Verdú

Guia de Municipis
El caràcter de Verdú està fortament marcat per les dues activitats tradicionals més arrelades a la vila: d'una banda, el conreu de la vinya i l'elaboració de vi sota la Denominació d'Origen Costers del Segre, i de l'altra la indústria terrissaire, amb la fabricació dels anomenats sillons.

El nucli, estès al voltant de la impressionant torre de l'homenatge circular de l'antic castell de Verdú, disposa de carrers i edificis de pedra que donen a entendre que va ser una població important segles enrere. La plaça Major i els carrerons que condueixen fins al castell són indrets que conviden a la passejada.

Imprescindibles

- Tastar els vins amb Denominació d'Origen Costers del Segre elaborats pels tres cellers del municipi.
- Comprar alguna peça de la ceràmica negra tradicional de Verdú.
- Passejar per la plaça Major i els carrers que condueixen fins al castell.

Suggeriments

  • Comarca: Urgell
  • Província: Lleida
  • Localitat: Verdú
  • Extensió: 36
  • Habitants: 1027

Situació geogràfica

Verdú és un municipi de la comarca de l’Urgell. Limita amb la de la Segarra i s’estén en gran part a l’esquerra de la vall mitjana del Cercavins.

Clima

El clima de la comarca és de tipus mediterrani, amb tendència continental, marcadament sec. Les precipitacions, força escasses, es distribueixen de manera irregular al llarg de l’any. Les temperatures són molt variables, amb hiverns llargs i durs i estius també llargs i calorosos. Només els tres mesos d’abril, maig i octubre tenen una temperatura mitjana que es pot considerar temperada.

Activitats econòmiques

L’activitat econòmica del municipi es troba repartida entre el cultiu dels cereals i la vinya, i la indústria dels terrissaires, que té una gran tradició al municipi. Tot i que, actualment, els obradors familiars són reduïts i elaboren preferentment peces decoratives.

Història

Els primers vestigis de poblament a l’actual terme es remunten a l’assentament ibèric dels Estinclells (segle III a.C.). També hi han estat trobades restes prehistòriques i d’època romana.

En tot cas, la història de Verdú s’inicia amb la conquesta d’aquests territoris de la vall del Cercavins el 1055 per part de Ramon Berenguer I. El comte de Barcelona va cedir el castell a Arnau Company, però la castlania aviat va anar a parar a mans de la família Arnau de Verdú. La carta de població va arribar a finals del segle XII, i els nous habitants van construir-hi muralles, torres i portals.

El 1203, el senyor de Verdú Guillem III de Cervera va veure’s obligat a empenyorar el castell i les seves possessions davant del monestir de Poblet, per poder pagar les despeses de la croada a Jerusalem. Va ser així com els monjos de Poblet es van fer amb la jurisdicció de Verdú el 1227 i el van conservar durant sis segles, fins al final del feudalisme.

La importància de la població es pot mesurar per la fira ramadera que s’hi organitzava cada any durant deu dies a partir del 25 d’abril. Especialitzada en animals de peu rodó, va arribar a ser la més important de Catalunya en el comerç de mules.

Què veure-hi

El castell (segle X) és l’edifici més emblemàtic de la vila, que es va formar al seu voltant.

L’altre edifici de referència de Verdú és l’església de Santa Maria, d’estil de transició entre el romànic i el gòtic. Es començà a construir al segle XIII, originàriament amb una sola nau, però ampliada posteriorment fins a tres.

Hi destaquen la porta romànica i la rosassa gòtica, a més del santcrist del segle XIII i una imatge de pedra de Santa Maria del XV. El retaule original, obra de Jaume Ferrer i de la mateixa època que la imatge, es conserva al Museu Episcopal de Vic.

També tenen interès arquitectònic l’ermita de Sant Miquel (segle XIV) i el santuari de Sant Pere Claver, on va néixer aquest jesuïta canonitzat el 1888.

La visita a Verdú no seria completa sense conèixer el peculiar i interessant Museu de Joguets i Autòmats, un recorregut a través de les il·lusions, records i vivències del col·leccionista Manel Mayoral. També es pot visitar el Museu d’Arqueologia de Verdú.

Què fer-hi

Els tallers i obradors de ceràmica del nucli de Verdú són un reclam de primer ordre. S’hi poden admirar els obradors artesans especialitzats en la característica ceràmica negra tradicional, així com conèixer les creacions dels artistes que investiguen en les noves tècniques ceràmiques del segle XXI.

La indústria dels terrissaires de Verdú és àmpliament reconeguda, sobretot gràcies a la fabricació dels anomenats sillons, càntirs del característic color negre que pren l’argila vermella quan es fumeja en el moment de la cocció. Al juny es celebra la Festa del Silló i Fira de Ceràmica de Verdú.

D’altra banda, Verdú és un dels municipis amb més cellers adscrits a la Denominació d’Origen Costers del Segre, i una de les parades més recomenables dins la Ruta del Vi de Lleida. Així que pot ser una bona idea acostar-se a algun d’ells per tastar-hi els productes que elaboren.

En aquest sentit, el segon cap de setmana d’octubre se celebra la Festa del Vi i la Verema, també anomenada Bacus Verdú. Es tracta d’una celebració que té el vi de la DO Costers de Segre com a principal protagonista.

Al llarg del cap de setmana es porten a terme tot d’activitats relacionades amb el món de la viticultura per celebrar la nova verema: concurs de piar raïm, mostra de vins, trobada de plaques de cava, tastos de vi dirigits per enòlegs, la gran piada (on veremadors premsen raïm perquè els presents en degustin el most flor) i altres actes paral·lels, com concerts o fires d’objectes i joguines antigues.

Voltants

- Tàrrega.
- Cervera.
- El monestir de Santa Maria de Vallbona.
QUÈ HI HA AL VOLTANT?
Verdú
  • Verdú

  • Terres de Lleida

  • Verdú
  • Verdú

  • Terres de Lleida

També et pot interessar
Grand Tour de Catalunya
Grand Tour de Catalunya
#CatalunyaExperience nº3
Revista #CatalunyaExperience nº3
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf