Urgell

La comarca del Urgell se situa al centre de les planes occidentals, al voltant de la capital comarcal, Tàrrega. Al nord s'ubica la part més accidentada de la comarca, a causa de la presència de la serra d'Almenara i la vall de Sió, i al sud, la vall del Riucorb, que limita amb la Segarra i la Conca de Barberà.

La climatologia, en general, és de tipus mediterrani, amb tendència continental, i de muntanya mitjana a les zones més altes. Els hiverns, per tant, són freds, amb boires freqüents, i els estius, molt calorosos.

El motor econòmic del Urgell es basa en activitats derivades de l'agricultura, com ho són la ramaderia i la indústria relacionada amb aquest sector. Gran part de la producció gira al voltant de la fruita i d'altres productes agrícoles. De fet, el 90% de la superfície comarcal és terra conreada, tres quartes parts de la qual són de secà.

L'activitat industrial se centra en les seves tres capitals: Tàrrega, Agramunt i Bellpuig. I, quant a serveis, cal destacar la importància del sector comercial, tenint en compte que Tàrrega és un dels centres comercials més importants de la província de Lleida.

El topònim Urgell prové d'Urtx, que significa 'fonts abundoses', o sigui, presència d'aigua. De fet, el nom és originari de l'antic comtat pirinenc, els habitants del qual van iniciar la conquesta del sector del nord de la comarca i van donar aquest nom a una extensa regió conquerida que es va anar poblant a partir del segle XI.

Els pobladors de l'Edat del Bronze van deixar restes en nombrosos indrets, com els sepulcres de Rocallaura i l'estela funerària de Preixana, i algunes restes d'enterraments a Verdú i Belianes, entre d'altres. Els pobladors de la comarca dels quals es coneixen més dades són els ibers, que van ocupar el territori entre els segles VI i I aC. D'aquest període en destaquen el poblat del Molí d'Espígol, a Tornabous, el Pla de les Tenalles i el dels Estinclell, a Verdú. Mentre que els principals vestigis de l'època romana es troben a la ribera dels rius Sió, Corb i d'Ondara (Puigverd d'Agramunt, Guimerà, el Vilet, Belianes i Vilagrassa).

Durant l'època de dominació musulmana de la península, Urgell va esdevenir una zona constant de pas i conflictes bèl·lics que van portar a la desertització i l'abandonament del territori. L'any 1056, el castell de Tàrrega va ser conquerit pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, el mateix període en què la vila medieval de Guimerà va ser construïda. El romànic, per la seva banda, va deixar una important petjada per tota la comarca, fet que es pot observar encara avui dia en el seu ric patrimoni cultural.

Va ser a la segona meitat del segle XIX quan Tàrrega es consolidà com a centre comercial i Alfons XII li va concedir el títol de ciutat l'any 1884. Amb la inauguració del canal d'Urgell i la línia del ferrocarril Manresa-Tàrrega-Lleida, així com el desenvolupament de les carreteres comarcals en les últimes dècades del segle XIX i primeres del segle XX, són mostres clares de l'impuls exponencial que va tenir la comarca fins a la Guerra Civil i posterior dictadura franquista. L'endarreriment econòmic i social provocat per aquests darrers factors no van començar a superar-se fins als anys seixanta, amb l'esclat econòmic i industrial d'aquesta dècada.

El patrimoni de la comarca del Urgell és ric en arquitectura romànica. Les primeres mostres trobades daten del segle X, quan es feia servir pedra i calç durant l'època del preromànic. També s'hi troben mostres d'èpoques posteriors, com les del segle XII, en les quals les formes són més delicades i s'introdueix ornamentació figurativa. Va ser al segle XIII quan va arribar un estil romànic amb marca pròpia, l'Escola Lleidatana, amb la incorporació de decoracions àrabs. Un exemple d'aquest darrer estil seria la portada de l'església de Santa Maria d'Agramunt, declarada Bé d'Interès Cultural el 1931.

Més exemples de patrimoni cultural de la comarca són el monestir de Vallbona de les Monges, el cenobi cistercenc femení més important de Catalunya; l'església parroquial de Santa Maria de Guimerà, dels segles XI i XII i situada a sobre d'una roca, o el palau dels Marquesos de la Floresta, a Tàrrega, declarat Bé d'Interès Nacional (i, com a curiositat, una rèplica al Poble Espanyol de Barcelona).

A més, el patrimoni de la comarca consta de la vila i castell de Guimerà, situats a 555 metres d'altitud sobre el riu Corb; l'ermita de Sant Eloi, a Tàrrega, i el convent de Sant Bartomeu, exemple de gòtic tardà i situat als afores de Bellpuig.

Al llarg del territori s'hi poden trobar construccions com ara cabanes de volta i pous de gel o molins repartits per la zona. Així, el visitant trobarà als municipis com Agramunt, Guimerà i Vallbona de les Monges pous que feien servir per guardar la neu i refrescar menjar, o cabanes de volta per protegir-se del mal temps. Al termes municipals de Maldà i Belianes s'hi poden trobar molins de l'Edat Mitjana, dels segles XII i XIII. Tot plegat, un patrimoni ric que farà les delícies del visitant mentre gaudeix de la cultura en un entorn natural.

L'Urgell és una comarca rica en patrimoni, tant cultural com natural. Aquesta és probablement la raó per la qual dues de les rutes culturals més rellevants del país travessen el territori, la ruta del Cister i el Camí de Sant Jaume. A més d'aquests dos grans itineraris, l'Urgell ofereix una bona xarxa de senders marcats per a BTT o per caminar; la primera consta d'onze itineraris circulars que se sumen als senders de gran recorregut GR-3 i GR-175, que passen també per la comarca.

Si el que ve de gust és explorar fires, museus i participar a les festes, la comarca també disposa d'una oferta variada. Quant a museus, el Museu Comarcal de l'Urgell, a Tàrrega, està format per sales d'arqueologia, sales nobles amb objectes a partir del segle XVII, la sala de Tàrrega medieval i moderna, i una sala dedicada a l'artista Antoni Alsina Amils. Altres opcions interessants són el Museu de Joguets i Autòmats, al municipi de Verdú, o l'Espai Guinovart, a Agramunt.

El municipi d'Agramunt gira al voltant de la producció del deliciós torró d'Agramunt, al qual dediquen un museu i una fira, la del Torró i la Xocolata a la Pedra, que té lloc al voltant de la segona setmana d'octubre.

Altres dues celebracions culturals rellevants a la comarca se celebren a la capital: la Fira Tàrrega, que té lloc a principi de setembre, i la Fira d'Artistes i Activitats Tradicionals, al desembre.