Vielha e Mijaran

En alguns documents de l’edat mitjana apareix el terme anomenat Vetula, fet que, juntament amb algunes troballes arqueològiques, confirma que ja existia en època romana. Més tard se l’anomenaria Veiha, Vilabella, Bielha o Bielhe.

Entre els anys 1298 i 1313 hi van tenir lloc algunes reunions diplomàtiques entre la corona de Catalunya i Aragó i membres de la cort francesa.

Al llarg dels segles ha estat castigada per diverses guerres, degut a la seva posició estratègica. Al segle XIV va ser assaltada per Jaume III. El 1473 va patir l’ocupació de les tropes granceses del comte d’Armanyac contra Joan II. I durant la guerra dels Segadors, Felip IV va enviar-hi un exèrcit que va assetjar la vila fins que el governador Jacint de Toralla va lliurar el castell.

Les tropes napoleòniques van ocupar la vall durant la guerra del Francès, el 1812, i va ser aleshores quan s’hi edificà un fortí. Pascual Madoz hi va construir una fortalesa durant les guerres carlines. El Parador Nacional de Turisme es troba avui allà, on era Eth Castèth.

Més recentment, durant la guerra civil, Vielha també va ser ocupada pels franquistes i va ser escenari dels combats entre aquests i els maquis de la resistència.

Per la seva banda, a l’església de Mijaran s’han celebrat durant segles els juraments del governador d’Aran i dels seus assessors.

El municipi de Vielha e Mijaran comprèn tretze pobles: Arròs, Aubèrt, Casarilh, Escunhau, Betren, Casau, Gausac, Vilac, Mont, Montcorbau, Betlan, Vila i Vielha. Va ser format el 1970 i es troba al bell mig de la comarca.

Durant la segona meitat dels segle XIX es va desenvolupar una petita indústria tèxtil, amb la Fabrica dera Lan al capdavant, tot i que actualment el turisme és el seu motor econòmic.

L’espectacular creixement, gràcies al desenvolupament d’activitats de turisme d’hivern i més concretament esportiu i de neu, ha fet que la població hagi anat afegint barris a aquest nucli original.

A Vielha va néixer Josep M. Espanya i Sirat (1879-1953), conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya amb Lluís Companys el 1936.

El nucli urbà de Vielha conserva antics edificis civils, com la torre fortificada de Santesmasses, també coneguda com Tor deth Generau Martinon, que acull el Musèu dera Val d'Aran, on es conserva el llegat històric, cultural i de costums i llegendes de la zona.

A la plaça d’Era Glèisa es troba l’església parroquial de Sant Miquèu, l’antiga capella del que va ser el castell de la vila, ara desaparegut. Construïda en diverses fases, del segle XII al XVIII, hi destaca el Crist de Mijaran, una talla romànica representativa de l’art aranès a la baixa edat mitjana, que mostra Jesucrist a mida natural, amb una extraordinària expressivitat al rostre.

També cal esmentar la portalada gòtica, amb 59 figures gravades que al·ludeixen al Judici Final; el campanar, una torre gòtica adossada al nord de l’església, de base quadrada i plantes superiors octogonals, i la sagristia, amagatall original d’Er Armari des Sies Claus, on es custodiaven documents del Conselh Generau (el govern aranès) i els privilegis (l’estatut propi de la vall), entre d’altres.

A Vielha també es troba la Fabrica dera Lan(fàbrica de la llana), on es pot apreciar una altra faceta de la vall: la de la petita indústria tèxtil desenvolupada a la segona meitat dels segle XIX. El gairebé perfecte estat de conservació de la maquinària permet una recreació viva del funcionament de la fàbrica i dels treballadors.

També és interessant apropar-se a Escunhau (a la falda del Tuc de Meddia, a la riba esquerra del Garona) i veure dos monuments. D’una banda, la casa Çò de Pejoan, amb finestrals renaixentistes i un antic portal adovellat on hi ha la data de 1939, la més antiga d’Aran conservada.

I de l’altra, l’església romànica de Sant Pere, igualment iniciada al segle XII, però amb finestrals gòtics i diverses reedificacions posteriors. En destaca la pica baptismal romànica, amb relleus molt antics, i una creu gòtica d’argent sobredaurat del segle XVI.

Al municipi es poden practicar molts esports d’hivern, com l’esquí o el surf de neu , a l'estació d'esquí Baqueira Beret (prop de Vielha); o el patinatge sobre gel (al Palau de Gel de Vielha). També s’hi pot practicar la pesca sense mort, al riu Nere, als límits entre la confluència amb el riu Garona i el Dic Cap de la Vera Vielha.

Diverses empreses ofereixen serveis d’esports d’aventura: ràfting, quad, hidrotrineu, tir amb arc i caiac. L’escola d’equitació proposa cursos i rutes a cavall, com la que segueix l’antic Camin Reiau o els camins de ferradura.

Des de Mont es poden iniciar moltes excursions a peu o amb vehicle tot terreny. Una de molt recomanable és arribar fins a Era Cabana deth Batlle, caminant una mitja hora en direcció nord-est cap al riu de Salient, per gaudir de vistes immillorables de la vall.

Una altra excursió, aquesta de més de cinc hores, es l’anomenada Ruta de l’Aigua. Surt de l’antic hospital de Vielha, passa per boscos d’avets i faigs i arriba al port de Vielha, des d’on es veuen els pics de l’Aneto (3.404 metres, el més alt dels Pirineus) i la Maladeta (3.312 metres). Durant tot el camí es veu l’aigua que brolla de les muntanyes.

També passa per Vielha una de les variants del GR- 211, que recorre tot l’Aran: és l’anomenat Camí dera Obaga. Parteix del poble de Gessa i arriba fins a Era Bordeta seguint un curs paral·lel al Garona.

A més, a Aubèrt i a Vielha hi ha dos dels punts de sortida d’itineraris del Centre BTT de la Val d'Aran, que disposa de més d’un centenar de rutes senyalitzades per a la pràctica de la bicicleta de muntanya.

A Vielha es poden tastar suflés d’influència gascona, embotits artesans (especialment de porc), formatges de la zona i patés.