, prenen el protagonisme i els carrers.

També són importants la Setmana del Mar o el Festival Internacional de Mùsica Popular Tradicional, al juliol.