Verges

L’economia del municipi està repartida en diversos sectors. Per una banda, els conreus de secà, olivera i vinya; per una altra, la ramaderia bovina, porcina i l’avicultura que, amb les activitats industrials derivades de l’agricultura, complementen l’economia del municipi.

Tenen també un petit mercat agrícola local.

El castell de Verges apareix documentat al segle XII com a possessió dels comtes d’Empúries. La vila va ser objecte d’un llarg litigi entre el comtat d’Empúries i el bisbat de Girona, que es va acabar definitivament amb l’extinció de la nissaga el 1402. Verges va passar aleshores a ser domini reial, sota el regnat del rei Martí, i es va incorporar a la Corona dos-cents anys més tard.

Al segle XVI Verges va ser cap d’una important batllia reial que comprenia fins a una dotzena de pobles. El 1694 el municipi fou escenari de la batalla de Verges o del Ter, en el marc de la Guerra del Francès. En tot cas, als segles XVII i XVIII es va viure una important època d’expansió.

La vila medieval conté els elements arquitectònics més representatius de Verges. A la mateixa plaça Major es poden observar importants restes de la muralla que antigament cercava el poble. Encara es mantenen dretes i identificables una porta d’entrada al recinte emmurallat, un torre quadrada dels segles XIII-XIV i una altra torre circular dels segles XV-XVI.

A més, el nucli antic compta amb l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilisa, que conserva l’absis semicircular romànic i la meitat oriental de la nau del temple original.

Finalment, la paret posterior de la Casa de la Vila integra les últimes restes del castell: un mur de pedra d’uns deu metres de llarg per cinc metres d’alt.

Verges és conegut sobretot per les celebracions de Setmana Santa i, en especial, per la processó i la famosa Dansa de la Mort, un espectacle religiós que se celebra des de l’alta edat mitjana pels carrers del centre de la població. Els cinc dansaires, disfressats d’esquelets, ballen a la llum de les torxes i sota el so rítmic i repetitiu del timbal, en una atmosfera màgica i misteriosa.

D’altra banda, la riquesa paisatgística de la zona proporciona nombroses possibilitats per a la pràctica dels esports de turisme actiu, com el senderisme i la bicicleta de muntanya, sobretot seguint el curs del riu Ter pel municipi.

Hi ha camins que discorren paral·lels al riu i que permeten gaudir de la pau d’aquest indret, tot recorrent una ruta que permet arribar fins a la gola del Ter. De fet, actualment es troba en procés d’execució el traçat global del GR-210, que seguirà el curs del riu des del seu naixement a Ulldeter fins a la desembocadura.