Vallmoll

A Vallmoll s'han trobat restes d'època íbera i romana. Així i tot, el primer assentament fix de població data de finals del segle XI o començaments del XII, tal com es pot comprovar a través de la carta de població d'Espinavessa. Al segle XII, Vallmoll era un domini dels Castellvell, però a finals d'aquella centúria passa a mans de l'orde dels hospitalers. Però la família dels Castellvell-Montcada va mantenir alguns privilegis fins que, a finals del XIII, es va repartir el territori entre aquesta nissaga i l'orde.

El lloc va formar part de la vegueria de Tarragona fins al 1716. Després va passar a formar part del corregiment de Tarragona des del 1716 fins al 1833. Al segle XIX ja va començar a haver-hi algunes fàbriques que complementaven la tradicional activitat agrícola.

Vallmoll és un poble ric en patrimoni arquitectònic. Entre els monuments més destacats, hi ha el castell, ara bastant malmès, tot i que s'hi estan fent obres de restauració. Es tracta d'una fortificació datada al segle XI i que al llarg dels segles va passar per diversos propietaris. S'ubica al cim del turó on hi ha el poble i demostra la importància estratègica que tenia la població. Tenia planta quadrada i dues torres.

També dins del nucli antic, es troba l'església de Santa Maria de Vallmoll, un edifici a cavall entre el barroc i el neoclàssic que va ser erigit a finals del segle XVIII. Té tres naus i un campanar de base quadrada i part superior octogonal. També cal destacar els esgrafiats de la façana i, a l'interior, un Sant Crist del segle XII i l'orgue del XIX. A l'església antiga hi havia un retaule del pintor Jaume Huguet, de mitjans del XV, que ara es troba repartit entre el Museu d'Art de Catalunya, el Museu Diocesà de Tarragona, La Hispania Society de Nova York i el Louvre de París.

Encara dins del poble es poden trobar altres elements interessants, com pot ser el portal de la Creu, l'únic dels tres que hi havia en època medieval que encara es conserva. També hi ha restes de la muralla, les voltes del Roser i de Sant Llorenç i algunes cases notables, com Can Ballester i la Casa Vallvé.

A prop del nucli urbà, cal mencionar l'ermita de la Mare de Déu del Roser, del segle XVI però amb ampliacions i restauracions posteriors. Va ser construïda pel mestre Guillem Godó. Està formada per una sola nau amb arcs apuntats. A l'interior, hi ha un retaule d'estil renaixentista on s'interpreten els misteris del rosari i que data de finals del XVI. Pel que fa a la façana, l'arquitecte Josep Maria Jujol la va restaurar a principis del segle XX.

Dins del terme municipal també trobem el poblat ibèric dels Garràfols.

La millor forma de conèixer tots els secrets de Vallmoll i endinsar-se en la seva història és visitant el Museu de Vallmoll, ubicat a la casa de Can Ballester, que ha estat rehabilitada fa uns anys. El museu com a tal es troba a la planta baixa, mentre que a la primera hi ha la biblioteca i una sala d'exposicions.

També es pot descobrir l'entorn natural del poble, en un municipi on predominen les terres de conreu de secà i que també té zones interessants com el torrent de Vallmoll i la part del riu Francolí.

Vallmoll també és un poble que convida a viure les seves festes. Destaca per la seva singularitat, la Vallmotada, que reuneix centenars de motoristes al setembre. També cal dir que el poble gaudeix d'un centre cultural de grans dimensions on s'acostumen a celebrar festes i balls.