Tremp

El clima de Tremp és clarament mediterrani amb influències continentals i de muntanya mitjana. Amb estius suaus i hiverns amb temperatures baixes. És una de les zones on la diferència de graus entre estiu i hivern és més patent. Les pluges a la primavera i les precipitacions de neu a la tardor i l'hivern són una constant d´aquestes terres que conserven una vegetació humida.

Els serveis (comerç, hostaleria i restauració) són el motor econòmic de Tremp. Segueixen la indústria —molt lligada a l´agricultura—, la construcció i l´explotació del bosc.

L´agricultura de regadiu es basa en farratge, cereals, blat de moro, hortalisses; la de secà, en cereals (ordi i blat), vinya, oliveres i ametllers. La ramaderia ovina i porcina completa l´activitat econòmica del municipi.

Hi ha la hipòtesi que l’estructura original de Tremp es correspon amb la d’un campament romà, però no hi ha vestigis arqueològics que ho demostrin. De fet, el terme històric és força reduït i se circumscriu a la trama urbana, cosa que dificulta possibles campanyes d’excavacions.

En tot cas, en la primera referència documental Tremp apareix com una simple església l’any 839, en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. Fins al segle XI el lloc no es va començar a poblar, dins el terme del castell de Talarn.

Tremp es va convertir en aquell segle XI en nucli urbà de domini eclesiàstic, emmurallat des del segle següent. A finals del segle XII, la jurisdicció era compartida entre el bisbat d’Urgell i la corona. El rei va incorporar plenament Tremp entre les seves possessions, sense perjudici dels drets eclesiàstics.

Aquest estatus va perdurar fins a la fi de l’antic règim. El segle XIX va ser cabdal per al desenvolupament de Tremp. Les guerres carlines van contribuir a l’enderroc de les muralles, i el 1884 li va ser atorgat el títol de ciutat.

Amb aquest fet es dóna tret de sortida a una cursa modernitzadora empresa per Tremp, que culmina amb l’inici d’una forta industrialització. El símbol és la instal·lació de tècnics i oficines de la central elèctrica Canadenca, el 1912.

Durant la primera meitat de la dècada de 1970, el terme municipal va créixer desmesuradament fins a convertir-se en el més extens de Catalunya, gràcies a l’annexió dels termes de Sapeira, Espluga de Serra, Gurp de la Conca, Fígols de la Conca, Vilamitjana, Palau i Suterranya. La despoblació de les contrades de muntanya han concentrat al municipi de Tremp fins a una vintena entitats de població diferents.

A la plaça de la Creu, al nucli antic de Tremp, es troba la basílica de la Mare de Déu de Valldeflors, un dels atractius arquitectònics més interessants del municipi. Es tracta d'un edifici del segle X que actualment presenta un aspecte gòtic.

A la mateixa plaça s'alça l'Ajuntament, i d'allà surten els carrerons que s'adrecen al barri del Raval, on és recomanable visitar l'antic hospital dels Pobres. Aquest edifici ha funcionat al llarg del temps com a hospital, escola, presó i magatzem, i avui acull els jutjats. Es tracta d'una construcció del segle XVI que guarda reminiscències gòtiques.

Fins a finals del segle XIX, Tremp va ser una vila closa. De la muralla resten tres torres de defensa: la del Mingo, la de la Sagristia i la dels Padres. El patrimoni arquitectònic medieval de la ciutat també disposa d'altres punts d'interès, com el carrer de Soldevila, amb nombroses cases de l'antiga noblesa de l'època.

Des del pont romànic de Sant Jaume, que va ser construït per comunicar la població amb el convent del mateix nom, hi ha un camí que adreça cap a un turó des d'on es pot gaudir d'una magnífica panoràmica.

L'ampli entorn natural del terme permet practicar-hi nombroses activitats de turisme actiui de lleure, com l'escalada, l'espeleologia, l'excursionisme, la pesca o els esports nàuticsal pantà de Sant Antoni.

Quant als itineraris senderistes, destaca la ruta dels Voltors, que transcorre per la planura anomenada la Terreta, passa per Torre de Tamúrcia, el mirador de la collada de Torogó, la font dels Capellans, la roureda d'Aulàs i la vila de Sapeira fins al Pont d'Orrit.

També és interessant fer un itinerari fins a la balma de les Ovelles, on es van trobar unes valuoses pintures rupestres que són Patrimoni Mundial de la Humanitat.

D'altra banda, a la vila de Tremp hi ha una gran activitat comercial entorn del nucli antic, on es poden trobar productes de tota mena. La plaça de Francesc Pujol, popularment anomenada plaça de la Verdura, té un mercat de productes hortícoles.

Cal destacar, també, el parc del Pinell com a espai verd amb una extensa pineda i diverses instal·lacions esportives.

Al poble d'Aulàs se celebren diverses fires i mercats per donar a conèixer el treball dels nombrosos artesans establerts a la zona.