Vallfogona de Riucorb

Les aigües minerals de Vallfogona (fonts Pudosa i Salada), clorurades i sulfatades, són explotades especialment al balneari de de la població, fet que potencia el sector serveis.

L’agricultura és de secà, principalment cereals, vinya, oliveres i farratge; la de regadiu aprofita l’aigua del torrent de Forès a través d’una petita sèquia: horta, patates i llegums. La cabanya porcina i l’aviram completen les activitats econòmiques del municipi.

Les famílies nobles dels Queralt i els Cervelló impulsaren el 1038 el repoblament cristià de Vallfogona, que anomenaren vall d’Alfeu fins ben entrat el segle XII.

Com altres municipis de la comarca, restà sota comanda de l’orde templari fins que es dissolgué el 1312. Llavors passà a mans dels hospitalers, que adquiriren del rei Pere III control total sobre la zona, amb privilegis exclusius, com la potestat de fer execucions. El castell, que estava sota el seu control i que els hospitalers van fer restaurar l’any 1416, va ser cap de comanda fins al 1811.

La història de Vallfogona de Riucorb està associada a una de les seves figures més emblemàtiques: Francesc Garcia i Torres (1582-1623), també conegut com a Rector de Vallfogona.

Educat a Vic i Lleida, va ser rector del poble des del 1607 fins a la seva mort, i compaginà el caràcter culte de lletrat (s’havia relacionat amb Lope de Vega) amb l’afició a la picaresca i als personatges pintorescos, com l’històric bandoler Rocaguinarda, a qui dedicà el poema El millor pillard del cristianisme.

El terme de Vallfogona de Riucorb conserva vestigis medievals al nucli històric, com ara la plaça Major. En un racó d’aquesta plaça, a l’església parroquial de Santa Maria, es poden apreciar vestigis dels murs que van bastir l’edifici dels templers, més endavant conegut com edifici dels Hospitalers.

L’església de Santa Maria ofereix un interessant reguitzell d’estils que abasten la portalada romànica, el gruix estructural d’estil gòtic i altres incorporacions posteriors, com la capella de Santa Bàrbara (segle XVII).

La presència de la figura de l’il·lustre Rector de Vallfogona és ben visible al municipi. No només pel monument que se li va dedicar el 1951, sinó també pel seu llegat literari, encara viu: a les rajoles de places i carrers hi ha cites extretes de les seves obres.

Al municipi també s'hi pot visitar el Museu Pinet, que dóna a conèixer l'obra del pintor postimpressionista Enric Pinet i Pàmies.

Un dels gran al·licients del municipi són les aigües termals del balneari, que provenen de les fonts de Pudosa i Salada. El balneari disposa de piscina termal, hidromassatges, dutxes a pressió, saunes i banys de vapor, tant per a tractaments terapèutics com per gaudir d’una sensació de benestar.

Es troba, a més, situat en un entorn natural de gran interès, als afores del nucli urbà però fàcilment accessible. El creixement del centre termal de Vallfogona ha propiciat de retruc la multiplicació de l’oferta hotelera, amb la proliferació d’hostals i residències.

El terme compta també amb una ruta d’interès històric i natural, la que partint del terme d’Albió desemboca a la vall de Forès passant per Vallfogona. En aquesta ruta, d’uns set quilòmetres, que es poden fer a peu o amb bicicleta, es travessen belles extensions de conreu i de garrigues.