Vallromanes

Ha esdevingut centre de segona residència i estiueig amb un important club de golf, fet que atorga molt de pes al sector serveis.

L’activitat econòmica tradicional és l’agricultura de secà: farratge, cereals, llegums, vinya (vi d’Alella) i arbres fruiters; i de regadiu: hortalisses, blat i patates. La ramaderia bovina i ovina i l’avicultura complementen l’economia del territori.

Tot i les restes prehistòriques trobades a la serra de Sant Mateu, Vallromanes apareix documentat per primera vegada l’any 970, pertanyent al castell de Montornès.

Aquesta família, els Montornès, va ostentar-ne la possessió fins al 1505, quan els tres pobles que depenien del castell (Vallromanes, Alella i Montornès) van passar a possessió de la Corona.

Montornès i Vallromanes van integrar una batllia, que després es va convertir en municipi. Fins al 1934, la vila no va aconseguir municipi propi.

Vallromanes va formar part del terme de Montornès del Vallès fins al 1940. De fet, les restes que es conserven del castell medieval de Montornès o de Sant Miquel de Montornès pertanyen a Vallromanes, mentre que les de la capella de Sant Miquel, que modernament va donar nom a la fortificació, ja són als límits de Montornès del Vallès. Avui, del castell (documentat des del 1108) només es conserva part de la torre mestra, de la planta circular i de la muralla de fortificació.

Al nord-est d'aquesta construcció, hi ha la torre Tavernera, una masia fortificada que va ser reconstruïda el 1718 pel comte de Darnius. Aquest mas, antiga domus del terme, té una façana rectangular decorada amb sis plafons de ceràmica amb els retrats dels seus propietaris.

L'església parroquial de Vallromanes, dedicada a sant Vicenç, està documentada des del segle X. La construcció actual, de línia neogòtica, data de 1908 i es va fer seguint el projecte de l'arquitecte Josep M. Pericas. L'edifici conserva l'absis semicircular de l'església antiga romànica.

Emboscada entre els turons de Sant Miquel i de Cal Tabac, hi ha la roca Foradada, la resta arqueològica més antiga del terme de Vallromanes. Es tracta d'una gran roca de granit buidada per la mà de l'home a l'època calcolítica (2700-2200 a.C.). Entre les restes arqueològiques del poblament primitiu d'aquesta zona també destaca el dolmen del collet de Can Gurri, un monument funerari de l'època megalítica.

És recomanable una visita a la Rajoloteca Salvador Miquel a Can Ros, que recull rajoles catalanes del segle XVII al XX. Salvador Miquel (Barcelona, 1900-1983) és l'autor del primer inventari de rajola de mostra.

Al Club de Golf Vallromanes, que té un camp de 18 forats, a més de practicar aquest esport es pot jugar a tennis i a pàdel. El terme compta, a més, amb les instal·lacions del Pitch&Putt Vallromanes i el Club Hípic Vallromanes, que inclou una clínica veterinària, una casa de colònies i una casa rural amb piscina. Una altra opció d'allotjament a bon preu pot ser el càmping El Vedado, amb capacitat per a més de 300 persones.

Hi ha rutes amb bicicleta de muntanya que connecten la població amb municipis del voltant. Una de les més conegudes és la de la serralada de la Marina, que passa per Badalona, Tiana, Alella, Vallromanes, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Cabrils, Cabrera, Argentona i Mataró. Una altra cita per als amants del bicicleta de muntanya és la Trinxacadenes, que ofereix dos recorreguts, un de curt i un de llarg, de dificultat alta.

Amb 4x4 hi ha un itinerari que uneix Vallromanes amb Pineda de Mar, travessant el Montnegre.