Hi ha la hipòtesi que l’estructura original de Tremp es correspon amb la d’un campament romà, però no hi ha vestigis arqueològics que ho demostrin. De fet, el terme històric és força reduït i se circumscriu a la trama urbana, cosa que dificulta possibles campanyes d’excavacions.
En tot cas, en la primera referència documental Tremp apareix com una simple església l’any 839, en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. Fins al segle XI el lloc no es va començar a poblar, dins el terme del castell de Talarn.
Tremp es va convertir en aquell segle XI en nucli urbà de domini eclesiàstic, emmurallat des del segle següent. A finals del segle XII, la jurisdicció era compartida entre el bisbat d’Urgell i la corona. El rei va incorporar plenament Tremp entre les seves possessions, sense perjudici dels drets eclesiàstics.
Aquest estatus va perdurar fins a la fi de l’antic règim. El segle XIX va ser cabdal per al desenvolupament de Tremp. Les guerres carlines van contribuir a l’enderroc de les muralles, i el 1884 li va ser atorgat el títol de ciutat.
Amb aquest fet es dóna tret de sortida a una cursa modernitzadora empresa per Tremp, que culmina amb l’inici d’una forta industrialització. El símbol és la instal·lació de tècnics i oficines de la central elèctrica Canadenca, el 1912.
Durant la primera meitat de la dècada de 1970, el terme municipal va créixer desmesuradament fins a convertir-se en el més extens de Catalunya, gràcies a l’annexió dels termes de Sapeira, Espluga de Serra, Gurp de la Conca, Fígols de la Conca, Vilamitjana, Palau i Suterranya. La despoblació de les contrades de muntanya han concentrat al municipi de Tremp fins a una vintena entitats de població diferents.