El poble de Gra té un nucli amb carrers i cases antigues. A la banda de llevant hi ha l'església parroquial de Sant Salvador, que conserva un absis de la primitiva construcció romànica, però la resta va ser reedificada al segle XVIII. Presideix la llinda de l'entrada un gran emblema heràldic.
El poble de Riber està situat a la dreta del riu Sió. Destaca el casal senyorial de Can Solsona, adossada a l'església de Santa Anna, de construcció relativament moderna.
El poble de Sedó està situat en un petit turó al marge dret del torrent de Passerell, afluent del Sió a ponent de la vila de Guissona. Documentat des del segle XI, Sedó és el poble més gran del terme. L'església parroquial de Sant Donat conserva una bona part de l'estructura i la portalada de l'època del gòtic tardà. Més al nord, a la carena, hi ha l'ermita de Santesmasses.
A Bellveí encara s’hi conserven alguns racons típics. El castell que presidia el poble va ser transformat en habitatge. La casa senyorial actual té l'estructura d'un gran casal, amb finestral de tipus renaixentista i un pati central que comunica els diversos apartaments amb portalades de grans dovelles. A la llinda del portal hi ha un escut d'armes.
Una curiositat forma part de la seva història: crida l'atenció, de l'edifici, un detall marí en terra de secà, i és que per acabar el castell van posar-hi el costellam d'una balena, que amb els seus tres metres encara aguanta avui dia. Acompanyant el poble hi ha l'església parroquial de Sant Jaume de Bellveí, al centre. Aquest nom apareix documentat ja el 1046.
El poble de Florejacs es troba a la part de ponent del terme, al voltant del castell, que destaca per la torre, de base quadrada. Datat des de l'any 1099, l'estructura del primitiu castell medieval pràcticament no s'ha conservat, ja que al segle XVI es reformà i es convertí en un casal senyorial, que conserva elements medievals i una torre de defensa. L’interior és un veritable museu amb el celler, el calabós, la sala de col·leccions, l'accés al passadís secret, la col·lecció d'armes, la sala del cardenal, l'habitació Sanllehi o el saló llarg.
Val la pena apropar-se fins al nucli urbà del Llor, format al voltant de l'antic castell, que coronava el cim, amb estrets carrerons que baixen de la fortificació i d’altres que fan la volta a la vila closa. L'església romànica de Sant Julià de Llor, que destaca per l’absis, és fora dels murs de la vila closa i es formà rere l'antic castell. Les reformes posteriors hi afegiren les capelles laterals i la nova portalada amb emblemes heràldics del poble (el llorer) i de la família Copons (copó), que va mantenir el senyoriu des del segle XIV.
El poble de Torrefeta conserva dos portals de mig punt i grans dovelles que donaven accés a la vila closa, i també altres arcades gòtiques als carrers del nucli antic. Cap a ponent hi ha l'església de Sant Amanç, amb elements barrocs i un absis semicircular a ponent. A la façana hi ha la data de 1675, any que fou posada la primera pedra.
