Tremp

Guia de Municipis
El terme de Tremp està emmarcat pels nombrosos espais naturals que conformen els Prepirineus catalans. Els nuclis de població, que conserven l'aire medieval, han esdevingut centres de gran activitat comercial i de serveis, que fan del municipi més extens de Catalunya un espai privilegiat per practicar-hi tota mena d'activitats turístiques.

La història també ha llegat un interessant patrimoni a Tremp. La basílica de la Mare de Déu de Valldeflors, l'antic Hospital dels Pobres i les tres torres de la muralla que es conserven són els elements arquitectònics més destacats de la capital del Pallars Jussà.

Imprescindibles

- Practicar esports a la natura.
- Visitar la basílica de la Mare de Déu de Valldeflors.
- Veure les tres torres de defensa de l'antiga muralla.
- Visitar la balma de les Ovelles.

Suggeriments

- La coca d’enciam i els panadons d’espinacs són dos productes peculiars de la zona que val la pena tastar.
  • Comarca: Pallars Jussà
  • Província: Lleida
  • Localitat: Aulàs, Casterner de les Olles, Castissent, Claramunt, Pont d'Orrit, el, Masos de Tamúrcia, els, Eroles, Escarlà, Espills, Espluga de Serra, Fígols de Tremp, Gurp, Ribereta ,la, Torre de Tamúrcia, la, Llastarri, Orrit, Palau de Noguera, Puigcercós, Puiverd, Sant Adrià, Santa Engràcia, Sapeira, Suterranya, Tendrui, Tercui, Torogó, Tremp, Espluga Freda
  • Extensió: 302
  • Habitants: 6515

Situació geogràfica

Tremp és la capital de la comarca del Pallars Jussà i el municipi més extens (amb una vintena d'entitats de població) de Catalunya que té límits amb l´Aragó. Es troba al nordest de Lleida i nordoest de Barcelona. Ocupa bona part de la Conca de Deçà o Conca de Tremp. La capital es troba en un replà sobre la Noguera Pallaresa i al peu de la muntanya prepirinenca de la torre dels Xuts amb 507 metres d´alçada. La serra de Boumort a l´est i la serra del Montsec a l´oest delimiten orogràficament el municipi. El terme inclou part de l'espai natural de la Serra de Sant Gervàs, on es donen les principals alçades (Pala del Teller, 1.980 metres d´altitud), la serra del Montsec i la Vall Alta de Serradell.

Clima

El clima de Tremp és clarament mediterrani amb influències continentals i de muntanya mitjana. Amb estius suaus i hiverns amb temperatures baixes. És una de les zones on la diferència de graus entre estiu i hivern és més patent. Les pluges a la primavera i les precipitacions de neu a la tardor i l'hivern són una constant d´aquestes terres que conserven una vegetació humida.

Activitats econòmiques

Els serveis (comerç, hostaleria i restauració) són el motor econòmic de Tremp. Segueixen la indústria —molt lligada a l´agricultura—, la construcció i l´explotació del bosc.

L´agricultura de regadiu es basa en farratge, cereals, blat de moro, hortalisses; la de secà, en cereals (ordi i blat), vinya, oliveres i ametllers. La ramaderia ovina i porcina completa l´activitat econòmica del municipi.

Història

Hi ha la hipòtesi que l’estructura original de Tremp es correspon amb la d’un campament romà, però no hi ha vestigis arqueològics que ho demostrin. De fet, el terme històric és força reduït i se circumscriu a la trama urbana, cosa que dificulta possibles campanyes d’excavacions.

En tot cas, en la primera referència documental Tremp apareix com una simple església l’any 839, en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. Fins al segle XI el lloc no es va començar a poblar, dins el terme del castell de Talarn.

Tremp es va convertir en aquell segle XI en nucli urbà de domini eclesiàstic, emmurallat des del segle següent. A finals del segle XII, la jurisdicció era compartida entre el bisbat d’Urgell i la corona. El rei va incorporar plenament Tremp entre les seves possessions, sense perjudici dels drets eclesiàstics.

Aquest estatus va perdurar fins a la fi de l’antic règim. El segle XIX va ser cabdal per al desenvolupament de Tremp. Les guerres carlines van contribuir a l’enderroc de les muralles, i el 1884 li va ser atorgat el títol de ciutat.

Amb aquest fet es dóna tret de sortida a una cursa modernitzadora empresa per Tremp, que culmina amb l’inici d’una forta industrialització. El símbol és la instal·lació de tècnics i oficines de la central elèctrica Canadenca, el 1912.

Durant la primera meitat de la dècada de 1970, el terme municipal va créixer desmesuradament fins a convertir-se en el més extens de Catalunya, gràcies a l’annexió dels termes de Sapeira, Espluga de Serra, Gurp de la Conca, Fígols de la Conca, Vilamitjana, Palau i Suterranya. La despoblació de les contrades de muntanya han concentrat al municipi de Tremp fins a una vintena entitats de població diferents.

Què veure-hi

A la plaça de la Creu, al nucli antic de Tremp, es troba la basílica de la Mare de Déu de Valldeflors, un dels atractius arquitectònics més interessants del municipi. Es tracta d'un edifici del segle X que actualment presenta un aspecte gòtic.

A la mateixa plaça s'alça l'Ajuntament, i d'allà surten els carrerons que s'adrecen al barri del Raval, on és recomanable visitar l'antic hospital dels Pobres. Aquest edifici ha funcionat al llarg del temps com a hospital, escola, presó i magatzem, i avui acull els jutjats. Es tracta d'una construcció del segle XVI que guarda reminiscències gòtiques.

Fins a finals del segle XIX, Tremp va ser una vila closa. De la muralla resten tres torres de defensa: la del Mingo, la de la Sagristia i la dels Padres. El patrimoni arquitectònic medieval de la ciutat també disposa d'altres punts d'interès, com el carrer de Soldevila, amb nombroses cases de l'antiga noblesa de l'època.

Des del pont romànic de Sant Jaume, que va ser construït per comunicar la població amb el convent del mateix nom, hi ha un camí que adreça cap a un turó des d'on es pot gaudir d'una magnífica panoràmica.

Què fer-hi

L'ampli entorn natural del terme permet practicar-hi nombroses activitats de turisme actiui de lleure, com l'escalada, l'espeleologia, l'excursionisme, la pesca o els esports nàuticsal pantà de Sant Antoni.

Quant als itineraris senderistes, destaca la ruta dels Voltors, que transcorre per la planura anomenada la Terreta, passa per Torre de Tamúrcia, el mirador de la collada de Torogó, la font dels Capellans, la roureda d'Aulàs i la vila de Sapeira fins al Pont d'Orrit.

També és interessant fer un itinerari fins a la balma de les Ovelles, on es van trobar unes valuoses pintures rupestres que són Patrimoni Mundial de la Humanitat.

D'altra banda, a la vila de Tremp hi ha una gran activitat comercial entorn del nucli antic, on es poden trobar productes de tota mena. La plaça de Francesc Pujol, popularment anomenada plaça de la Verdura, té un mercat de productes hortícoles.

Cal destacar, també, el parc del Pinell com a espai verd amb una extensa pineda i diverses instal·lacions esportives.

Al poble d'Aulàs se celebren diverses fires i mercats per donar a conèixer el treball dels nombrosos artesans establerts a la zona.

Voltants

- El Parc Cretaci a Isona i Conca Dellà.
- El santuari de Santa Maria de Mur i el castell, a Castell de Mur.
- El foradot d’Abella, a Abella de la Conca.
- El nucli antic de Talarn. 
- El nucli antic de Salàs de Pallars.
QUÈ HI HA AL VOLTANT?
Tremp
  • Tremp

  • Tremp
  • Tremp

També et pot interessar
#CatalunyaExperience nº3
Revista #CatalunyaExperience nº3
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf
Revista #CatalunyaExperience Nª2
Revista #CatalunyaExperience Nª2
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf
#CatalunyaExperience nº1
Revista #CatalunyaExperience nº1
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf