Vilallonga de Ter

Guia de Municipis
Vilallonga de Ter, junt amb els agregats de la Roca i Tregurà, formen un paisatge de cases que pengen de les muntanyes a gran alçada.

El municipi, que deu el nom a la distribució llarga de les cases seguint el curs del Ter, té una història mil·lenària. Resten encara vestigis d'antigues ermites i castells al voltant de fonts naturals. A més, el conjunt de la Central Elèctrica Brutau i la seva decoració modernista són el millor testimoni del posterior desenvolupament industrial de la vila.

La Roca és també coneguda perquè hi va viure gairebé els darrers quinze anys de la seva vida el pintor surrealista Joan Ponç, fundador del grup artístic català Dau al Set i de la revista del mateix nom.



Imprescindibles

- Descobrir les esglésies romàniques escampades per la vall.
- Passejar pel paisatge natural de prats i fonts, a través de les diverses excursions i rutes.
- Tastar els embotits i dolços propis.
- Visitar el Mercat de la Trumfa (octubre) i la Firallonga (juliol).

Suggeriments

  • Comarca: Ripollès
  • Província: Girona
  • Localitat: Abella, Cros, el, Veïnat de Vallvigil, el, Roca, la, Llebro, Tregurà de Baix, Tregurà de Dalt, Vilallonga de Ter, Catllar, el, Veïnat del Comalet, el
  • Extensió: 64
  • Habitants: 466

Situació geogràfica

Vilallonga de Ter és un municipi de la comarca del Ripollès, situat a la vall de Camprodon. És un terme força extens i comprèn un sector de l'alta vall del Ter, entre el cingle de roca Negra i el puig de Pelancà. El municipi es troba envoltat per: la vall del Catllar, a la confluència de la qual s'aixeca l'antic castell i santuari del Catllar; la vall de Tregurà, amb el poble de Tregurà; i la vall d'Abella o de Pelancà, amb els pobles d' Abella i de la Roca de Pelancà.

Clima

Presenta un clima mediterrani de muntanya mitjana i d’alta muntanya: generalment humit, a causa de les abundants precipitacions provocades per l’afluència dels vents de llevant i que varia força d’una contrada a l’altra. Els hiverns són freds i, a l’alta muntanya, es poden donar situacions extremes.

Activitats econòmiques

L'activitat econòmica del municipi es troba repartida entre el conreu de cereals (sègol i blat), patates, farratge i blat de moro, a banda de la cria de bestiar boví i porcí.

Història

Documentat des de l'any 1011, el terme incloïa extenses propietats dels monestirs de Ripoll i de Camprodon. La jurisdicció, de tota manera, corresponia a l’antic i inaccessible castell de Catllar, encimbellat a la dreta del Ter, prop del límit municipal amb Setcases.

La nissaga dels Descatllar van dominar el terme de Vilallonga (amb l’excepció del nucli de Tregurà), Rocabruna (Garrotxa), Besora i altres dominis. Van ser distingits membres d’aquesta família Damià Descatllar, aferrissat lluitador pel retorn del Rosselló i la Cerdanya a la Corona catalanoaragonesa a partir de 1472, i Lluís Descatllar, governador del castell de Llívia a la Guerra dels Segadors. La línia principal de la família va extingir-se el 1789.

L’economia tradicional de la zona eren l’agricultura i, sobretot, la ramaderia. A partir dels segles XVII i XVIII van proliferar-hi paraires i teixidors, a més de diverses explotacions mineres. Al segle XIX arriba la industrialització a la vall del Ter, però és al segle XX quan neixen les dues centrals elèctriques, que avui es mantenen com les principals iniciatives industrials del municipi.

Què veure-hi

Vilallonga es va anar forjant al voltant de l’església romànica de Sant Martí (segles XII-XIII), de la qual destaca l’absis i la cornisa, amb els seus petits arcs. Altres edificis importants, escampats per les diferents viles del terme, són l’ermita romànica del Catllar (segle XI), que va patir fortes transformacions posteriors, o el castell del Cros, una antiga fortalesa de defensa de la vall.

A la Roca hi ha la capella romànica de la Mare de Déu de la Pietat (segle XII), i a la vila de l’Abella es troba l’església de Santa Llúcia, també romànica.

Com a curiositat, destaca el fet que en un paisatge eminentment romànic s’aixequi una construcció modernista del segle XX, com és la central elèctrica de Brutau.

Què fer-hi

Hi ha diverses excursions per fer a peu: la que segueix el curs del riu Tregurà (afluent del Ter), la que puja al nucli de muntanya de Llebro i al del Catllar, la ruta que porta fins a l’espai natural de la serra Cavallera passant per diverses cabanyes de pastor i la que mena als masos medievals de Vallvigil i el Cros.

La gastronomia de Vilallonga està basada en un producte de la zona: la trumfa. Així es com s’anomena la patata que prové de la vall de Camprodon, molt apreciada pel seu gust i textura. També és una zona molt fèrtil per a l’aparició dels rovellons, uns bolets molt apreciats a la cuina catalana.

Al municipi es pot adquirir embotit típic de la zona, fet de manera artesanal. Les postres més cèlebres de la vila són els vilallonguins, un dolç elaborat amb pasta de full i farcit de cabell d’àngel, crema o massapà.

Voltants

- L’església de Sant Miquel, a Setcases.
- L’església de Santa Cecília, a Molló.
- La vila de Camprodon.
- El castell del Catllar.
QUÈ HI HA AL VOLTANT?
Vilallonga de Ter
  • Vilallonga de Ter

  • Pirineus

  • Vilallonga de Ter
  • Vilallonga de Ter

  • Pirineus

També et pot interessar
Grand Tour de Catalunya
Grand Tour de Catalunya
#CatalunyaExperience nº3
Revista #CatalunyaExperience nº3
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf