Vall de Boí, la

Guia de Municipis

El municipi més gran de la comarca de l'Alta Ribagorça és un conjunt de valls i serralades que conté, entre d'altres patrimonis, un dels conjunts d'esglésies romàniques més impressionants d'Europa, declarat Patrimoni Universal de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000.

Aquest atractiu, conjuntament amb l'oferta d'esports d'hivern i aventura, les teràpies termals del balneari de Caldes i els paratges del Parc Nacional d'Aigüestortes, fan que aquesta zona dels Pirineus sigui una de les més demanades per turistes i visitants.

Per això el sector turístic i de serveis (a més de la indústria hidroelèctrica i la construcció) és el que aporta més riquesa al municipi.



Imprescindibles

- Fer la ruta del romànic de la Vall de Boí.
- Passejar pel nucli històric del municipi.
- Visitar el balneari de Caldes de Boí.
- Esquiar a l'estació de Boí-Taüll.
- Anar a la Fira de Barruera i a les Jornades Gastronòmiques del Bolet.

Suggeriments

  • Comarca: Alta Ribagorça
  • Província: Lleida
  • Localitat: Barruera, Boí, Caldes de Boí, Cardet, Cóll, Durro, Erill la Vall, Saraís, Taüll, Pla de l'Ermita
  • Extensió: 220
  • Habitants: 1052

Situació geogràfica

La Vall de Boí és un municipi de l'Alta Ribagorça i es troba situat a la zona axial dels Pirineus, molt a prop de la Val d´Aran i l´Aragó, al nordest de Lleida i nordoest de Barcelona. Comprèn tota la Vall de Boí, l'alta vall de la Noguera de Tor, les valls de Sant Nicolau i del riu de Sant Martí, i els circs lacustres de Comaloforno i de Montardo. Les muntanyes de Besiberri, Comaloformo, Gran Tuc de Colomers i Montardo fan de límits naturals amb la Val d’Aran, les cotes altimètriques d’aquestes muntanyes superen els 2.000 metres d’alçada. A les parts superiors hi ha nombrosos estanys, com és el cas de l'estany Redó, el Llong o el de Llebreta, inclosos en el Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici.

Clima

El clima, que varia ostensiblement en virtut de la topografia, és del tipus mediterrani molt transformat per la muntanya i la llunyania del mar. Les precipitacions són escasses, tot i que poden ser abundants a les cotes més altes (i a l´hivern, en forma de neu). A l'estiu, el màxim de pluges correspon a les muntanyes; el mínim és a l'hivern, a tota la comarca.

Activitats econòmiques

La tradicional font d´ingressos ha estat la ramaderia combinada amb la producció de pastures, cereals, patates i llegums, així com l´explotació forestal. Actualment, però, el turisme és la principal font de riquesa del municipi.

Història

La història de la Vall de Boí és un personalíssim reflex de l’època medieval a Catalunya. S’inicia al segle IX, amb els primers comtats i regnes cristians dels Pirineus, poblats per una diversitat humana notable, procedent de la zona bascopirinenca i de la Hispània romanitzada.

La Vall de Boí va passar de mans del comtat de Ribagorça al del Pallars (segle XI), i d’aquest a la Corona d’Aragó, que l’annexionà al segle XII.

En èpoques de conflictes entre els diversos assentaments humans pirinencs, la Vall va veure com s’hi construïen nombrosos castells destinats a defensar els territoris dels amos de la Vall, els Erill.

També daten d’aquests períodes les esglésies, que avui dia es troben en un esplèndid estat de conservació. L’elevat nombre d’aquests temples demostra que l’edat mitjana va viure en aquesta zona una altíssima densitat de població.

Què veure-hi

La Vall de Boí va més enllà del poble que és, ja que també aplega un conjunt de valls i serralades que s'estenen des de la vall de Barravés fins a la vall Fosca. Tots els pobles que hi ha a la vall reflecteixen un gran passat, que es fa palès especialment a les esglésies romàniques dels segles XI i XII. Només cal veure els esvelts i alts campanars, que també servien de torres de vigilància.

Exemples d'aquestes esglésies són les de Cóll (Santa Maria de l'Assumpció), Cardet (Santa Maria), Barruera (Sant Feliu), Durro (ermita de Sant Quirc i església de la Nativitat), Erill la Vall (església de Santa Eulàlia), Boí (església de Sant Joan) i Taüll (esglésies de Sant Climent i de Santa Maria).

L'atractiu d'aquests pobles no rau només en el llegat romànic, sinó també en els nuclis històrics. En podem destacar els conjunts d'Erill la Vall, Cardet, Cóll, Durro, Boí i Barruera. Tot tenen en comú que són pobles molt petits (a Boí, per exemple, només hi ha censats tres habitants) i fàcils de recórrer a peu.

Al marge del patrimoni històric, la Vall de Boí presenta un altre incentiu: el balneari de Caldes de Boí. Situat al nord del municipi, les seves aigües termals sorgeixen de 37 fonts de diversa composició mineromedicinal. La seva situació permet, a més, gaudir del magnífic paisatge de les muntanyes i boscos de Barruera. El balneari també ofereix una immillorable perspectiva del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un espai protegit.

Què fer-hi

La majoria dels pobles que conformen el municipi de la Vall de Boí ofereixen un bon nombre d'activitats que permeten conèixer les tradicions de l'indret. Per exemple: la pila, que és un antecedent dels castells humans i que protagonitza la festa del Ball de Sant Isidre de Taüll; les Jornades Gastronòmiques del Bolet o la Fira de Barruera.

Un altre element d'interès és l'esport. A més d'esquiar a l'estació de Boí-Taüll (on hi ha la cota màxima esquiable dels Pirineus catalans, el pic de Puigfalcó, també conegut com a Collbirós, de 2.751 metres), a la vall es pot practicar el senderisme pels camins senyalitzats que uneixen tots els pobles de la vall, l'equitació, el descens de barrancs, el parapent, o l'escalada lliure. A l'hivern, hi ha diferents paratges on s'organitzen sortides de trineu amb gossos o amb raquetes de neu.

Voltants

- El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
- L'estació d'esquí d'Espot.
- La ruta del romànic del Pont de Suert.
- El Centre de Fauna del Pont de Suert.
- Vielha.
QUÈ HI HA AL VOLTANT?
Vall de Boí, la
  • Vall de Boí, la

  • Vall de Boí, la
  • Vall de Boí, la

També et pot interessar
Grand Tour de Catalunya
Grand Tour de Catalunya